MARTA PESSARRODONA (n. 1941)
L'autora a LletrA |
Multimèdia sobre l'autora |
L'autora 2.0
-
- CONFESSIÓ
- Si fos sincera escriuria un bolero,
- i fins i tot més, un tango.
- Sóc, però, catalana i,
- ja se sap, als armaris familiars,
- en comptes d'esquelets elegants
- d'avantpassats tarambanes,
- dec tenir-hi un capellà o altre,
- poc avesat als sermons de vi que,
- a la fi, són els únics que valen.
- De no poder ser ni boleros ni tangos,
- recer prendria a l'humor britànic,
- o a la sofisticació d'una jueva ianqui.
- O, en darrer terme, em sucaria tota
- en la vehement memòria proustiana
- (enterrada i com cal honorada
- l'adolescent febre sartriana).
- En un bolero diria: com jo t'estimo
- no t'estimarà mai cap d'altra
- (i ho cantaria una dona perdent
- les pestanyes prop d'una copa alta).
- Per a un tango escriuria:
- ja mai més no podré oblidar-te
- (i ho ploraria un "sanjuanino"
- lleument calb i de bigoti ample).
- Si fos sincera escriuria un bolero,
- i fins i tot més, un tango.