Click on a icon next to a poem to read its English translation
 

TOMÀS GARCÉS (1901-1993)

 

L'autor a LletrA | Multimèdia sobre l'autor | L'autor 2.0

Poemes de Tomàs Garcés interpretats per Paco Muñoz i altres

 
 
EL CAÇADOR

La vinya enveja el verd dels castanyers,
la mar perd son color sota la boira,
s'apaga l'or torrat de la perdiu,
en l'aire hi ha tendreses moridores.
L'estiu se'n va. I un caçador cansat,
amb una breu escopetada,
trenca a bocins el vidre clar del cel
i sobre el món les flors del cel escampa.
 
 
PARATGE SOMNIAT

Blavegen els estanys. En llur suau estesa
el cel s'emmirallà.

Per sempre més hi és. Oh càndida nuesa!
oh tendre sospirar!

Paratge somniat. Potser t'abelliria
son auri parament.
En platges de coral hi dorm la llum del dia;
la posta s'hi encén.

Hi creixen tarongers; hi tanca la magrana
els seus castells rodons.

Les prades que s'hi fan no saben la rotllana
de les estacions.

Extàtica beutat! Ton cor enyoraria,
però, l'instant fugaç,
l'espurna del desig, la rosa que es marcia,
el braç damunt el braç.

Per xò quan ve la nit hi ha un dring petit d'esquella
i l'ona de la mar, en veure el primer estel,
corones deixarà, per tu, de vidiella
i rams de xuclamel.
 
 
COM LA FINA PETJADA
A Joan Triadú

Com la fina petjada de l'ocell de la neu,
fonedissa petjada,
com la flor d'ametller, la vida breu
se l'enduu la ventada.

Aquell nom que l'amant a l'escorça lliurà,
a l'escorça ferida,
és un signe oblidat que ningú llegirà.
Es desfà com la vida.

Fugissera petjada de l'ocell a la neu!
Surt el sol que l'esborra.
A la platja, l'onada -peu de plom, ala lleu-
colga sorres amb sorra.