Ets a:

La prosa modernista

portada

La prosa modernista, un concepte polièdric

Lluïsa Julià

Rebuig del model realista-naturalista

Després del procés d'industrialització, a la fi dels anys vuitanta del segle XIX, el sistema burgès mostra les primeres clivelles; aquesta crisi també afecta el concepte de novel·la: el model realista-naturalista esdevé inviable. En primer lloc pel desprestigi del mateix Émile Zola, el seu màxim impulsor, i en segon terme per la pèrdua de credibilitat d'un mètode, el positivista (basat en l'anàlisi cientifista i racional), que no porta a un món més just i humà com s'havia pronosticat. Enmig d'un desconcert general, del pessimisme i de la crítica, estan en auge les formulacions personals i subjectives que aborden la realitat des d'angles nous, ni totalitzadors ni ordenadors, perquè la realitat es percep esmicolada, múltiple i caòtica, inaprehensible. Una conseqüència d'aquest desencís és la revolta dels joves que es traslladen a París, al barri de Montmartre, de mala anomenada, i pretenen construir un art fora dels circuits oficials. L'artista, ésser sensible i privilegiat, s'automargina d'una societat de costums rígids i retrògrads, i genera una vida bohèmia que es coneix amb el nom de Decadentisme. El tedi i el menyspreu amb què la contemplaven van ser definits per Baudelaire amb el mot anglès spleen.

En les primeres manifestacions modernistes catalanes com la revista L'Avenç, però, Zola encara és presentat com a model perquè, a manca de formulacions concretes, coincideixen amb el seu afany regenerador. A més, com passarà posteriorment en altres moments de la història del gènere de la novel·la, la tradició narrativa catalana encara és molt fràgil i tampoc no disposa d'una infrastructura editora estable. De fet, són els modernistes qui consolidaran el gènere i connectaran amb un ampli sector de públic lector. La indústria editora segueix depenent dels llibreters. La novel·la i els relats troben sortida a través dels grups culturals de les revistes. Cal destacar la "Biblioteca Popular de l'Avenç les principals obres modernistes a través del fulletó de la revista, i la "Biblioteca del Poble Català", lligada al diari.

Elements configuradors: la poesia simbolista, la música i les arts plàstiques

La visió integradora i totalitzadora de l'artista i de les distintes disciplines artístiques esdevé una sortida per al gènere de la novel·la. Si fins aquell moment el discurs narratiu (discursiu i racional) i el poètic (suggestiu i emotiu) s'havien desenvolupat separadament, les propostes poètiques del simbolisme francès (sobretot de Paul Verlaine) són vistes com la via de renovació del llenguatge narratiu. Desapareixen, doncs, les fronteres entre el llenguatge denotatiu (considerat propi de la prosa) i el connotatiu (considerat propi del vers), i el ritme poètic, les imatges i les metàfores s'instauren en la prosa.

Al seu torn, la poesia busca noves formes rítmiques a través de la música, que és considerada l'art superior, l'art per antonomàsia al qual han de tendir la resta de manifestacions artístiques. El concepte de poesia, doncs, es dissocia del de vers i dóna lloc a l'aparició de gèneres intermedis entre la prosa i el vers com la prosa rimada i, el més conegut i utilitzat, el poema en prosa (o la combinació de prosa, prosa poètica i vers que fa Josep M. Roviralta a Boires baixes, aparegut el 1902). El llenguatge poètic de moltes obres narratives fa que puguin ser definides com a poemes en prosa, com és el cas de Solitud de Víctor Català.

Les arts plàstiques, i en concret la pintura, constitueixen l'altre vessant estètic que pren un protagonisme central en la configuració literària. La seva importància arrenca dels prerafaelites anglesos (1848-1880) (Ruskin, Rossetti, Burne-Jones, Morris...), que en els seus quadres intenten reflectir els estats inefables en una barreja de misticisme i erotisme que esdevé model d'alguns personatges femenins del modernisme literari català: la cabellera llarga i roja i la pell blanca, signe d'erotisme maligne, són pròpies del personatge de la bagassa; la mirada abstreta i la noia adornada de lliris, flor de la puresa, representen la noia-verge, la dona-àngel. Continua llegint...

Paraules clau d'aquest gènere

Si vols citar aquesta pàgina...

Actualitat literària sobre la prosa modernista a LletrA, la literatura catalana a internet (Universitat Oberta de Catalunya)

<http://lletra.uoc.edu/ca/genere/la-prosa-modernista>

 
   

també t'interessarà...

       
argus, els millors continguts literaris a internet
>>
Viquilletra
Mestresclass
>>