Ets a:

Julià de Jòdar

Manel Ollé

Julià de Jòdar (Badalona, 1942), enginyer tècnico-químic (1964) i llicenciat en història moderna i contemporània (1973), va fer estudis de teatre a l´Escola d´Art Dramàtic Adrià Gual, on va formar part de l´equip de Ricard Salvat en diferents muntatges, entre d'altres a Ronda de mort a Sinera (1965). Des d´aleshores, ha treballat en el món editorial. Va participar activament en la lluita antifranquista dins el moviment estudiantil, el sindicalisme radical, i l´esquerra independentista. L'any 1984 es va presentar sense èxit al premi Josep Pla amb la novel·la de dos-cents fulls La pira dels dies, que va quedar sense publicar. A partir de la pedrera d'aquest material inèdit i germinal, Julià de Jòdar va engegar un procés d'indagació, reescriptura i aprofundiment que al llarg de més de vint anys s'ha anat expandint i cristal·litzant en el miler llarg de pàgines de la trilogia L'atzar i les ombres, sense dubtes una de les fites cabdals de la narrativa catalana contemporània.

La trilogia L'atzar i les ombres explora el procés de formació de la consciència moral d'un noi, Gabriel Caballero, fill d'immigrants en el barri que s'estén pels volts de la cruïlla dels carrers Guifré i Cervantes (dos carrers que realment existeixen, al barri de Gorg de Badalona), a partir de l'impacte de tres fets de sang que remouen las aigües calmes i estantisses de la pau franquista. Al marge del realisme de recepta, hi trobem la hibridació de gèneres, la inclusió de somnis, aparicions, subgèneres, cançons, símbols i introspeccions psicoanalítiques. Arrelant en el pou de la història oral, "el noi que va prendre el relleu a la tia Eulògia", Gabriel Caballero, protagonista i narrador, assetjat i desmentit per versions i documents contradictoris, explora els records i els miratges d'un adolescent que s'inventa a si mateix mentre el modelen la família, el barri, la fàbrica i l'experiència concreta de la Història en majúscules. Contemplem l'aprenentatge moral d'algú que escriu una trilogia on explora els camins de la imaginació i la memoria. A mesura que avança la trilogia veiem a contrallum com a partir de dades biogràfiques es construeix una ficció que es contradiu a si mateixa i alhora aspira a forjar veritats literàries.

Julià de Jòdar exerceix alhora de mitògraf i d'analista, superposa i fa dialogar sentits en una sèrie de novel·les de formació que són alhora un fresc social. En les seves novel·les se suma la capacitat de fer bategar el ressò de la Badalona de postguerra amb un plantejament novel·lístic exigent i radical, que se serveix de les tècniques i els recursos de la modernitat (fragmentació, polifonia, dialèctica ficció-veritat, poeticitat, monòleg, assagisme, punt de vista...) com a instruments incisius de coneixement i de restitució verbal de la complexitat enfront als discursos simplificadors. En aquest punt dolç d'equilibri entre la força evocativa i la força cognitiva de l'escriptura apareix el resultat infreqüent d'un projecte novel·lístic de primer ordre.

La primera part de la trilogia, L'àngel de la segona mort (1997) ens transporta a l'any 1956, se centra en la ressonància mitificada de la violència revolucionària de la guerra civil sobre un adolescent de catorze anys, que viu en una família menestral de mare castradora i pare fantasmal. Ressona el record de la mort d'un flequer en mans d'un escamot anarquista. A partir d'un nou fet de sang, se'ns mostra la precarietat d'un ordre de postguerra fet de renúncies i traïcions en el clos d'un barri derrotat. Se'ns parla d'un món desposseït, regit per les lleis del desig reprimit, de la desmemòria i la misèria moral, dels pactes tàcits i els tabús, Amb prosa de llarg alè, la novel·la reflexiona sobre el sentit de culpa, sobre el bé i la veritat.

La segona part de la trilogia, El trànsit de les fades (2001), mostra el despertar del desig a través d'un drama sentimental. El protagonisme coral es cedeix a unes dones amargades, desitjades o malestimades, que evoquen el clima moral de finals dels anys cinquanta. Julià de Jodar reprèn personatges, ambients i escenaris de L'àngel de la segona mort situant els fets a la setmana santa de l'any 1957, un any més tard que el final de la primera part de la trilogia. Gabriel Caballero és en el segon lliurament de la trilogia un adolescent que desperta al desig. El pretext argumental el dóna la confluència de diferents trames en un embolic amb aire de fulletó: un assassinat com en l'anterior novel·la, però en aquest cas més a prop d'un crim passional entre decorats de vodevil. Dir el desig a finals dels anys cinquanta és més o menys el mateix que dir la il·lusió i la repressió. En la novel·la de Julià de Jòdar les dones viuen en general la hipocresia moral del franquisme amb una mica més de dignitat, amb més capacitat de projectar el seu desig. Els homes són més a prop del discurs oficial, no troben manera fàcil d'escapar a les duplicitats de l'època. Continua llegint...

Si vols citar aquesta pàgina...

Actualitat literària sobre Julià de Jòdar a LletrA, la literatura catalana a internet (Universitat Oberta de Catalunya)

<http://lletra.uoc.edu/ca/autor/julia-de-jodar>

 
   

multimèdia sobre l'autor

més

       
argus, els millors continguts literaris a internet
>>
Viquilletra
Mestresclass
>>