Ets a:

Miquel M. Gibert

Miquel M. Gibert

Qui sóc i per què escric

Miquel M.Gibert

Amb la vènia

Als qui voregem o ja hem traspassat la cinquantena, potser algú encara ens va fer saber, abans d'entrar en l'adolescència, que havíem de prendre unes precaucions a l'hora d'adreçar-nos als altres. La primera, i la més important, era no parlar gaire de nosaltres mateixos i dir-ne, només, allò que fos pertinent per a qui ens escoltava. Solament ens podíem esplaiar una mica si l'altre ens ho demanava, d'una manera explícita o implícita, per algun motiu que no fos un parany als peus de l'incaut -l'incaut que nosaltres, naturalment, no havíem de ser.

Aquest consell antic que hem oblidat massa vegades era i és sensat, però, sobretot, era i és eficaç. Perquè a tots ens agrada parlar de nosaltres mateixos, i és que cadascú està tan satisfet d'haver-se conegut que vol que els altres, de totes passades, tant sí com no, participin de la seva satisfacció. De tant en tant, trobem algú que, per la raó que sigui, li agrada més escoltar que parlar o que, almenys, no li agrada sempre de tenir la paraula a la boca. Quan passa això, quan trobem algú que adopta aquest comport, en desconfiem una mica o trobem que tira a sòmines o pensem que potser malalteja.

M'han demanat que parli de mi i que ho faci per escrit. Com a aprenent d'escriptor que sóc, no faig altra cosa. Perquè l'escriptor, tot i que de vegades no ho sembla pas, sempre parla d'ell mateix. Però ara he de parlar de mi mateix sense dissimular, a pit descobert, com es parla al confessor. Procuraré que la confessió no sigui gaire llarga, però m'acusaré de tots els pecats que he comès i recordo. També faré un propòsit d'esmena, tot i que, la veritat, no sé si me'n sortiré. Com a contrapartida, demano al lector benèvol l'absolució canònica.

Sobre qui sóc

En venir a aquesta vall de llàgrimes el 6 de setembre de 1956, a la Granadella, encara vaig ser fidel a una sòlida tradició -i per això sóc un home tradicional i tradicionalista- : néixer a casa, al llit patern -i matern- i embolcallat per la cura, sempre eficaç, d'una llevadora d'aquelles de tota la vida. Fill únic d'una família pagesa, vaig créixer en una casa no gaire gran, endreçada i silenciosa. Em sembla recordar que, als vuit o nou anys, era un nen moderadament solitari i amb un cert gust per la fantasia. Alguna vegada encara recordo tardes remotes d'estiu, i em veig assegut en una cadira baixa, de bova, atenta l'oïda a les truculències d'un serial radiofònic que, no sé per què, la memòria sempre em diu que és El coche número trece, de Xavier de Montepin. La veritat és que també vaig jugar molt, sobretot a futbol, en alguna era pròxima al poble i amb algun amic tan infatigable com jo.

Me'n vaig anar de la Granadella als dotze anys per tal de, com es deia aleshores, començar estudis. No cal entrar en detalls sense gens d'interès, i així puc resumir la qüestió molt senzillament: el 1980 la Universitat de Barcelona va tenir la gentilesa de llicenciar-me en Filologia Catalana, una gentilesa que va fer proverbial en concedir-me el doctorat el 1996. No puc, però, passar endavant sense deixar constància del respecte, l'admiració i la gratitud que em mereixen, entre altres, perquè no en puc esmentar tants, mossèn Manuel Guallar, ja difunt, inoblidable catedràtic de llatí de l'Institut de Lleida, Ana Mª. Portugués, llavors joveníssima professora de grec al mateix institut, i als estudis universitaris, els doctors Salvador de Brocà -magnífic professor de filosofia-, Antoni M. Badia i Margarit, Anton M. Espadaler, Maria Antònia Tayadella -que em va despertar l'interès pels misteris i les veritats del segle XIX; no penseu, d'altra part, que em vull congraciar d'una manera especial amb cap sant Antoni- i, sobretot, Enric Gallén, amb qui ara tinc el gust i l'honor de col·laborar a la Universitat Pompeu Fabra, de la qual fa quinze anys que sóc professor. Dec al doctor Gallén la descoberta del teatre com a matèria d'estudi i d'investigació i, per damunt de tot, com a via de coneixement de l'home. Continua llegint...

Si vols citar aquesta pàgina...

Actualitat literària sobre Miquel Gibert a LletrA, la literatura catalana a internet (Universitat Oberta de Catalunya)

<http://lletra.uoc.edu/ca/autor/miquel-m-gibert>

 
   

també t'interessarà...

       
>>
Poesia dibuixada
argus, els millors continguts literaris a internet
>>
Viquilletra