Ets a:

Xavier Benguerel

Neus Real (Universitat Autònoma de Barcelona)

Des del punt de vista de la història literària, Xavier Benguerel és un autor que dóna molt de si. Pertanyent a la mateixa generació que Anna Murià, Francesc Trabal, Maria Teresa Vernet, Ernest Martínez Ferrando, Mercè Rodoreda, Pere Calders, etc., la seva trajectòria i la seva producció són dos fils a partir dels quals, entrellaçats o per separat, es pot resseguir el procés de la cultura catalana durant el segle XX. Convençut que l'ofici és el que fa l'escriptor, Benguerel va revisar i reescriure constantment les seves obres, cosa que implica una informació de primer ordre per analitzar i comprendre l'evolució de ni més ni menys que set dècades d'escriptura. Set dècades dins de les quals cal tenir en compte, encara, les diverses empreses literarioculturals en què va participar l'autor i tota la documentació que ens n'ha quedat (que no és pas poca).

Aquelles iniciatives, els seus vestigis testimonials, els fruits escrits de les relacions de Benguerel i els nombrosos títols que integren la seva obra articulen un conjunt ric i plural, amb múltiples possibilitats d'aproximació, no cal dir-ho, per a l'investigador. Aquest conjunt, com és sabut, inclou gairebé tots els gèneres (per bé que parlem fonamentalment d'un narrador): des de la poesia a la crítica literària, passant pel conte, la novel·la, el teatre, el memorialisme, l'assaig, el periodisme o la traducció (i de noms tan il·lustres com Baudelaire, Poe, Salinger o Valéry, entre molts altres). Paral·lelament, hi ha les tasques institucionals i editorials (pensem, per exemple, en Germanor, a Xile; en el Club dels Novel·listes a partir del gener de 1936 i en la Institució de les Lletres Catalanes durant la guerra, o en les col·leccions El Pi de les Tres Branques, a l'exili, i El Club dels Novel·listes, de retorn a Barcelona). És en relació amb tot plegat que trobem una ingent quantitat de cartes, creuades amb una llista llarguíssima d'intel·lectuals, entre els quals Josep Carner, Salvador Espriu, Josep Ferrater Mora, J.V. Foix, Domènec Guansé, Joan Oliver, Joan Puig i Ferreter, Joan Sales o Joan Triadú (unes cartes que ha llegit i estudiat, i en alguns casos classificat i publicat, Lluís Busquets i Grabulosa, especialista en Benguerel -i del qual és imprescindible consultar Xavier Benguerel, la màscara i el mirall-).

Pel que fa a la literatura dels anys vint i trenta, Xavier Benguerel presenta un caràcter exponencial i unes particularitats simultànies que ja el doten, només iniciar la seva carrera, d'una personalitat definida. Pàgines d'un adolescent (1930), amb què el 1929 obté el premi de la col·lecció Les Ales Esteses, desclou alguns aspectes significatius en aquest sentit: la rellevància de la narrativa en l'obra benguereliana, el seu recurrent fons autobiogràfic, l'espai central que hi ocupa el Poble Nou i, en darrer terme, un estil i una manera de fer que determinen que els textos de l'autor se singularitzin en cada època sense deixar de respondre al seu context ni d'entroncar amb els corrents literaris coetanis. Mitjançant la història de Ricard, en aquest cas, el jove Benguerel s'estrenava amb una novel·la adscrita al psicologisme i al barcelonisme i triava un motiu preferent en el doble marc que configuren l'interès literari per la sexualitat i l'inconscient i la voluntat cultural de normalitzar i modernitzar la literatura (i de retruc la societat) del país. Alhora, passava tot això pel sedàs de la pròpia experiència, hi donava forma amb el lirisme nascut de la seva simultània qualitat de poeta i demostrava unes inquietuds socials ben específiques que mai no l'abandonarien i que poc a poc anirien adquirint més protagonisme. Continua llegint...

Si vols citar aquesta pàgina...

Actualitat literària sobre Xavier Benguerel a LletrA, la literatura catalana a internet (Universitat Oberta de Catalunya)

<http://lletra.uoc.edu/ca/autor/xavier-benguerel>

 
   

també t'interessarà...

       
argus, els millors continguts literaris a internet
>>
Viquilletra
Mestresclass
>>