Un poema inèdit

Glosses en homenatge a Ángel González

I

Tardor,
i els gripaus de la llum
que canten dins l'ombra.
Cau la primera fulla
i cau l'estiu, roig com el futur.
Sento l'olor de la molsa
i la fullaraca humida de la tristor.
Obrirem l'armari: mitjons,
jerseis, allò de nosaltres
que ja oblidàvem.
A les canyes, canta suau
l'alba del temps
i ens allunya d'allò
que hem estat.

II

Tinc dins la memòria
unes finestres. I no sóc jo.
Són el fil groc d'una escletxa,
veus de tardes vora la ràdio,
el silenci de l'hivern
o el record que se me'n va
d'unes rajoles verdes de bany,
una piscina blanca, una noia
que salta camps a través i vola.
No ser-hi m'ajuda a entrar-hi,
groc endins, fins allà
on el sol crema. Una bala
al fons de la calaixera, el mocador
d'un fill absent, un rosegó
de pa florit damunt la taula
de la casa abandonada.
No cal despertar, que l'esperança
és freda i el record l'aranya
morada d'allò que no va ser.

III

Ni aquest que ets,
ni aquell que eres
no viviu en la consistència
d'una llum diferent
--ni tan sols les volves en l'aire
no són pas més pures--.
L'home que corre amb tràfecs
no existeix més enllà del nen
que empaita la pilota.
Tots dos us aferreu al pullòver gris
del cavall fort que trontolla
i espereu saltar de nou si la sort us hi aferra
o parar, si cal, l'esquena
a totes les patacades
que són el triomf dels altres.

IV

Allò que tenien,
si mai ho han tingut,
no m'és una enveja.
Ni el gibrell de llauna,
ni els dies lents,
ni que fos triomfant el dolor
com ho havia estat abans
l'alegria petita, astorada.
Clarins i papallones
i un tovalló transparent
que t'amaga les trenes:
una corda als ulls
amb què el temps ens escanya.

V

Caure al costat de casa
quan cau la llum de la tarda
que va enrere i esdevé dia,
o la dels ulls que s'encenen
mirant uns altres ulls.
--Ara digue'm tu que m'estimes.
--Ara digue'm que a l'altre costat del fred
fa calor. I torno a veure
la panxa blanca de les orenetes
i els grumolls de fang a la façana.
--Per on entren? Des d'on vénen?
--em pregunto. I sóc el gos
de la tarda que gira embogit
per mossegar-se la cua. Passat
devastador i fred.
Que m'avisis abans de tornar a caure.


Francesc Parcerisas

Tancar finestra