Ets a:

Antònia Vicens

Antònia Vicens

Antònia Vicens

Maria Muntaner González

Antònia Vicens (Santanyí, 1941) és una escriptora autodidacta. Com ha explicat ella mateixa en diverses ocasions, al seu poble no hi havia llibreries, ni biblioteques, no hi havia "res on agafar-se". Per tant, la seva infantesa i adolescència varen transcórrer amb aquesta manca de possibilitats d'accedir al món dels llibres i les poques lectures que tenia a l'abast eren de tipus místic i espiritual: Teresa de Lisieux, Teresa de Jesús, Clara d'Assís, Hadewijch d'Anvers o Margarida Porète. Tanmateix, rebé l'ajuda inestimable de Bernat Vidal i Tomàs, apotecari i escriptor de Santanyí, que tenia una biblioteca a les golfes de l'apotecaria. A través d'aquest escriptor començà a llegir llibres d'autors estrangers (aleshores prohibits) i conegué alguns dels cappares de les lletres a Mallorca, com Josep M. Llompart, que li obriren les portes dels cercles literaris.

Antònia Vicens ha compaginat l'escriptura amb feines molt diverses: va treballar, en el sector turístic, en alguns hotels de l'illa; va fer de venedora de llibres a domicili i de secretària en un despatx d'advocats. Finalment, va obrir una botiga d'artesania a Palma, fins que l'any 2000 es va retirar per dedicar-se de ple a l'escriptura. Així mateix, ha col·laborat puntualment en premsa als diaris Avui, Diario de Mallorca i Diari de Balears. És membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i del PEN Català des de la fundació d'aquestes dues associacions. Ha estat vicepresidenta de la delegació de les illes Balears de l'AELC durant vuit anys (1997-2005) i presidenta en funcions de l'AELC durant un any (1999).

El primer llibre que publicà l'escriptora santanyinera fou Banc de fusta (1966), un recull de relats que obtingué el Premi Cantonigrós l'any 1965. Tanmateix, l'obra que la va donar a conèixer entre els lectors catalans és 39º a l'ombra (1968), novel·la guanyadora del Premi Sant Jordi el 1967. A aquesta novel·la en seguiren d'altres: Material de fulletó (1971), una obra que inclou també tres narracions, i La festa de tots els morts (1974). Aquesta darrera obra no passà inicialment la censura. L'autora, però, convençuda que no la llegirien per segona vegada, tornà a presentar-la sense modificar res. I, efectivament, no la tornaren a mirar i es pogué editar. L'any 1980 publicà el volum de contes Primera comunió i la novel·la La santa. Un any després obtingué el Premi Ciutat de Palma amb la novel·la Quilòmetres de tul per a un petit cadàver (1982). Amb relació a aquesta obra, l'escriptora explica que l'any 1979 l'editorial Plaza&Janés s'hi interessà, tot i que al final no l'editaren. Quan li retornaren l'original Vicens hi trobà a dins l'informe de lectura que algú es devia haver descuidat: la novel·la era considerada perillosa, principalment perquè, deien, atemptava contra les institucions. Així doncs, l'anhelada democràcia encara arrossegava el llast de la manca de llibertat d'expressió. Anècdotes a banda, Vicens continuà la seva trajectòria com a novel·lista amb l'obra Gelat de maduixa (1984), que obtingué el Premi Ciutat de València de 1984 i Terra seca (1987). Ja a la dècada dels noranta, l'escriptora tastà altres gèneres, com les memòries, en el volum conjunt amb Josep M. Llompart que duu per títol Vocabulari privat (1993), i la literatura infantil i juvenil amb les obres L'àngel de la lluna (1997) i Massa tímid per lligar (1998), respectivament. Així mateix, signa amb el pseudònim Julita d'Airerosa Quan un home s'enamora (1998), una obra que li encarregaren per fer part d'una col·lecció de novel·la rosa. La segueixen les novel·les Febre alta (1998) i Lluny del tren(2002), així com el volum Tots els contes (2005), que recull tota l'obra de narrativa breu de l'escriptora. La seva darrera novel·la duu per títol Ungles perfectes (2007). Continua llegint...

Si vols citar aquesta pàgina...

Actualitat literària sobre Antònia Vicens a LletrA, la literatura catalana a internet (Universitat Oberta de Catalunya)

<http://lletra.uoc.edu/ca/autora/antonia-vicens>

 
   
>>
Poesia dibuixada
argus, els millors continguts literaris a internet
>>
Viquilletra