Ets a:

Josafat (1906)

Prudenci Bertrana o el desig de crear

L'argument podria resumir-se en forma de breu nota informativa de diari. El campaner de l'església de Santa Maria assassina una prostituta amb qui mantenia relacions des de feia mesos.

Estem davant d'una novel·la breu i estructurada en tres parts ordenades. A Josafat hi ha tres capítols d'introducció, tres de nus i tres de desenllaç. No hi ha gaire intriga ni grans incidents. Els elements premonitoris juguen un paper important dins del pensament del lector, que, des de la primera pàgina, més que sotmès a la sorpresa, se sent esperonat a la comprovació.

Trobem que el capítol primer ve a ser un resum esquemàtic dels elements bàsics de la novel·la. Se'ns descriu l'ambient que és un món, la torre de l'església de Santa Maria, on passarà tota l'acció. Se'ns presenta el protagonista (aspecte, biografia, problemes irresolts). I encara, el final del capítol connecta amb el final de la novel·la. És clar que el lector disciplinat no ho pot saber perquè li falten una seixantena de pàgines per llegir. Allò que en el capítol u és anhel recòndit per contradictori, el retorn a la percepció harmoniosa de la natura, es realitzarà al final, a un preu gens menyspreable. Podríem dir que ha tingut una solució metafòrica.
El capítol dos, en canvi, inclou un modest incident; sembla estar construït tan sols per fer avançar l'argument. Dues pàgines són ben poca extensió al costat de la desena passada de planes dels capítols sis i set. Quan arribem al tercer, dos personatges irrompen en l'acció, dins la torre tancada i tot de presagis fatals brollen.

La segona part comença, doncs, en el capítol quatre, on se'ns descriu amb més detall encara el domini de Josafat alhora que ens queda dibuixat com a personatge. Dins els espais de l'església es veu amb cor de defensar-se d'un atac de tots els lliurepensadors, republicans, heretges i se sent com un heroi. Canalitzaria l'agressivitat per un bon fi, segons la seva fidelitat als clergues. Notem que Prudenci Bertrana estaria en el grup de persones a qui Josafat desitja esclafar, com el personatge que camina indiferent davant l'eucaristia, i que dibuixa el protagonista amb una de les seves característiques bàsiques: la ira.

És en aquest capítol que la fam sexual del protagonista albira el menjar en la dualitat: sacramentable, Pepona, i pecaminosa, Fineta. El capítol cinquè constitueix l'esclat de la unió entre la parella protagonista. Ella, disfressada de penitent, tota de negre, i ell, desbordat pel desig.

En el capítol sisè el temps ha fet un salt: "Les relacions de Josafat i Fineta duraren mitja primavera."
L'actitud varia entre ambdós: en Josafat queda establerta pel binomi: plaer-penediment; en ella, per sexe i novetat. A l'inici del capítol, Josafat desitja confessar-se; al final del capítol ho fa. Enmig hi ha un conflicte: Fineta es queda tota la nit. I tres incidents: l'extremaunció, els clergues que porten els papers a Josafat i, per fi, Pepona busca Fineta i es barallen. La conclusió queda servida amb la confessió de Josafat. S'organitza també en tres capítols.

El capítol set avança amb el cop mortal. El vuit comença enllaçant amb el final del sis, la presència del jesuïta. Aquí la veu narrativa ens orienta; l'efecte és l'assassinat, les causes eren latents des que Fineta i Josafat es troben, però l'autor no es conforma amb la deducció del lector i li explica què ha encès el delicte. El protagonista col·loca la moribunda dins d'un banc d'església i menja pa i vi abans d'adormir-se. Hi ha una referència a la comunió que afegiria al crim la idea de sacrilegi. Ha pecat contra la vida i menja pa i beu vi, talment un treballador que ha acabat la seva feina i se'n rescabala. Com ho era l'escena de Josafat i Fineta fent hòsties després d'una nit d'orgia.

Capítol nou, el darrer. Dia normal, són pràcticament les úniques imatges lluminoses que Bertrana concedeix a l'espai de la novel·la. Dins l'església, ara sí, s'apressen persones amables i somrients, devotes. Queda encara per a Josafat el trasllat del cos. Terra, foc, aire (vent) i aigua. Finalment, la pluja s'alça com una solució al desvari del protagonista. L'endemà al matí, l'església resta inusualment tancada. Quan el manyà obre la porta se sent la tonada d'un flabiol "com un seny que divaga". Es clou l'acció i la novel·la en una mena de cercle d'atmosfera claustrofòbica que havia començat al primer capítol. Continua llegint...

Paraules clau d'aquesta obra

Si vols citar aquesta pàgina...

Actualitat literària sobre Josafat de Prudenci Bertrana a LletrA, la literatura catalana a internet (Universitat Oberta de Catalunya)

<http://lletra.uoc.edu/ca/obra/josafat-1906>

 
   

també t'interessarà...

       
>>
Poesia dibuixada
argus, els millors continguts literaris a internet
>>
Viquilletra