Ets a:

Rafael Tasis

Els inicis literaris i polítics de Rafael Tasis

Adriana Danés Sala


Periodista, crític, novel·lista, dramaturg, historiador i traductor

Rafael Tasis i Marca (Barcelona, 1906 - París, 1966) inicià el seu compromís amb el món de les lletres i la política autòctones a principis dels anys vint del segle passat i ja abans del conflicte esdevingué un dels nostres intel·lectuals de més notable repercussió. El 1921, en efecte, i amb tan sols 15 anys, inaugurà la seva trajectòria literària escrivint narracions breus -originals i traduïdes- i exaltats poemes patriòtics per a La Mainada, la revista infantil que sota els designis d'Avel·lí Artís i Balaguer volia ser un instrument de catalanització i una alternativa culta a En Patufet de Josep M. Folch i Torres. Un any després, començà a endinsar-se en la vida política catalana a través de les seves aportacions a L'Estevet, un setmanari humorístic dirigit per Manuel Carrasco i Formiguera i propagador d'un nacionalisme bastant radical que, malgrat les seves contínues declaracions d'apoliticisme, després de la Conferència Nacional Catalana (celebrada els dies 4 i 5 de juny de 1922) no va dissimular la seva predilecció vers un dels dos partits que en resultaren: Acció Catalana. Dues plataformes de to explícitament patriòtic, per tant, interessants perquè, gràcies a elles, un joveníssim Rafael Tasis pogué expressar per primera vegada les seves vel·leïtats literàries i les seves incipients idees polítiques i aprendre a concebre tant la literatura com l'activisme polític com a actes de servei al seu país.

Un vincle molt estret entre cultura i política, doncs, que, entre el 1923 i el 1930, Tasis acabà de soldar en veure que la dictadura de Primo de Rivera prohibia qualsevol manifestació de catalanisme polític i que això obligava tots els catalans a canalitzar la lluita en pro de la seva pàtria a través de la resistència cultural. Davant d'aquesta repressió, i veient com les seves dues úniques tribunes havien estat suprimides pel nou règim a causa del seu caràcter combativament patriòtic, Rafael Tasis no es va deixar vèncer ni pel pessimisme ni pel cofoisme, sinó que pugnà per mantenir encès el seu catalanisme i el dels seus companys de generació trametent les seves noves composicions literàries, especialment poètiques, a tot un enfilall de revistes de joventut que proliferaren espectacularment dins l'àmbit de la literatura popular i de consum en llengua catalana d'aquests anys vint i que, majoritàriament, estaven bastant influenciades pel patriotisme carca i pietós de marca folquitorriana. [...] Tasis, també trobà en les publicacions periòdiques l'oportunitat d'anar-se formant com a escriptor -es poden llegir peces seves a Art Novell i Joventut Catalana, dues revistes de joves d'una certa dignitat, a Lletres Catalanes i Xarleston Literari, unes publicacions que comptaren amb ell entre els seus fundadors, i a la col·lecció de novel·la breu La Novel·la d'Ara, on veié publicada una obra d'evident base fulletonesca intitulada El daltabaix [...].

Els sectors més populars de les lletres, condicionaren les seves obres escrites durant el directori militar i continuaren pesant, encara que de forma més matisada, en la seva producció posterior al 1929 -només cal recordar que Tasis apostà sempre per una literatura digna, però amena al gran públic que, a la postguerra, portà fins a les seves últimes conseqüències amb el seu al·legat a favor d'un tipus de novel·la de gènere: la policíaca o detectivesca-, any en què pogué fer el salt cap a la premsa en llengua catalana de més prestigi del moment en guanyar un concurs periodístic organitzat per La Publicitat i la seva signatura passà a ocupar un lloc al costat de la d'alguns dels grans periodistes del període com ara Antoni Rovira i Virgili, Josep Pla o Carles Soldevila. A partir d'aquesta data, certament, Rafael Tasis va encetar una col·laboració regular a La Publicitat, el portaveu d'Acció Catalana, i a Mirador, setmanari molt modern i cosmopolita també afí a aquest partit, que accentuà durant l'etapa republicana tot alternant-la amb incursions molt més escadusseres a La Nau, el Butlletí de la Cambra Mercantil, Plançons, Clarisme o La Revista. Conseqüentment, són les dues publicacions citades inicialment les que ofereixen dades més interessants respecte a Tasis, la primera, perquè, per un costat, li permeté desenvolupar, des de la presidència de les Joventuts d'Acció Catalana, aquell catalanisme de caire republicà, democràtic i liberal que ja s'entrellucava en els seus escrits a L'Estevet, i, per l'altre, li oferí la possibilitat de donar-se a conèixer com a autor d'articles d'opinió, cròniques polítiques i ressenyes literàries; i la segona, atès que li consentí dibuixar-se com un fervorós agitador cultural que, per tal de potenciar el procés de renaixença engegat al segle XIX, es mostrava sempre disposat a injectar una bona dosi d'optimisme a la dramatúrgia i novel·lística autòctones tant lloant qualsevol iniciativa (premis, campanyes publicitàries, polítiques editorials...) encaminada a afavorir-les com relacionant-les amb les grans tendències literàries europees i nord-americanes de l'època i amb el que, ja en aquells temps, era l'art de major popularitat: el cinema. Continua llegint...

Si vols citar aquesta pàgina...

Actualitat literària sobre Rafael Tasis a LletrA, la literatura catalana a internet (Universitat Oberta de Catalunya)

<http://lletra.uoc.edu/ca/autor/rafael-tasis>

 
   

multimèdia sobre l'autor

més

       

també t'interessarà...

       
argus, els millors continguts literaris a internet
>>
Viquilletra
Mestresclass
>>