Click on a 
icon next to a poem to read its English translation
JORDI VIVES I BATLLE (n. 1964)
PRELUDI
Cal que s'esfondrin
les runes miserables de la nit
i les hores covardes,
peresa de les ombres i dels temps.
Cal que es revoltin
les nàiades als cercles de la ment,
la memòria pàl.lida,
les ànimes del circ dels ignorants.
Cal que es despertin
els símbols adormits. La nau de foc
dels delers innombrables
flameja amb un reflex incandescent.
Cal que s'allunyi,
que els cíclops l'acompanyin vers els llims
de la terra dels homes,
la càlida llacuna de l'oblit.
VENTALL
Darrera del ventall immòbil de la nit
em mires i no em saps l'esclau del teu oblit.
Em mires els records i em sents perquè no em sents:
Jo sóc l'alè de mort que et glaça els pensaments!
NIT
M'ofego en el silenci
dels somnis innombrables.
La flama aterridora
dels segles se m'emporta
vers una nit profunda.
EXILI
Sé que no t'amaré per poder-te comprendre
ni seran els meus ulls el teu parany secret.
La vall del teu oblit és una vall de cendra
i tu no ets ni tan sols mon dol insatisfet.
No voldran els meus ulls a l'illa dels silencis
cobrir amb noves arrels la terra dels teus morts.
Me'n vaig, i solament desitjo que no pensis
que esclata al meu oblit la pols dels teus records.
ETERNITAT
-
- A Ramon Monterde
Tothora et sento absent, amic, i m'acompanya
l'esclat del teu dolor com un company secret.
Amb un acord obscur, el temps dels teus silencis
s'extén, besant la mà sagrada dels meus morts.
Mesuro l'oceà del temps amb els teus himnes,
el mar profund dels vells records sempre presents.
Un pur teixit de llum t'envolta i tota cosa
es torna eternitat, tan sols eternitat.
ÀNGEL DELS SILENCIS
Dolç àngel dels silencis, tinc por de morir encara,
m'amago en la penombra del teu distant ressò.
Quan vinguis a buscar-me per dur-me a la nit clara
potser seré per sempre, potser no seré jo.
Potser seré la calma, l'oblit de tots nosaltres
maldant entre les ombres d'un temps inacabat.
Si no vénen uns somnis potser en vindran uns altres.
No veus que és la teva ombra l'anhel que m'has deixat?
Dolç àngel dels silencis, ja veig les pedres mortes
damunt les altes runes del teu país perdut.
No vinguis per tornar-me la flama que t'emportes
si vols que busqui encara la teva solitud...
Si arribes per jutjar-me serà la nit profana
dels meus records immòbils la neu que et besi el front.
Retorna perquè sigui de nou la mar llunyana
la música secreta que amb l'ànima es confon.
