AGUST═ BARTRA (1908-1982)

 

 

L'autor a LletrA | Multimèdia sobre l'autor | L'autor 2.0

M˙sica de poetes Poemes d'AgustÝ Bartra interpretats per Miquel Pujadˇ
 

Quan de mi, finalment, sols quedaran les lletres
posades com ocells damunt els cables tensos
dels esperits fidels als himnes de la vida,
un martell plorarÓ per la llum apagada.
El dia portarÓ corones de mimoses.
Potser hi haurÓ perdˇ en la mar que no calla.
El sol tindrÓ a la boca la seva sempreviva
i noves veus diran l'alegria de l'aigua.
Els vent devastarÓ el fanal i l'estÓtua.
Els estius lluiran les seves bruses grogues
i el bastˇ blanc del cec sonarÓ als carrers grisos.
Entre les roques aspres i als boscos de les Ónimes,
Orfeu seduirÓ les an˛nimes bŔsties.
Vindran els plenilunis a fer fremir les verges
que esperaran l'amor entre els grills i l'acÓcia.
Jo ja no tindrÚ rostre. A mes o´des d'herba,
el temps farÓ dringar un cascavell d'estrelles ...
 
 
EL NOU DIA

SÝ, hom veurÓ mÚs enllÓ d'aquestes estrelles taciturnes,
mÚs enllÓ d'aquesta llarga nit de mans crispades,
per damunt els meandres de sang i foc,
per damunt els munts de runes fumejants i tenebres xopes de llÓgrimes,
per damunt el dolor dels vius i dels morts,
aixecar-se la mÓgica claror precursora.

VindrÓ enmig del gran silenci de tots,
d'un gran silenci inefable de sang aturada i d'ala que s'allarga.
VindrÓ lentament com una llum coronada de somnis naixents i d'innocŔncies porugues,
com una plenamar de tremolosa placidesa i d'escumes de pures nostÓlgies,
com un bressol curull d'astres recents, d'aigŘes imm˛bils d'estupors i d'aurores boreals exÓnimes.
PujarÓ al mˇn com una saba calenta amb anhels celestes.
Les aloses es perdran a l'infinit emportant-se les darreres angoixes,
les neus eternes dels cims es fondran per fer-se abrašada d'ample riu,
de sobte els perfils dels homes tornaran a Ússer humans i familiars
i cada Ónima serÓ un Ýntim repicar d'hosannes.
I a frec encara del record de la finida grandesa heroica del martiri
- espetec de banderes, nervis de clarins, terra a la boca i negres les mans -
els mateixos pensaments faran transparents els fronts i amples els somriures.
PÓtria Nova! Gegant de ferro i de pŔtals que acabes d'obrir els ulls al teu destÝ d'escumes i palmeres,
homŔrica meravella que sorgeixes de la visiˇ i el suplici dels que t'han volgut amb l'intel.lecte i amb les venes,
cor flamejant que rodoles pel glaciar d'una Europa pusil.lÓnime i bÓrbara:
quin alŔ de volcÓ florit et gronxa? Quina tŔbia cascada de vellut t'agombola?
Et redreces al centre de la hist˛ria viva de la Humanitat com una imatge de bellesa eternal,
amb el geni vindicatiu d'unes races el fecund dolor de les quals grava el seu perfil damunt el granit de la Immortalitat.
PÓtria Nova! Els teus fills predilectes han eixamplat els Ómbits dels teus futurs,
han fet rectilÝnies i infinites les teves rutes.
Comences a caminar pel TiberÝades de la Vict˛ria amb una tristesa majestuosa.
Et saluden des dels fons dels segles tota la bondat i amor de la terra.
 
 
A MOLTS LLOCS D'AQUEST MËN ...

A molts llocs d'aquest mˇn hi ha grans espais de blat madur
amb cels on les canšons tenen un joiˇs vol segur.

A molts llocs d'aquest mˇn el dia cau com una poma
- que l'arbre de la nit ha madurat - de llum i aroma.

A molts llocs d'aquest mˇn hi ha torres negres d'anys i pluja
amb campanes imm˛bils que escolten tota veu que puja.

A molts llocs d'aquest mˇn l'amor triomfa amb ses corones,
i els mars alcen, tranquils, la joia blanca de ses ones.

A molts llocs d'aquest mˇn les hores van trenant sa dansa
de tombes i bressols amb peu lleuger que mai no es cansa.

A molts llocs d'aquest mˇn, blat, canšons, fulles i campanes,
amor, bressols i tombes ... Oh cor feixuc, quŔ mÚs demanes?