Ets a:

Rosa Leveroni

Luisa Cotoner Cerdó (Universitat de Vic)

Barcelona, 1910-1985. Poeta i bibliotecària



Rosa Leveroni i Valls va néixer a Barcelona l'1 d'abril de 1910, "filla d'aquella, encara, feliç burgesia barcelonina", per dir-ho amb les seves paraules. Estudià al col·legi Príncep d'Astúries i a les Dames Negres del Passeig de Gràcia, música, idiomes i llegí tots el llibres que li queien a les mans, però el que exercí una influència decisiva en la seva formació va ser l'entrada el 1930 a l'Escola de Bibliotecàries, acabada de reinstaurar per la Diputació de Barcelona, i aleshores sota la direcció de Jordi Rubió i Balaguer. Allà va aprendre llengües clàssiques, història de les civilitzacions, literatura, història del llibre, nocions de paleografia, a més de les matèries pròpies de biblioteconomia, i fou alumna d'una nòmina professoral que aplegava personalitats tan rellevats com el mateix Jordi Rubió, Marçal Olivar, Pere Bohigas, Joan Petit, Lluís Nicolau d'Olwer, Rafael Campanals, o Carles Riba, que impartia classes de Literatura General, i Ferran Soldevila, que ensenyava Història de Catalunya.

L'intercanvi d'inquietuds entre professorat i estudiants, les activitats que es promovien fora de les aules i sobretot l'ambient d'amistat, que sovint afavoria que l'admiració intel·lectual esdevingués enamoriscament, van conformar la personalitat de Leveroni i van determinar la seva vocació literària. Així la fidelitat amical vers Carles Riba la va convertir durant l'exili del poeta en el seu nexe amb els nuclis resistents republicans del Principat i en la dipositària de les Elegies de Bierville. Al seu torn, Soldevila va ser la seva passió amorosa dominant i un dels seus interlocutors intel·lectuals, potser el principal, fins a la mort de l'historiador el 1971. En acabar els estudis el 1933, li van atorgar una beca per fer pràctiques a Madrid i escriure una tesina sobre literatura per a infants. El fatídic 1936 entrà a treballar com a bibliotecària a la primera Universitat Autònoma de Barcelona, i cursà dos anys de la carrera de Filosofia i Lletres durant la Guerra Civil.

Fou llavors quan el seu primer llibre de poesia, Epigrames i cançons (1938), va ser finalista del premi Joaquim Falguera 1937. Es publicà precedit d'una "carta-pròleg" del mestre Riba, en la qual trobem aquestes paraules: "Vós cerqueu de preservar l'expressió de la vostra intimitat en uns àmbits prefixats, breus i nets". Efectivament, al volum es pot detectar l'estètica dels noucentistes i dels postsimbolistes catalans, a més de bona part de la tradició poètica europea. També hi són presents els eixos fonamentals de la seva trajectòria poètica: l'amor, gairebé sempre dissortat, la solitud i el desig de copsar el misteri de la natura per fondre's amb ella. Aquest poema n'és un bon exemple:

Jo porto dintre meu
per fer-me companyia
la solitud només.
La solitud immensa
de l'estimar infinit
que voldria ésser terra,
aire i sol, mar i estrella,
perquè fossis més meu,
perquè jo fos més teva.

Passada la guerra, la purga de funcionaris de la Generalitat li va suposar no poder continuar exercint la seva professió de bibliotecària. Però, tot i la seva violència, la repressió no aconseguí trencar les seves conviccions; ben al contrari, Leveroni es va convertir en una de les principals activistes del grup que es va formar a l'entorn de Riba, aleshores capdavanter de la recuperació cultural. I, a més de col·laborar a les revistes clandestines Poesia (1940) i Ariel (1946), va servir de contacte amb els intel·lectuals de l'exili i, com ja hem apuntat, va ser ella qui s'encarregà de distribuir entre els resistents les Elegies de Bierville (1943) de Riba. Durant els anys quaranta, va participar diverses vegades al jocs florals que celebraven els exiliats: les "Dotze cançons" van guanyar els Jocs Florals de la Llengua Catalana de Londres (1947); i els "Tres poemes" guanyaren el Premi Editorial Lee, Jocs Florals de la Llengua Catalana de París (1948). Continua llegint...

Paraules clau d'aquesta autora

Si vols citar aquesta pàgina...

Actualitat literària sobre Rosa Leveroni a LletrA, la literatura catalana a internet (Universitat Oberta de Catalunya)

<http://lletra.uoc.edu/ca/autora/rosa-leveroni>

 
   

multimèdia sobre l'autora

més

       
       
argus, els millors continguts literaris a internet
>>
Viquilletra
Mestresclass
>>