ROSA LEVERONI (1910-1992)
L'autora a LletrA | Multimèdia sobre l'autora | L'autora 2.0
Poemes de Rosa Leveroni interpretats per Marina Rossell i altres
Els records
-
- III
- Jo fos per tu aquesta cançó tan dolça
-
- que desgrana el molí.
- Aquest oreig suau que t'agombola
-
- perfumant-te el matí.
- Fos el flauteig dels tòtils a la tarda
-
- en la calma dels horts.
- Si fos aquesta pau que t'acompanya
-
- en el repòs dels ports ...
- O fos la punxa de la rosa encesa
-
- d'un desig abrandat.
- Aquell record d'una hora de follia,
-
- d'aguda voluptat.
- Si fos l'enyorament d'uns braços tendres
-
- que varen ser-te amics.
- O bé la revifalla rancorosa
-
- d'aquells menyspreus antics.
- Si jo no fos per tu record amable,
-
- fos almenys un neguit,
- un odi o un dolor, una recança ...
-
- Ho fos tot, menys l'oblit.
Les notes greus
-
- DESIG
- Recerco l'alba dins la nit obscura
- i se'm fan perdedors tots els camins.
- Recerco el cant de l'única font pura
- i totes les begudes són verins.
- Voldria que el perfum de blanca rosa
- ofegués la luxúria d'aquell nard.
- Voldria que el meu cor que ja no gosa,
- per l'amor no cregués que és massa tard.
- Una vela, només, i una atzavara;
- un mar ben blau i una blavor de cel;
- una joia callada i ben avara,
- i l'aquietament de tot anhel.
- I trobar-se, Senyor, que em fossis l'alba,
- i la vela i el mar i el cant d'amor;
- que em tornessis brillant l'ànima balba
- i ben clara la font d'aquest meu cor.
- TESTAMENT
- Quan l'hora del repòs hagi vingut per mi
- vull tan sols el mantell d'un tros de cel marí;
- vull el silenci dolç del vol de la gavina
- dibuixant el contorn d'una cala ben fina.
- L'olivera d'argent, un xiprer més ardit
- i la rosa florint al bell punt de la nit.
- La bandera d'oblit d'una vela ben blanca
- fent més neta i ardent la blancor de la tanca.
- I saber-me que sóc en el redós suau
- un bri d'herba només de la divina pau.