Dos poemes de Les imminències


MAI NO ARRIBARÀ LA FI DEL MÓN

Mai no arribarà la fi del món
si et recordo la veu
i sigui recordada
la meva veu després, i molt més tard
encara, la memòria fidel,
conjurant la tenebra i els enterramorts,
arrenqui del silenci les imperceptibles
preguntes dels ulls cecs: on ets?, on ets?,
on ets?, i cap resposta
no s'alci de la terra
llevat d'una flor.


UN MATÍ D'ORATGE

Un matí d'oratge
i rifa extraordinària,
d'entre tots els números venuts
a fires i mercats,
designares públicament el zero pur,
balma i esqueix del teu amor, la prova
d'haver-te dividit en sexes
i llavors, i tot seguit
em nomenares
el teu servent fidel, un cor, una bombolla
de sabó, tuf
de cambra closa i relliscosa, on mai no posaries els peus i jo sempre,
on no podries respirar i jo sí.


(Les imminències, Proa, 2002)



Tancar finestra