Click on a icon next to a poem to read its English translation
VICENT ANDRÉS ESTELLÉS (1924-1993)
L'autor a LletrA | Multimèdia sobre l'autor | L'autor 2.0
Poemes de Vicent Andrés Estellés interpretats per Ovidi Montllor i altres
Llibre de les meravelles
-
- ELS AMANTS
-
- La carn vol carn (Ausiàs March)
- No hi havia a València dos amants com nosaltres.
- Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
- Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
- Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.
- De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
- i rodolem per terra entre abraços i besos.
- No comprenem l'amor com un costum amable,
- com un costum pacífic de compliment i teles
- (i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
- Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
- i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
- Jo desitjava, a voltes, un amor educat
- i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
- ara un muscle i després el peço d'una orella.
- El nostre amor es un amor brusc i salvatge
- i tenim l'enyorança amarga de la terra,
- d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
- Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
- Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
- Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
- Després, tombats en terra de qualsevol manera,
- comprenem que som bàrbars, i que aixòno deu ser,
- que no estem en l'edat, i tot això i allò.
- No hi havia a València dos amants com nosaltres,
- car d'amants com nosaltres en son parits ben pocs.
- PROPIETATS DE LA PENA
- Assumiràs la veu d'un poble,
- i serà la veu del teu poble,
- i seràs, per a sempre, poble,
- i patiràs, i esperaràs,
- i aniràs sempre entre la pols,
- et seguirà una polseguera.
- I tindràs fam i tindràs set,
- no podràs escriure els poemes
- i callaràs tota la nit
- mentre dormen les teues gents,
- i tu sols estaràs despert,
- i tu estaràs despert per tots.
- No t'han parit per a dormir:
- et pariren per a vetllar
- en la llarga nit del teu poble.
- Tu seràs la paraula viva,
- la paraula viva i amarga.
- Ja no existiran les paraules,
- sinó l'home assumint la pena
- del seu poble, i és un silenci.
- Deixaràs de comptar les síl.labes,
- de fer-te el nus de la corbata:
- seràs un poble, caminant
- entre una amarga polseguera,
- vida amunt i nacions amunt,
- una enaltida condició.
- No tot serà, però, silenci.
- Car diràs la paraula justa,
- la diràs en el moment just.
- No diràs la teua paraula
- amb voluntat d'antologia,
- car la diràs honestament,
- iradament, sense pensar
- en ninguna posteritat,
- com no siga la del teu poble.
- Potser et maten o potser
- se'n riguen, potser et delaten;
- tot això son banalitats.
- Allò que val és la consciència
- de no ser res sino s'és poble.
- I tu, greument, has escollit.
- Després del teu silenci estricte,
- camines decididament.
Horacianes
-
- [I]
- res no m'agrada tant
- com enramar-me d'oli cru
- el pimentó torrat, tallat en tires.
- cante llavors, distret, raone amb l'oli cru, amb els productes de la terra.
- m'agrada molt el pimentó torrat,
- mes no massa torrat, que el desgracia,
- sinó amb aquella carn mollar que té
- en llevar-li la crosta socarrada.
- l'expose dins el plat en tongades incitants,
- l'enrame d'oli cru amb un pessic de sal
- i suque molt de pa,
- com fan els pobres,
- en l'oli, que té sal i ha pres una sabor del pimentó torrat.
- després, en un pessic
- del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa,
- agafe un tros de pimentó, l'enlaire àvidament,
- eucarísticament,
- me'l mire en l'aire.
- de vegades arribe a l'èxtasi, a l'orgasme.
- cloc els ulls i me'l fot.
Cançoneret de Ripoll
-
-
- No m'han privat de cap experiència;
- i així em veig, viu encara, ja mort,
- amb els voltors d'ala negra al voltant,
- sinistre el bec de massa antiga fam,
- llest el taüt per al mínim cadàver.
- Amb ulls oberts els he vist avançar
- per damunt meu, com d'apressat designi,
- amb dits molt llargs i bruts de nicotina
- d'escarbotar l'aixovar enyorat,
- sempre cercant, entre els llençols, la plata.
-
- No sap pilot, ni ho sap qui du el timó,
- el vent que fa, i segueixen per un
- antic costum els camins de la mar.
- Així vaig jo, com perdut en les hores,
- com navegant que busca far enlloc
- que el pot guiar; però la meua nau
- sent els embats dels vents contradictoris,
- i un cansament de fusta l'escomet.
-
- Enyore un temps que no és vingut encara
- com un passat d'accelerada lluita,
- de combatius balcons i d'estendards,
- irat de punys, pacífic de corbelles,
- nou de cançons, parelles satisfetes,
- el menjador obert de bat a bat
- i el sol entrant fins al darrer racó.
- Em moriré, però l'enyore ja,
- aquest moment, aquest ram, aquest dia,
- que m'ha de fer aixecar de la fossa
- veient passar la multitud contenta.
- BALLARINA NEGRA
- Jo toque en tu la ràpida creixença
- de l'arbre que ets, uns principis de selva,
- ritus lunars, celeritats de fusta,
- la sang veloç en allaus successives,
- la saba en fils de nervis, de tendons
- pertot arreu florint inesperats.
- I encara més: com qui veu en el coure
- el cor del llum, jo toque en tu la música,
- contagiat i desbordat de sobte,
- l'ull ancestral, l'originari riu,
- la noció terrestre de la festa,
- l'atracció de corrents o vertígens,
- tu, ritme sols i d'una pell que crema
- tan sols tocant amb la punta dels dits.
-
- En temps antics, gravats minuciosos,
- hi havia amants, i torres, i merlets,
- i amor intens de plant irreversible,
- i rius molt grans, i florestes propícies.
- Creuava els anys el renill d'un cavall
- com una font oculta entre les fulles
- o com un nu de faig sota la lluna.
- Aquest amor que per tu jo sent, fondo,
- té en aquell temps l'arrel convulsa encara.
- TOT AÇÒ QUE JA NO POT SER
- Et besaria lentament,
- et soltaria els cabells,
- t'acariciaria els muscles,
- t'agafaria el cap
- per a besar-te dolçament,
- estimada meua, dolça meua,
- i sentir-te, encara més nina,
- més nina encara sota les mans,
- dessota els pèls del meu pit
- i sota els pèls de l'engonal,
- i sentir-te sota el meu cos,
- amb els grans ulls oberts,
- més que entregada confiada,
- feliç dins els meus abraços.
- Et veuria anar, tota nua,
- anant i tornant per la casa,
- tot açò que ja no pot ser.
- Sóc a punt de dir el teu nom,
- sóc a punt de plorar-lo
- i d'escriure'l per les parets,
- adorada meua, petita.
- Si em desperte, a les nits,
- em desperte pensant en tu,
- en el teu daurat i petit cos.
- T'estimaria, t'adoraria
- fins a emplenar la teua pell,
- fins a emplenar tot el teu cos
- de petites besades cremants.
- És un amor total i trist
- el que sent per tu, criatura,
- un amor que m'emplena les hores
- totalement amb el record
- de la teua figura alegre i àgil.
- No deixe de pensar en tu,
- em pregunte on estaràs,
- voldria saber què fas,
- i arribe a la desesperació.
- Com t'estime! Em destrosses,
- t'acariciaria lentament,
- amb una infinita tendresa,
- i no deixaria al teu cos
- cap lloc sense la meua carícia,
- petita meua, dolça meua,
- aliena probablement
- a l'amor que jo sent per tu,
- tan adorable! T'imagine
- tèbia i nua, encara innocent,
- vacil.lant, i ja decidida,
- amb les meues mans als teus muscles,
- revoltant-te els cabells,
- agafant-te per la cintura
- o obrint-te les cames,
- fins a fer-te arribar, alhora,
- amb gemecs i retrocessos,
- a l'espasme lent del vici;
- fins a sentir-te enfollir,
- una instantània follia:
- tot açò que ja no pot ser,
- petita meua, dolça meua.
- Et recorde i estic plorant
- i sent una tristesa enorme,
- voldria ésser ara al llit,
- sentir el teu cos prop del meu,
- el cos teu, dolç i fredolic,
- amb un fred de col.legiala,
- encollida, espantada; vull
- estar amb tu mentre dorms,
- el teu cul graciós i dur,
- la teua adorable proximitat,
- fregar-te a penes, despertar-te,
- despertar-me damunt el teu cos,
- tot açò que ja no pot ser.
- Et mire, i sense que tu ho sàpies,
- mentre et tinc al meu davant
- i t'estrenyc, potser, la mà,
- t'evoque en altres territoris
- on mai havem estat;
- contestant les teues paraules,
- visc una ègloga dolcíssima,
- amb el teu cos damunt una catifa,
- damunt els taulells del pis,
- a la butaca d'un saló
- de reestrena, amb la teua mà
- petita dintre la meua,
- infinitament feliç,
- contemplant-te en l'obscuritat,
- dos punts de llum als teus ulls,
- fins que al final em sorprens
- i sens dubte em ruboritzes,
- i ja no mires la pantalla,
- abaixes llargament els ulls.
- No és possible seguir així,
- jo bé ho comprenc, però ocorre,
- tot açò que ja no pot ser.
- Revisc els dolços instants
- de la meua vida, però amb tu.
- És una flama, és una mort,
- una llarga mort, aquesta vida,
- no sé per què t'he conegut,
- jo no volia conèixer-te...
- A qualsevol part de la terra,
- a qualsevol part de la nit,
- mor un home d'amor per tu
- mentre cuses, mentre contemples
- un serial de televisió,
- mentre parles amb una amiga,
- per telèfon, d'algun amic;
- mentre que et fiques al llit,
- mentre compres en el mercat,
- mentre veus, al teu mirall,
- el desenvolupament dels teus pits,
- mentre vas en motocicleta,
- mentre l'aire et despentina,
- mentre dorms, mentre orines,
- mentre mires la primavera,
- mentre espoles les estovalles,
- mor un home d'amor per tu,
- tot açò que ja no pot ser.
- Que jo me muir d'amor per tu.
Altres poemes
-
- GOIG DEL CARRER
- La joia pura del carrer
- ens va reblir les mans de tendres grapats d'aigua
- i ens rèiem, bovament ens rèiem,
- i a tots els músculs era l'aigua viva del goig,
- vinguda entre les herbes i les llebres.
- Anàvem sense cap motiu,
- desitjant bona nit al matrimoni vell
- i prement nostres cossos calladament, en veure
- aquella jove mare,
- donant el pit al fill ....
- Viure ens era un regal,
- un teuladí de fang amb dos plomes pintades de fugina,
- un cavalcar corsers de cartó, grocs i verds,
- com en una sardana de joguet,
- fent-nos senyals, dient-nos: Adéu, adéu, amor! Mai no t'oblidaré!
- La vida ens era una sorpresa,
- una granota viva a la butxaca,
- una cúpula enorme de cristall,
- un silenci, un desig rabent, un estupor,
- un rellotge parat, que Algú ens havia
- donat perquè a la fi el poguéssim obrir,
- com des de nins volíem,
- i no tenia res interessant a dins ...
- I ens tornàrem a riure!
- El temps estava en l'aire. I allargàvem les mans
- cercant grapats de temps. Però el temps tampoc no era ...
- Només era la joia del carrer.
- I els crits
-
- - Gol! Gol! -
- dels infants que jugaven
- al futbol en sortir de l'escola ...
- M'ACLAME A TU
- M'aclame a tu mare de Terra sola,
- arrape als teus genolls amb ungles brutes,
- invoque un nom o secreta consigna,
- mare de pols, segrestada esperança.
- Mentre el gran foc o la ferocitat
- segueix camins, segueix foscos camins,
- m'agafe a tu, al que més estimava,
- i cante el jorn del matí il.limitat.
- El clar camí, el pregon idioma,
- un alfabet fosforescent de pedres,
- un alfabet sempre amb la clau al pany,
- el net destí, la sendera de llum.
- Sempre a la nit il.luminat enter,
- un bell futur, una augusta contrada,
- seràs el rent que fa pujar el pa,
- seràs el sol i seràs la collita.
- Seràs la fe i la medalla oculta,
- seràs l'amor i la ferocitat,
- seràs la clau que obri tots els panys,
- seràs la llum, la llum il.limitada.
- Seras confí on l'aurora comença
- seràs forment, escala il.luminada.
- Seràs l'ocell i seràs la bandera,
- l'himne fecund del retorn de la pàtria,
- tot esquinçat de l'emblema que puja,
- seràs l'ocell i seràs la bandera.
- Jo pujaré piament els graons
- i en arribar al terme entonaré
- el prec dels vents que em retornaves sempre.
- TOT ESPERANT ULISSES
- Ones que vénen, mar que s'allunya,
- tot és ben prop, tot és lluny.
- Plors que s'enceten, riures que es moren,
- quan creus que tens tot s'esmuny.
- Verd el cel i fresc l'estiu,
- jove el gran i cec l'altiu,
- una taula fa de llit.
- Desescric tot el que he escrit!
- Un ocell baixa l'amor,
- mils d'amors senten l'enyor,
- un enyor se sent ferit.
- Desescric tot el que he escrit!
- Ones que vénen, mar que s'allunya,
- tot és ben prop, tot és lluny.
- Plors que s'enceten, riures que es moren,
- quan creus que tens tot s'esmuny.
- Plou de baix i ens mulla el cap;
- juga i guanya qui menys sap;
- el cor no vol dir el pit.
- Desescric tot el que he escrit!
- La raó es un moble vell;
- manar vol qui duu el martell.
- Amb el cap estabornit,
- desescric tot el que he escrit!
- Ones que vénen, mar que s'allunya,
- tot és ben prop, tot és lluny.
- Plors que s'enceten, riures que es moren,
- quan creus que tens tot s'esmuny.
- 5 i 5 mai no en fan 10;
- una església et marc el preu;
- un canó apunta amb el dit.
- Desescric tot el que he escrit!
- Plora, plora, no hi ha draps;
- ben i canta i trenca els plats;
- l'estratègia es cou de nit.
- Desescric tot el que he escrit!
- Ones que vénen, mar que s'allunya,
- tot és ben prop, tot és lluny.
- Plors que s'enceten, riures que es moren,
- quan creus que tens tot s'esmuny.
- Que més puc cantar-vos ja?
- si la festa no té pa;
- el meu cap és un neguit.
- Desescric tot el que he escrit!
- La tristesa guanya el cant,
- l'esperança és un infant,
- llibertat: nom imparit.
- Desescric tot el que he escrit!