Click on a icon next to a poem to read its English translation

JAUME SUBIRANA (n. 1963)
Música de poetes Poemes de Jaume Subirana interpretats per Ovidi Montllor

 

Pel viure extrem
TOT POT CANVIAR SEMPRE

Serà com ara:
bosses, papers, sabates, roba
pertot arreu
i la maleta, encara buida,
damunt del llit.

Serà com ara:
somnis, amics, l'amor, els llibres,
tot a mig fer.
I faltaran només minuts
per la sortida.

Final de festa
-

Vénen cada matí les formes i la llum
i cada nit vénen més formes i la fosca,
i tot fuig en la nit i fuig tot en ple dia
amb la proclama silenciosa que l'excés
dels mesos, les setmanes i l'abans i l'ara
ens ha estat atorgat, mercè d'un rei magnànim
i terrible. Que tot ens serà pres.

El rastre de l'animal més lliure

- En el gran buit que pesa sobre les nostres mans,
en els ulls plens de somnis dels vells i dels infants,
en el rastre, en el bosc, de l'animal més lliure.
MÀRIUS TORRES
TRASPÀS

Què són, les tardes?
¿El parc o la basarda,
el sol entre el roser,
l'espina o el moment
de desclavar-la?
Que són, aprens, i algun
dels jocs que fa la llum
en traspassar-les.
BRICOLATGE DOMÈSTIC

Ells dos, la paret, el taladre,
la broca, la pols, el forat,
un vis esclatant dins el tac,
més pols i l'anella del quadre.
Les mans, les ulleres i el nas
són tot pols petita, vermella,
que els asseca el cor: la parella
sempre el penja recte, el fracàs.
RETRAT D'INFANT QUE PINTA

L'infant ha pres paper i els llapis de colors,
es mira el blanc ple d'ombres del tall de la cortina
i pinta, llengua al llavi, bastons i més bastons
fins que l'alè d'un àngel alça la roba fina:
darrere de la tela hi ha vidre, i un balcó,
i cases i més cases, i el cel, i la farina
d'uns núvols que contenen l'esclat de la blavor.
Com es dibuixa, allò? ¿Quin estoig té el color
del sol quan apareix i balla a la vitrina?
S'asseu damunt dels llapis i mira, mira, mira.
PATRIMONI

El verd del vent entre les fulles,
l'ombra de l'hora a la paret,
el gest que fa mentre es despulla
i l'aire que ens envolta, net
de paraules com una treva:
el món és ple de coses meves.
BOL

Buit, que l'hivern és cru,
busca en l'espera
grans de raïms, la llum
de les cireres.
Ara mateix l'olor
del fons és freda,
talment un cor amb por.
Però batega.

Poema inèdit
DÉU ADORMIT

Jo no sé què té la neu
fet d'espera, de promesa,
floc de roba del meu Déu
adormit en l'escomesa
d'un demà no fonedís.
Adormit i tan feliç.

Durham, gener '96