Ets a:

Maria Aurèlia Capmany

Maria Aurèlia Capmany, heterodòxia i rebel·lió

Montserrat Palau (Universitat Rovira i Virgili)

Formada en uns anys de "normalitat" i amb els ideals republicans, Maria Aurèlia Capmany (Barcelona, 1918-1991) no ho va tenir gens fàcil per esdevenir escriptora en la Catalunya de postguerra. Els seus inicis literaris van estar marcats per les traves de la censura i la migradesa del món cultural català sota la repressió franquista, fet comú a tota la seva generació. Per això, diversos autors –Manuel de Pedrolo, Jordi Sarsanedas, Joan Perucho, Josep M. Espinàs i la mateixa Maria Aurèlia Capmany–, tot i que ja havien començat a publicar algunes obres, van optar per donar-se a conèixer mitjançant un llibre conjunt, Cita de narradors (Selecta, 1958), que va guanyar el premi d'assaig Josep Yxart, en què analitzaven, de forma encadenada, cadascuna de les seves trajectòries literàries.

A partir de la dècada de 1960, Maria Aurèlia Capmany es dedicà exclusivament al món de la cultura i la literatura, conreant diversos gèneres, fins a esdevenir un referent intel·lectual indiscutible en la segona meitat del segle XX català. Va trencar models i es va rebel·lar contra el destí que, segons les normes, tenia marcat, fins a arribar ser un personatge públic i, en concret, en una època en què aquest terme en femení pràcticament només tenia l'accepció negativa de meuca, una dona pública, com ella mateixa reivindicava. Compromesa amb la lluita per les llibertats, va participar i militar en l'antifranquisme, el socialisme i el catalanisme, primer en la clandestinitat i després fins i tot exercint càrrecs oficials. No va acceptar, tampoc, el paper que el franquisme atorgava a les dones i fou la pionera a Catalunya, a través dels seus assaigs, en la introducció del feminisme modern, del qual en fou una activa defensora.

Hereva del realisme i influenciada per l'existencialisme, Maria Aurèlia Capmany no va voler seguir mandarinismes literaris en les seves obres de creació. Heterodoxa i lletraferida, amb una gran vitalitat i passió, enlloc de callar, tal com se suposava que havien de fer les dones del seu temps, s'expressava, alt i clar, amb una lucidesa impertinent que, evidentment, molestava molts sectors de la cultura catalana. I això també explica que, fins i tot, quan el 2011 ja farà 20 anys de la seva mort, Maria Aurèlia Capmany encara resulti, per a aquests sectors, una figura "incòmoda", cosa que genera amnèsies i potencia l'oblit. Guillem-Jordi Graells, el seu principal estudiós i editor de l'Obra completa de Capmany, ha denunciat sempre sense embuts aquest oblit i fa un resum ben precís del seu llegat: la diversitat dels esforços literaris, el tarannà polèmic, la seva personalitat pública en diversos fronts de lluita, l'adaptació a tot tipus de canals de transmissió d'idees i la seva importància com a intel·lectual en la cultura catalana de postguerra, després de la victòria franquista, que tant la marcà.

Les primeres obres, existencialisme i crisis identitàries

Maria Aurèlia Capmany va néixer el 3 d'agost de 1918 a Barcelona. Néta de l'advocat i escriptor federalista Sebastià Farnés (1854-1934) i filla del folklorista i també escriptor Aureli Capmany (1868-1954), va créixer en una família liberal, intel·lectual, catalanista i d'esquerres, formació a la qual hem de sumar l'ensenyament secundari rebut a l'Institut Escola, un centre de renovació pedagògica creat per la Generalitat republicana que la va marcar per sempre més. Aquell esperit de llibertat en què fou educada, però, s'acabà amb la derrota del 1939. Llicenciada en Filosofia, als anys 40 va començar, de manera paral·lela a la seva feina a l'ensenyament com a professora de filosofia i llengües, la seva carrera literària. Continua llegint...

Si vols citar aquesta pàgina...

Actualitat literària sobre Maria Aurèlia Capmany a LletrA, la literatura catalana a internet (Universitat Oberta de Catalunya)

<http://lletra.uoc.edu/ca/autora/maria-aurelia-capmany>

 
   

multimèdia sobre l'autora

més

       
>>
Poesia dibuixada
argus, els millors continguts literaris a internet
>>
Viquilletra