Ets a:

Enjutomojamuteig

Novel·lista, nascut a Barcelona l'any 1977, que forma part de la secció científica dels Mossos d'Esquadra.


Quan sobre una base de La invasió dels lladres de cossos hi escampem una capa de Blade Runner, hi deixem caure unes llenques de Planet Terror i hi espolvorem una miqueta de Matrix, obtindrem L’any de la plaga (La Magrana), la tercera novel·la de Marc Pastor. Nascut a Barcelona el 1977, Pastor ha assajat la novel·la negra abans d’endinsar-se en el thriller apocalíptic. En tots dos casos, la subjecció a unes regles fèrries només es pot compensar amb grans dosis de llibertat i originalitat en l’estil, en particular en els diàlegs i en les descripcions.

L’originalitat de L’any de la plaga s’ha de buscar en la manera de descriure situacions i sensacions, que essencialment consisteix a servir-se de referències televisives, cinematogràfiques i musicals. El narrador, per exemple, es defineix així: “Sóc d’una generació que va créixer amb Sensación de vivir. Gent de trenta anys fent veure que en tenien setze mentre gent de quinze simulaven ser adults de trenta.” Quan aquest narrador es mareja, sent com si tingués el cap “com el dolent de Hellraiser”, i quan aspira bafs d’eucaliptus s’imagina les naus d’Érase una vez el cuerpo humano disparant contra els monstres mucosos que li han envaït els pulmons.

La fecunditat de les comparacions va més enllà d’aquestes icones mediàtiques i fa ús de recursos procedents d’àmbits com la classificació cromàtica, la tecnologia o la simptomatologia mèdica. Així, en comptes de ruboritzar-se, el protagonista ofereix “una mostra de pantone vermell en el rostre”, per fer saber al lector que el gos del veí borda sense interrupció diu que “ha activat el mode de repeat all disc”, i els flocs de cabells cauen “quimioterapèutics”. Sigui com sigui, el recurs més xocant que he trobat en el llibre és la invenció del verb enjutomojamutejar, basat en la relació que estableix amb l’ordinador un dels personatges més populars de Muchachada Nui.

A mig camí entre Night Shyamalan i Francisco Ibáñez, en la fràgil frontera que separa el nerd del trekkie, Marc Pastor ha demostrat que sap apropiar-se amb eficàcia de referents extraliteraris. Ara, per acabar de complaure’ns, només cal que talli les cordes que el lliguen a les plantilles narratives i que utilitzi la seva creativitat per endinsar-se en terrenys menys explorats.


L’any de la plaga


L’any de la plaga és –i no ho dissimula, ni encara menys se n’amaga– una versió pop, amb aires d’homenatge desenfrenat i una miqueta passat de rosques, de La invasió dels ultracossos (Invasion of the Body Snatchers), la novel·la de Jack Finney coneguda sobretot per les dues magnífiques adaptacions cinematogràfiques que se n’han fet, la primera dirigida per Don Siegel (1956) i l’altra per Philip Kauffman (1978).

Vull dir que l’autor de la novel·la, Marc Pastor (Barcelona, 1977), que treballa a la policia científica dels Mossos d’Esquadra, agafa sense manies alguns dels elements argumentals bàsics de la història de Finney i els posa en la seva història com qui res, per la cara, tal qual. Res més lluny del mimetisme previsible i avorrit o del plagi descarat, però. Pastor reconta una història aliena que, segons confessa ell mateix als agraïments del final, el té fascinat des de petit, però ho fa amb prou ironia i amb un entusiasme tan fresc que fins i tot aquells lectors o cinèfils que se sàpiguen de memòria l’argument de La invasió dels ultracossos hi quedaran enganxats, voldran seguir llegint. O, com a mínim, s’hi entretendran. Continua llegint...

Si vols citar aquesta pàgina...

Actualitat literària sobre Marc Pastor a LletrA, la literatura catalana a internet (Universitat Oberta de Catalunya)

<http://lletra.uoc.edu/ca/autor/marc-pastor>

 
   

multimèdia sobre l'autor

més

       
>>
Poesia dibuixada
argus, els millors continguts literaris a internet
>>
Viquilletra