Ets a:

Miquel Costa i Llobera

Miquel Costa i Llobera

Miquel Costa i Llobera

(Nou diccionari 62 de la literatura catalana)

Era fill d'una família de rics terratinents, que solia passar els estius a una possessió de Formentor, els paratges de la qual esdevindrien la font d'inspiració de molts dels seus poemes. L'oncle matern, Miquel Llobera, li donà a conèixer la poesia d'Horaci.

Pollença, 1854 - Palma de Mallorca, 1922. Poeta, traductor, orador i prosista

Estudià el batxillerat a l'Institut Balear de Palma (1866-1871), on tingué com a mestre Josep Lluís Pons i Gallarza, el qual li deixaria la petja de l'humanisme clàssic. Aquí va encetar una amistat amb Joan Rosselló de Son Forteza i Joan Lluís Estelrich. El curs 1872-73 començà els estudis de Dret a Barcelona, on s'afilià al catalanisme literari, liderat pels homes de la Renaixença: Marià Aguiló, Ramon Picó i Campamar, Jacint Verdaguer i Antoni Rubió i Lluch. D'aquests anys daten les primeres composicions en llengua catalana.

Els anys 1875-77 continua els estudis de Dret a Madrid. En aquest moment el prestigi del krausisme trasbalsa els fonaments de la seva fe religiosa. El 1878 viatja a París i, en tornar a Mallorca, llegeix els grans poetes francesos i italians. El 1879 descobreix les Odi barbare, de Carducci, la forma de les quals l'impacten, encara que en refusa l'esperit pagà que contenen. Durant aquests anys a Pollença se li desperta la vocació sacerdotal. La fe religiosa li provoca intensos escrúpols morals, per la qual cosa destrueix la primera redacció de l'oda "A Horaci" (1879) i refusa la traducció que havia fet d'Ovidi. El 1885 viatja a Roma per iniciar els estudis de Teologia i surt a la llum el recull Poesies. Són els primers poemes d'un romanticisme de to molt contingut i molt serè, dominat pel seny i la perfecció formal, modulat per la serenitat clàssica. En aquesta línia romàntica Costa manifesta dues constants temàtiques íntimament relacionades: el sentiment religiós i el sentiment del paisatge.

Aquesta visió del paisatge manifesta una influència de la poesia de Lamartine, com és el cas de "La Vall" (1873). Altres vegades, en alguns dels poemes més brillants, com "El Pi de Formentor" (1875), presenta reminiscències del to grandiloqüent de Victor Hugo. El paisatge que dibuixa el poeta és real, cenyit a la geografia de Mallorca, sobretot de Pollença i de Formentor; al cap i a la fi esdevé un paisatge literari, transcendit a la categoria universal, com a símbol de la Mediterrània. És un paisatge que reflecteix l'anhel d'infinit i el desig d'enlairar-se i acostar-se a Déu en una actitud beatífica. Costa i Llobera, a través de la poesia, assolirà el seu ideal de vida elevada, arrelada "dins l'altura", per defugir la insatisfacció de la vida quotidiana, tan característica dels romàntics i de Baudelaire. "El Pi de Formentor" simbolitzarà la visió del poeta com un ésser escollit, que s'alimenta de l'ideal.

Però, d'altra banda, alguns poemes d'aquesta època palesen una actitud malencònica i sentimental, inspirada en la poesia intimista de G. A. Bécquer, com es desprèn de la lectura de "Defalliment" (1876). El 1888 fou ordenat prevere i el 1889 es doctorà en Teologia a Roma, on s'amarà de classicisme. El 1890 retorna definitivament a Mallorca i escriu els tres poemes narratius «La gerreta del catiu»(1895), "Castell del Rei" (1896) i "La maina" (1897), que formen el volum de caire romàntic De l'agre de la terra (1897). Es tracta d'una poesia que recrea tant el llenguatge com els costums i la tradició cultural mallorquines. A De l'agre de la terra es decanta per l'ús de la mètrica popular com és el romanç, la glosa i la codolada. El 1899 publica Líricas, que és un recull de poesia en llengua castellana, escrit en metre clàssic, inspirat en els monuments de l'antiga ciutat de Roma. Continua llegint...

Si vols citar aquesta pàgina...

Actualitat literària sobre Miquel Costa i Llobera a LletrA, la literatura catalana a internet (Universitat Oberta de Catalunya)

<http://lletra.uoc.edu/ca/autor/miquel-costa-i-llobera>

 
   

multimèdia sobre l'autor

més

       
       
argus, els millors continguts literaris a internet
>>
Viquilletra
Mestresclass
>>