portada

L'editorial i el nucli intel·lectual de L'Avenç

Ramon Pla i Arxé (Universitat de Barcelona)

La influència transformadora de L'Avenç i del seu grup d'escriptors es féu efectiva en el patrocini d'altres activitats culturals, alhora que aquestes activitats multiplicaven el seu particular lideratge. N'anotarem les principals:


Publicacions periòdiques



A les premses de L'Avenç es publicaren set revistes: Lo Velògrafo (1881), L'Avenç (1881-1884 i 1889-1891), Catalònia. Revista (1898), Catalònia. Periòdich Nacionalista Liberal (1899-1900), Revista de Bibliografia catalana (1901-1907), La Rondalla del dijous (1909) i L'Eco de la Treballada (1912-1914). Aquestes publicacions periòdiques incidien en interessos culturals molt diversos: alta erudició (Revista de Bibliografia catalana), publicacions infantils (La Rondalla del dijous), laborals (L'Eco de la Treballada), polítiques (Catalònia. Periòdich Nacionalista Liberal) o literàries (Catalònia. Revista). I ho feien amb un marcat caràcter innovador: és gairebé una marca intel·lectual de la casa la presència a les seves planes d'autors, idees i il·lustradors europeus, que acaben identificant la cultura i la nació catalanes amb la modernitat.

L'editorial



L'Avenç estigué activa, com a editorial, fins el 1915, en què fou venuda a la Casa de Caritat, gràcies a la gestió personal d'Enric Prat de la Riba, que en presidia el Patronat. Fins aleshores s'hi havien publicat més de cinc-cents volums --una xifra espectacular per a l'època-- i dotze col·leccions editorials ("Biblioteca de L'Avenç" (1884-1894), "Colecció d'Antichs Textos Catalans" (1890-1891), "Cançons populars catalanes" (1897-1898), "Biblioteca dramàtica de L'Avenç" (1894-1900), "Biblioteca Agrícola Popular" (1898), "Bibliotheca Hispànica" (1900-1910) -en coedició amb l'Hispanic Society de Nova York-, "Col·lecció d'obres pòstumes de Verdaguer" (1903-1908), "Biblioteca Popular de L'Avenç" (1903-1915), "Biblioteca escolar de L'Avenç" (1904), "Col·lecció de cartells i postals" (1904), "Col·lecció de prosistes catalans" (1904-1905) i "Biblioteca d'Humanistes" (1910-1912). La importància d'aquestes col·leccions --i molt especialment els 143 volums de la "Biblioteca Popular de L'Avenç"-- és molt notable perquè incorporen a l'àmbit de la cultura en català moltes traduccions d'autors clàssics i contemporanis, textos d'autors catalans de la nova generació, el llibre escolar, els estudis agrícoles, les edicions crítiques: és a dir, una visió completa del que és la cultura d'un poble.


Activitats culturals



Com a símptoma anotaré algunes de les iniciatives sorgides a L'Avenç a més de la campanya lingüística: les Festes Modernistes de Sitges, el Teatre Independent, la societat coral Catalunya Nova, la Societat Catalana de Concerts, L'Avenç Nacionalista Republicà, la Institució Catalana de Música o el Teatre Líric Català. Entre els autors que se sentien associats a l'obra de L'Avenç cal esmentar Joan Maragall, Santiago Rusiñol, Pere Coromines, Ignasi Iglésias, Pompeu Fabra o Cebrià i Manuel de Montoliu, entre molts d'altres.

Si vols citar aquesta pàgina...

Actualitat literària sobre l'Avenç a LletrA, la literatura catalana a internet (Universitat Oberta de Catalunya)

<http://lletra.uoc.edu/ca/edicio/lavenc>

 
   
>>
Poesia dibuixada
argus, els millors continguts literaris a internet
>>
Viquilletra