SUSANNA RAFART (n. 1962)

 

L'autora a LletrA | Multimèdia sobre l'autora | L'autora 2.0

Reflexió de la llum

Els sols projecten ombra.
Joan Brossa
 
-

Desar la llum com una tela antiga
amb el paper que calla en el calaix
i obrir la veda de paraules certes
entre panteres negres com un puny.
Cercar en el mapa de les mans
camins tenaços cap a llavis lents;
tocar la sal del cos i fer-ne ribes
on encallar les pors i els seus inferns.
Podrir la fosca i veremar-la tota,
batre el silenci a cops com l'animal
lligat al sac d'un sacrifici breu;
no tenir res, però pensar com Déu,
infondre aurores brunes als teus peus.
 
 
-

T'he pensat com un trànsit:
riba emergent que emploma
la carn amb el ciment,
l'anhel de veure i veure't
en dunes de ciutat
damunt d'un llit
que emprima
les teles seduïdes
com el mirall d'un camp
nevat de primaveres.
T'he pensat com un àmbit
ateserat per rebre
el llevat i la sal
portats d'una altra terra.
T'he pensat com l'audàcia
justadora de l'au
filadora de l'aire
en un cercle tancat.
M'he vestit per pensar-te
en l'ombrívola cambra
com qui vol quietament
subornar el seu present
i fer-ne recordança.

T'he pensat com la llum.
 
 
-

Com un nanser lacònic

a qui el treball no venç
i fa créixer una nansa
fins a guardar-hi l'or
errívol de la lluna
quallada com un lacre;
així ensonyat pel mar,
faig créixer un llarg poema
on ensivello els dies
que cauen escatats
de tots els seus silencis
brillants i salabrosos.
I no m'empeny un far
ni la fatiga em mena:
com al nanser, la vida
em va xisclant la mort,
car he perfet els límits
des d'una sola riba.
 
 
-

La pell de la terra
i la pell de l'aigua,
l'oreig dels segles segant-ne els ventres:
escuma i còdols sense infantaments.
Prendre la terra com una donzella;
fingir el desig del pubis blanc de l'aigua,
encara fatigat de tantes entregues fugitives
o precipitades.
Donar-se per l'escassa redempció d'un llarg aprenentatge:
voler-la envelleix una mica.
La terra,
tèbia com préssec, allarga dits d'arena i es desaprèn el cos,
enfondida en la volença d'un cansament desatès.
La pell de la terra
o la pell de l'aigua.
El blanc és el color de la despossessió.