Ets a:

Salvador Sunyer i Aimeric

Salvador Sunyer: caminant amb la gent del poble

Josep M. Fonalleras

Salt, 1924. Escriptor i polític



Salvador Sunyer inicia la seva vocació literària, sense ell saber-ho, el dia que una veïna proposa als seus pares que el noi entri a treballar d’aprenent en una farmàcia de Girona. És l’any 1938 i Sunyer en té catorze. Treballarà com a auxiliar al llarg de quasi quaranta anys i aprendrà “el maneig dels morters, les espàtules, els cassons, les oblees, els diversos motlles, la casuística de l’elaboració de fórmules magistrals (...); infusions i decuits, gomoses i llimonades, pomades i ungüents”. Ho explica en el seu llibre de memòries, A la vora del camí, que és una excel·lent mostra de polida reconstrucció d’un passat perquè “els teus néts puguin entendre aquest món i et puguin entendre a tu”, com diu Modest Prats en el pròleg.

La poesia, en certa manera, es nodreix de la mateixa constància i de la mateixa exactitud en les combinacions que hi ha en la feina de l’apotecari d’abans, no pas del farmacèutic d’avui, que ven com si treballés en un supermercat i, de tant en tant, pren la pressió. Però no és pas en aquesta comparació on s’explica la dèria literària de Sunyer sinó en el fet que la Farmàcia Simon, la segona on treballa, s’acaba convertint en un cenacle intel·lectual en l’opaca i misèrrima Girona dels anys 50. La rebotiga és centre de reunió i de debat, d’intercanvi de lectures i d’idees, “un lloc de tertúlies literàries i cientifiques i un focus de resistència catalana”, com reconeix el periodista Narcís-Jordi Aragó. De la mà d’Isidre Turet, que era el director de la farmàcia, un exseminarista de saviesa i coneixements sòlids que li fa de pare espiritual, el jove Sunyer entra en un món d’inquietud que ja cobejava en les primeres lectures infantils i que aquí pren volada.

“Tot de cop a mi se’m va ocórrer escriure, sense pensar-m’hi gaire, un poema de circumstàncies”. Era l’any 1950 i, per a sorpresa de tothom, Sunyer guanya un premi en els Jocs Florals i comença el que hem de qualificar d’una breu trajectòria, perquè el 1956 es casa, augmenten les responsabilitats familiars i professionals i decideix plegar de fer versos. Ras i curt. Ell mateix ho explica així: “Ja no em quedava temps per a poesies i a més a més estava convençut que de poetes de tercera fila com jo a Catalunya n’hi devia haver pel cap baix un miler. Vaig decidir engegar els versos a fregir espàrrecs; no en vaig escriure més fins a jubilar-me, trenta-set anys després, el 1993”.

Aquest capítol de la història és fascinant. Potser el punt d’inflexió definitiu en la vida de Sunyer. Pel seu compte, deixant de banda l’instint creatiu, inicia “una llarga i profunda reflexió sobre la llengua i la cultura catalana”, amb una particular trajectòria que l’aboca a dos camins diferents i paral·lels: el de mestre i, amb els anys, ara sí, el de poeta. I no pas de “tercera fila”: “Vaig posar-me a estudiar, pel meu compte, històries de la literatura i manuals de gramàtica, i a llegir tants llibres catalans com en venien a les mans, totes les hores de lleure, com un beneit”.

És el Sunyer autodidacte que s’acabarà convertint, a partir de 1963, en l’home que ensenya la llengua a milers de gironins, en condicions precàries, en els llocs més inversemblants i amb una voluntat coriàcia: a casa seva, en locals parroquials, a la Cambra de Comerç, en ajuntaments i associacions. I és tanta la dedicació i la “fama” que es crea que fins i tot, un dia, algú entra a can Simon i demana: “¿És aquí la Farmàcia on ensenyen català?”

Però parlem de literatura. Sunyer, en la seva maduresa, entra (o retorna, per ser exactes) a la poesia i la prosa com un cavall desbocat. Es presenta a una munió de premis literaris i els guanya, publica els versos en diversos reculls (Sonets de sotavent, El mirall i les ombres, Les deixes del Reremús, L’altre llibre de les bèsties, per citar els més destacats) i també escriu una autobiografia exemplar –la ja citada A la vora del camí– en la qual passa revista a la seva vida amb una barreja dels esdeveniments històrics que l’envolten, de la crònica local de Salt i del seu recorregut personal, social i polític. Continua llegint...

Si vols citar aquesta pàgina...

Actualitat literària sobre Salvador Sunyer a LletrA, la literatura catalana a internet (Universitat Oberta de Catalunya)

<http://lletra.uoc.edu/ca/autor/salvador-sunyer>

 
   

multimèdia sobre l'autor

més

       
>>
Poesia dibuixada
argus, els millors continguts literaris a internet
>>
Viquilletra