Viquilletra 2014-15

Activitat sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Lesmilqkdes

De Viquilletra
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Activitat de tipus vida oculta de sobre Tetxu a l'obra El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, realitzada per Lesmilqkdes del centre durant el curs 2011-12.


Es un treball realitzat per el grup les milqkdes, en el qual em explicat la vida oculta del Tetxu.

Modalitats

Escrita

Activitat escrita

Aquí comença la història d’en Tetxu, un noi que va néixer al País Basc. Al cap d’ un temps el pare del Tetxu va ser detingut per la policia, aquell dia va ser molt dur per el seu fill ja que es va assabentar que el seu pare era etarra. Aquella veritat li va provocar una depressió que ell no sabia com afrontar-la ni com superar-la. Va passar cinc anys molt durs i amb molt sofriment, fins que al final se’n va sortir i va arribar a veure lo bonica que pot arribar a ser la vida.

En Tetxu no tenia molts amics, però tot i així va començar a sortir i a relacionar-se fins que un mes desprès va conèixer a l’Ainhoa, a partir d’aquell moment la seva vida va canviar, sabia que estava enamorat; va ser valent i li va demanar per sortir, no es coneixien molt però el Tetxu estava convençut que lo que sentia per ella era molt potent , a partir d’aquell moment va ser la seva novia. Va passar un temps en que era feliç, fins que la societat es va assabentar de que el seu pare havia sigut de l’ETA, en aquell moment el van començar a marginar. La gent ja no el convidava, no podia sortir fora de casa, però el que més li va afectar va ser que els pares de l’Ainhoa no aprovaven la seva relació. En Tetxu va passar temps intentant convèncer als pares de l’Ainhoa perquè els deixessin estar junts, però no ho van aprovar. Després d’aquesta reacció va recaure en una profunda depressió en la qual es pensava que no en sortiria mai, però gràcies a l’Ainhoa va poder superar-la, ella s’escapava cada nit per veure’l i poder estar junts. Tot el dolent ja ho havia superat, estava feliç. Un dia com qualsevol va entrar a un bar i en aquell moment va veure un noi assegut en una taula; es van conèixer i es van fer amics, aquell noi es deia Carlos. Va veure que li agradava el mateix grup de música que a ell (Led Zeppelin), i aviat es van fer amics. Aquí va començar una llarga història d’amistat amb aquest noi. Carlos li va explicar que provenia de Lleida, i que venia a buscar els seus “orígens” (avantpassats), que estaven prop del poble d’en Tetxu. Tetxu es va oferir a ajudar-lo, però en Carlos li va rebutjar el seu oferiment. Dies després en Tetxu va presentar a en Carlos tots els seus amics i coneguts; li va caure especialment bé a la seva mare i a la seva novia, Ainhoa. Totes dues van veure a en Carlos com a una persona que podria ajudar a Tetxu a tenir una vida normal, cosa que no havia pogut fer des de l’incident que havia protagonitzat el seu pare amb la ETA. Carlos va resultar ser un gran aficionat als instruments musicals, i va unir-se al grup de música d’en Tetxu. Van tenir alguns incidents desafortunats, però tot i així es va integrar ràpidament al grup. Un dia, van anar a Bilbao a un concert a l’estadi de futbol de San Mamés, on tot i anar de bona fe, van tenir problemes amb els assistents al concert. Carlos va emborratxar-se, i Tetxu el va ajudar a tornar al poble. Carlos li va estar molt agraït per aquest gest d’amistat, que no havia rebut des de feia molt de temps, i no va poder articular paraula. En tornar, però, Tetxu va assabentar-se de que el seu pare encara era viu, i vivia molt prop d’allà, al País Basc francès. Va decidir anar-hi, i va passar una llarga estona parlant amb ell. Li va explicar com li havia anat des de l’últim moment en que s’havien parlat, i Tetxu li va explicar, entre altres coses, la seva amistat amb en Carlos. En tornar, Tetxu va explicar a Carlos l’existència del seu pare, i Carlos es va sorprendre molt, i va fer una cara que va estranyar a en Tetxu. I, dies més tard, quan en Tetxu va anar a la posada on s’allotjava en Carlos va veure que no hi era, que havia marxat. Va entrar a la seva habitació per a veure si li podia deixar una nota, i va veure tot de papers de diari penjats a les parets. Va veure també el DNI d’en Carlos, però que era diferent al que li havia vist abans. Va deduir la veritat: en Carlos no era de Lleida, sinó que era de Madrid. Era el fill de l’home que el seu pare va matar feia ja tants anys! I ara clamava venjança contra l’assassí del seu pare!

Tetxu va anar tan ràpid com va poder cap a casa del seu pare, i en arribar va veure a Carlos apuntant-lo amb una pistola, preparat per matar. Va aconseguir dissuadir-lo de que no ho fes, i dies més tard Carlos va marxar amb tren cap a Madrid. Tot i així, l’amistat entre ells dos, i els fets que l’havien fet possible, no s’oblidarien mai.





Altres activitats sobre la mateixa obra

... més resultats


Comentaris i activitats col·laboratives

Encara no s'han fet activitats col·laboratives a partir d'aquesta.

Eines de l'usuari
Espais de noms

Variants
Accions
Navegació
Ajuda
Eines