Ets a:

Premi d'Honor de les Lletres Catalanes

portada

Els trenta-quatre retrats d'honor

Que enguany en seran trenta-cinc, un nombre ja bell i respectable. N'han estat, doncs, trenta-quatre noms, i ara observe, en el programa de l'any passat, les cares de trenta-un homes i dues dones, les tinc davant quan escric aquest paper. Són cares somrients, iròniques algunes, poques amb gest circumspecte o seriós: cares de dignitat i de bondat. Totes. És admirable que un país com el nostre, no tan gran, haja produït aquesta galeria de retrats tan excel·lents, de cares d'homes i dones tan dignes de l'honor d'un premi com aquest: Premi d'Honor, es diu, que no és exactament un premi literari, no és només un premi als escriptors. Hi ha el retrat d'homes nascuts encara en un segle XIX que ara ens pareix tan remot: Jordi Rubió i Balaguer, el més clàssic de tots, l'últim potser dels savis antics abans dels ja escassos savis recents, hi ha la cara venerable de Pau Vila que ell sol va donar nom a la geografia, i les mirades tan diferents de dos poetes, Joan Oliver i J.V. Foix, no se sap si amb més candidesa que malícia; i encara un altre poeta d'ulls tristos i profunds, Marià Manent, i la cara tan seriosa de Josep M. Casacuberta, gràcies al qual tants llibres existeixen que sense ell no haurien existit.

I així podríem continuar amb les cares honorades dels qui van néixer poc abans o poc després de la I Guerra Mundial, que degueren conèixer, adolescents o en una maduresa encara jove, els anys il·lusionats de la República i de la breu i intensa Generalitat republicana, que van viure els anys terribles de la guerra, la repressió, l'exili o la foscor a casa. Contemple la cara tancada de Salvador Espriu que als vint-i-pocs anys feia proses esplèndides, i la cara d'amics que poc o molt he conegut de prop: de Miquel Tarradell amb gest de cansament o de dolor, de Joan Fuster amb les celles alçades i amb ulls de Joan Fuster, de Manuel Sanchis Guarner amb indulgència d'home bo, de Vicent Andrés Estellés amb el somriure de qui es pensa feliç un moment; i el posat elegant de Josep Maria Llompart, l'eixutesa de carns d'Enric Valor, la distància profunda de Batllori, la bonhomia de Vallverdú, la humanitat de Jordi Sarsanedas i de Joan Triadú. He tingut, jo, l'honor d'haver gaudit de la seua paraula i del seu tracte, i això ja és un gran premi. No oblidaré mai un dia sencer passat amb Joan Coromines, que ara em mira amb ulls vivíssims. Dels qui només he conegut de lluny, observe ara, en aquesta galeria de retrats, la mirada gastada de Manuel de Pedrolo, la bellesa serena de Mercè Rodoreda, la solidesa de Ramon Aramon, el perfil tallant de Calders, el posat senyorívol de Marià Villangómez o de Xavier Benguerel, la cabellera feroç de Jordi-Pere Cerdà. I acabaré aquesta desfilada dels honors buscant, sense trobar, què es pot dir de l'agitació dels sentiments en la cara de Miquel Martí i Pol, del gest senatorial de Tomàs Garcés; què es pot dir de l'enganyosa aparença fràgil de Josep Benet, del poderós aventurer Artís Gener, de l'aire bíblic o de savi grec de Palau i Fabre, de la paciència professoral de Joaquim Molas o de l'imperiós gest de Teresa Pàmies, que ho sap tot de la vida. No els acompanya encara el darrer honor, Josep M. Espinàs, però la seua cara de caminador senyor de Barcelona m'és ben estimada i familiar. Continua llegint...

Si vols citar aquesta pàgina...

Actualitat literària sobre la Nit de Santa Llúcia a LletrA, la literatura catalana a internet (Universitat Oberta de Catalunya)

<http://lletra.uoc.edu/ca/premi/premi-dhonor-de-les-lletres-catalanes>

 
   
>>
Poesia dibuixada
argus, els millors continguts literaris a internet
>>
Viquilletra