Lluís Ferran de Pol

El pensament cultural i literari de Lluís Ferran de Pol va configurar-se entorn de l'experiència de guerra i exili que, com a tants altres de la seva generació, li va tocar de viure. Partia, però, d'unes actituds prèvies: la convicció nacionalista rebuda d'Antoni Rovira Virgili -concretament, de la seva Història Nacional de Catalunya- a qui anomena "mestre" i "formador". Afirma: "Si jo vaig prendre part a la guerra del 1936-1939, si vaig anar a un camp de concentració, si em vaig exiliar i si de retorn em dedicava novament al conreu únic de la meva parla, tot fou degut a les paraules guiadores del Mestre" ("Antoni Rovira i Virgili", El Maresme, 07/12/1982). D'ell va aprendre l'actitud constantment combativa, la identificació de la pàtria amb totes les terres de parla catalana i la base ètnica i històrica de la nació; és a dir les bases ideològiques d'un nacionalisme ben allunyat del confessionalisme i del tradicionalisme de la Lliga Regionalista que al meu poble prenia sovint característiques tan casolanes com depriments.

Jordi Castellanos. Pròleg a La ciutat i el tròpic (Barcelona, Laia, 1985)

La teva prosa és una de les més sòlides, normatives, equilibrades, assenyades, responsables i civilitzades del país, i completament a l'altura de les coses que es fan fora d'aquí. El teu català és correctíssim i, dintre d'una absoluta normalitat, d'una bellesa extraordinària. Em penso que ets més novel·lista que contista i al meu entendre, ho encertaràs encara més -que ja és dir- quan et decantis per la novel·la pròpiament dita. Pintes els personatges i els ambients amb una sobrietat, una força i una precisió absolutes, de mestre.

Carta de Salvador Espriu a Lluís Ferran de Pol (Barcelona, 17 de juny de 1956)

Ferran de Pol és un narrador nat. Sap interessar el lector en allò que conta, dur-lo amb seguretat a un desenllaç inesperat o previst, però que sempre us impressiona, tallar els seus capítols i els seus paràgrafs per a donar-los el ritme que requereix la narració. El Mèxic i els mexicans que ens presenta -parla, és clar, un lector que no els coneix més que a través dels llibres o de les evocacions verbals- impressionen per llur dramatisme, per l'obsessió que sembla dominar-los -amor, poder, mort- i arrossegar-los a un fi inexorable [...] Ferran de Pol demostra amb aquest díptic La ciutat i el tròpic, que la seva estada a Mèxic l'ha impressionat i que el seu talent natural d'escriptor hi ha trobat estímul i tema per a uns llibres que potser encara trobaran una continuació en obres ulteriors.

Rafael Tasis, "Dos llibres de Ferran de Pol", Pont Blau, núm. 43-44 (maig-juny 1956)

Al llarg de la seva obra, Ferran de Pol ha enfocat amb variants diverses el mite de l'heroi, enllaçant-lo amb una altra constant, el tema del fracàs. La indagació l'ha portat a mesurar la dimensió del mite en relació amb l'home i, així, ha recorregut a temes i motius clàssics, literaris o religiosos, fins a arribar al món mexicà. Ha recollit des dels grans mites cosmogònics o geogràfics fins a la simbologia precisa potenciada per aquestes concepcions (mar, pa, cavall, nombres simbòlics, animals, etc.).

Maria Campillo, "El conte: Lluís Ferran de Pol" dins M. de Riquer, A. Comas i J. Molas, Història de la literatura catalana (Barcelona, Ariel, 1989)

L'autor n'ha dit...

Naufragis, d'alguna manera és l'obra més representativa de la meva situació a Mèxic com a home i també com a escriptor. El protagonista, que ha experimentat la guerra, el camp de concentració i l'exili, viu a Mèxic una aventura que podria ser alliberadora, però que no ho és. Intervé en una vasta operació d'ajut a una zona devastada per la febre groga, i cau ell mateix, engolit per un medi hostil i abassegador. Convertida en índia per la indumentària, la terra i el lligam objectiu, una dona rossa d'ascendència francesa, entra en relació amb el refugiat que vol ajudar en una terra devastada. Els lligams antics, secrets, viscerals de dues velles pàtries -la francesa i la catalana-, s'interposen a la integració mexicana de la dona casada amb un indi. Un indi agònic, que lliga i repel·leix alhora els dos indoeuropeus. L'aquí -Mèxic- i allà -Europa-, s'interfereixen i lluiten davant un llit d'agonia i de mort. Continua llegint...