Una traducció inèdita de Paul Valéry

                                 Fragment de Cementiri marí

                                 de Paul Valéry

                                 Aquest teulat per on peonen colomes,
                                 Palpita entremig dels pins i de les tombes;
                                 Migjorn el just hi composa focs
                                 La mar, la mar sempre recomençada!
                                 Oh, recompensa després d'una pensada
                                 Que una llarga mirada sobre la calma dels déus!

                                 Quin treball pur de llampecs fins consumeix
                                 Mant diamant d'imperceptible escuma
                                 I quina pau sembla concebre's!
                                 Quan sobre l'abisme un Sol reposa,
                                 Obres pures d'una causa eterna,
                                 El Temps espurneja i el Somni és saber.

                                 Tresor estable, temple simple a Minerva,
                                 Massa de calma, i visible reserva,
                                 Aigua soberga, Ull que guardes en tu
                                 Tant de son sota un vel de flama,
                                 Oh, silenci meu!... Edifici dins l'ànima,
                                 Però golfa d'or de mil teules, Teulat!

                                 Temple del Temps, que un sol sospir resumeix,
                                 A aquest punt pur m'enfilo i m'acostumo,
                                 Tot voltat del meu esguard marí;
                                 […]


Tancar finestra