Resultats de cerca: Primer llibre d'Estances

Ada Castells

Ada Castells (Barcelona, 1968) és periodista literària i escriptora. Als 27 anys va publicar la seva...

Teresa Colom

Hi ha una certa tendència actual de poetes que passen a la narrativa i creen una narrativa amb una prosa molt treballada, influenciada, sens dubte, pel seu treball...

Sergi Pàmies

Sergi Pàmies neix l’any 1960 a París. Viu fins als onze anys al barri immigrant de Gennevilliers. Durant deu anys, entre 1979 i 1989, treballa de comptable i porta una doble vida d’escriptor, fins que tres anys després de publicar el seu primer llibre, entra en la "pros …

Teresa Pàmies

Una sèrie de –per ara– deu llibres aparentment independents cada un dels altres, però que constitueixen, al meu entendre, una columna ascendent ­–col·locant-los en un ordre que no és el de l’aparició– que ens ofereix una visió de la vida catalana en el decurs de quasi …

Lluís Prats

Per què escric?, em demanen. De manera abrupta, sense parar-hi esment, hauria afirmat que no en tinc ni idea. Però mentre pensava la resposta que acabeu de llegir se m’ha acudit que els papers que escric, els quals a vegades esdevenen novel·les i d’altres no, són una …

Víctor Català (Caterina Albert)

Pseudònim de Caterina Albert (L'Escala, 1869-1966), novel·lista i narradora. També va escriure poesia i monòlegs teatrals. Fou la gran dels quatre fills del matrimoni format per l'advocat, polític i propietari rural Lluís Albert i Dolors Paradís. Va viure de les rendes …

Massa mare (2018-2021)

Antologia digital i en curs de poesia de dones

La massa mare no es ven: passa de mà en mà, de casa en casa, de forn en forn. La massa mare es bada com el cos de la partera i s’enganxa, feminíssima costella, a una altra massa per insuflar-li l’alè, el metabòlic miracle. Metabòlica paràbola de l’escriure poètic de les dones, de l’espai de les dones que escriuen poesia: lent, discret, latent, suspès en el temps, en contra del riu de pressa que se’ns enduu el temps.

Massa mare és una antologia de poesia escrita per dones. I és, també, una proposta visual de suspensió en l’espai i el temps: un bodegó. Una natura morta on palpiten, vivíssims, els objectes de què parlen els poemes i els objectes que escullen les poetes. La reïficació dels versos i la metaforització de la matèria que imposa l’entorn llis, el primer pla del bodegó. Com una manera de fer créixer l’espai d’atenció cap a l’art de la dona artista, de vindicar l’art de ser una dona que fa art. D’escampar la potència de les veus de les poetes de mà en mà, de casa en casa, de forn en forn, per fer-ne un pa viu: para les mans, té.

Rafel Nadal

“El periodisme és un ofici: si en domines les eines te'n surts, tens bastant clar per on et mous. En canvi quan escrius un llibre estàs molt sol, dubtes molt, necessites arribar al final per poder-ho ensenyar a algú. Però ser escriptor és molt més apassionant. A mi …

Melcior Comes

Melcior Comes (Sa Pobla, Mallorca, 1980) va publicar la seva primera novel·la als 24 anys. Des d’aleshores, ha guanyat premis literaris rellevants i s’ha professionalitzat com a professor de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Durant aquests anys ha llegit, …

L'Avenç (1881-1893)