Dos poemes d'Agustí Bartra i Feliu Formosa dedicats a Anna Murià

Anna Total

Dic encara la paraula
i visc arran del conjur,
de genolls sobre el reialme
on faig lluminós l'obscur.

Ets l'essència del somni,
ets la flor de l'avatar,
ets vida i símbol que s'obre,
ets la terra, el cel i el mar.

Al meu cor d'infant entraven
estrelles i el cant dels grills.
Ara, prop de l'alimària,
vetllo l'amor i els perills.

Vetllo el meu amor intacte,
sense màscara ni vel,
deixeble de la teva ombra,
profeta del teu estel,

pastor del teu pleniluni,
segador dels teus pistils,
i taumaturg del teu ventre,
i guaita dels teus abrils.

Per arribar a tu mateixa
tinc a punt tota la llum,
tots els estams de la joia
i l'octosíl·lab que brum.

Obro el doll a les paraules
amb el cor cobert de rou
mentre l'ànima em fumeja
com, sota la pluja, el bou.

Començo amb el teu nom d'Anna
de pètal il·luminat,
i l'escric arreu de l'aire
amb lletres joves de blat.

Ets florida en el silenci
i serena en els rombolls,
i a la falda de ta joia
hi ha un tremolor de bedolls.

Eres l'estrella absoluta,
flor transformada en destí,
i darrera dels teus èxtasis
jo tocava l'hal·lalí.

Llebrera dels teus somriures
en la boira de París,
coneixies les dreceres
que duien al paradís.

T'he vist deessa i esclava
de l'atzar dels teus turmells,
hereva de les campànules
i poruga dels ocells.

Poema inacabat d'Agustí Bartra. Reduccions n. 17 (1982)



Coratge

             En els 95 anys d'Anna Murià

Hi ha aquest coratge tan teu
Amb què fas front als estralls
Del temps
        T'aguanten l'humor
I el seny
        Contemples els anys
Emmirallant-te en exemples
De moltes vides tan plenes
Com la teva i per això
També ets el nostre mirall

Veus l'inici i el final
Del teu cicle amb un serè
Equilibri
        És natural
Per a tu allò que temem
Els qui voldríem tenir-te
Per un sempre que durés
Tant com duri el nostre sempre

Poema de Feliu Formosa publicat a Cap claredat no dorm (2001)

Tancar finestra