Ets a:

La klàxon i el camí (1931)

© Jordi Mota

La klàxon i el camí, de Carles Sindreu

M. Dolors Madrenas i Joan M. Ribera

A La klàxon i el camí també hi trobem radiacions dins les pautes establertes. Moltes d'aquestes radiacions es projecten sobre els textos que l'índex del llibre diferencia com a retrats, doblement connectats amb la literatura de Gómez de la Serna i que Carles Sindreu aplica al flash retratista realitzat sobre J.V. Foix, Josep M. Junoy, Opisso o Francesc Trabal, fins a un total de quaranta-vuit personatges il·lustres de la vida literària coetània.

S'inclouen també en l'obra una sèrie de contes que rebran dins el text, la denominació de récit, faula, conte, quasi un conte o història. Són narracions on l'autor demostra la seva capacitat sigui per a revifar motius d'una exquisidesa decadentista -El cabriolé estimbat-, per a deixar caure una mirada tendra i alhora irònica sobre tipus casolans -Els Xeles de la Garriga-, per a fer seus indicis d'immediata modernitat com ara la incorporació de la tècnica cinematogràfica o de la notícia buñueliana -Història d'una gavardina afortunada, La vident-; més encara: per a escandalitzar i provocar amb fetixismes ben moderns i, fins i tot, per a fer teoria de la seva escriptura literària; un exemple magnífic i destacat n'és el conte La Venus ortopèdica. Segons consta en una radiació, Carles Sindreu es proposava escriure el que anomena una novel·la polièdrica.

Paraules clau d'aquesta obra

Si vols citar aquesta pàgina...

Actualitat literària sobre La klàxon i el camí de Carles Sindreu a LletrA, la literatura catalana a internet (Universitat Oberta de Catalunya)

<http://lletra.uoc.edu/ca/obra/la-klaxon-i-el-cami-1931>

 
   

també t'interessarà...

       
Poesia dibuixada
argus, els millors continguts literaris a internet
>>
Viquilletra