Click on a 
icon next to a poem to read its English translation
TOMÀS GARCÉS (1901-1993)
-
- EL CAÇADOR
- La vinya enveja el verd dels castanyers,
- la mar perd son color sota la boira,
- s'apaga l'or torrat de la perdiu,
- en l'aire hi ha tendreses moridores.
- L'estiu se'n va. I un caçador cansat,
- amb una breu escopetada,
- trenca a bocins el vidre clar del cel
- i sobre el món les flors del cel escampa.
- PARATGE SOMNIAT
- Blavegen els estanys. En llur suau estesa
-
- el cel s'emmirallà.
- Per sempre més hi és. Oh càndida nuesa!
-
- oh tendre sospirar!
- Paratge somniat. Potser t'abelliria
-
- son auri parament.
- En platges de coral hi dorm la llum del dia;
-
- la posta s'hi encén.
- Hi creixen tarongers; hi tanca la magrana
-
- els seus castells rodons.
- Les prades que s'hi fan no saben la rotllana
-
- de les estacions.
- Extàtica beutat! Ton cor enyoraria,
-
- però, l'instant fugaç,
- l'espurna del desig, la rosa que es marcia,
-
- el braç damunt el braç.
- Per xò quan ve la nit hi ha un dring petit d'esquella
- i l'ona de la mar, en veure el primer estel,
- corones deixarà, per tu, de vidiella
-
- i rams de xuclamel.
- COM LA FINA PETJADA
-
- A Joan Triadú
- Com la fina petjada de l'ocell de la neu,
-
- fonedissa petjada,
- com la flor d'ametller, la vida breu
-
- se l'enduu la ventada.
- Aquell nom que l'amant a l'escorça lliurà,
-
- a l'escorça ferida,
- és un signe oblidat que ningú llegirà.
-
- Es desfà com la vida.
- Fugissera petjada de l'ocell a la neu!
-
- Surt el sol que l'esborra.
- A la platja, l'onada -peu de plom, ala lleu-
-
- colga sorres amb sorra.
