Ets a:

La literatura com a vici moral

Mercè Ibarz

- Parlem de periodisme? Crec que ets una bona periodista i una crítica literària excel·lent.

- Uf, per a ser bona crítica em falten moltíssimes lectures, moltíssima cultura.

- Deixant a banda la teva modèstia, el cas és que has fet periodisme sobretot a Mèxic, en castellà, en les publicacions del teu fill Roger Bartra. Recordo ara un llarg article que aquí va reproduir Josep Ramoneda a La Vanguardia, parlant del V Centenario, a propòsit d'un llibre de Carlos Fuentes.

- En els últims temps, per a Jornada Semanal, la revista que dirigeix Roger, dec haver ressenyat entre vint i trenta llibres, als estius. Els meus autors preferits són tots els bons que puc llegir. Vaig passar anys que era una fanàtica de Thomas Mann. Ara tinc afany per devorar els nous valors que es descobreixen al món i a Catalunya.

La crítica literària o artística també és periodisme. Hi ha el periodisme bo, dens, amb lleugeresa d'estil, però profund de pensament, i el periodisme superficial i pedestre, com la major part de l'obra de Pla.

- Tu ja eres periodista abans de l'exili...

- Aquí també vaig fer crítica literària, durant la guerra, d'una manera breu i ràpida. En recordo només dues, encara que mai més no les he tornades a veure. En l'una comentava i elogiava les traduccions, o una traducció, d'Andreu Nin, poc després de la seva mort, de la qual ningú no gosava parlar públicament, perquè aquell sistema feia més terror que no n'havia fet la FAI, aleshores acabada de ser derrotada. I jo vaig arriscar-me a parlar-ne, indirectament, a través d'una valoració literària, sense referir-me explícitament per res a la seva desaparició. També vaig comentar el Cant corporal d'Agustí Bartra, a qui aleshores no coneixia...

- Vas fer més que comentar llibres: feies entrevistes, publicaves articles polítics breus i vas arribar a dirigir un diari...

- Sí, és clar, vaig arribar a dirigir un diari, com tu dius, ¡perquè tots els homes de la redacció eren al front!

- I del periodisme d'exili, què en salves?

- La crítica literària que vaig fer l'any 1956 a la Gaseta de Lletres. Estàvem tips de veure publicar coses indignes només perquè el qui les perpetrava podia pagar-se'n l'edició i, a sobre, tips de llegir-ne elogis. Jo vaig dir que prou de donar per bo tot el que era escrit en català, que calia dir la veritat, fer crítica de debò, i que jo ho faria. I ho vaig fer. I vaig suscitar rancúnies furioses.

- De l'any 1904 ençà has vist passar moltes coses [...] Socialment parlant, quins fets t'han marcat més positivament?

- Als deu, onze anys m'interessava pel curs de la I Guerra Mundial, llegia les cròniques de Gaziel escrites a París. A l'escola, en parlàvem. Noies i nois volíem fer com els grans i declarar-nos francòfils o germanòfils. Però no m'hi afligia; a aquella edat no podia veure ni comprendre l'horror que és la guerra. Tampoc no vaig compendre la Revolució Russa; no va començar a marcar-me fins anys després. Vaig dir de quina manera va imprimir petjades en tota la meva vida en un article que vaig publicar a Mèxic al març de 1990, titulat "Quien pierde el mundo", on explicava que els de la meva generació hem passat tota l'existència convivint amb el comunisme -a favor, en contra o neutrals, però convivint-hi- i la sensació, davant els esdeveniments actuals, que se'ns enfonsa el que era el nostre món, sovint cruel, sanguinari, però nostre.

Em van marcar, a l'adolescència, les lluites del catalanisme, l'agitació als carrers, les notícies dels "cops de sabre" a la Rambla (la policia, a cavall, pegava amb el sabre pla, que no feia sang, no causava ferides però podia trencar algun os) i els fets socials, per a mi ja més llunyans: obrerisme, pistolerisme... Continua llegint...

Si vols citar aquesta pàgina...

Actualitat literària sobre Anna Murià a LletrA, la literatura catalana a internet (Universitat Oberta de Catalunya)

<http://lletra.uoc.edu/ca/autora/anna-muria>

 
   

també t'interessarà...

       
argus, els millors continguts literaris a internet
Viquilletra
Mestresclass
>>