Ets a:

Josep Marí

Josep Marí

N'han dit...

Com neix el poeta? Com va fent servir per als seus fins imperceptibles una llengua que té molts altres usos? Això ja no ho podem observar, només podem seguir el procés en les seves manifestacions escrites. Donar força, agudesa, calor i vibració a la llengua culta -en la poesia de Josep Marí amb algun meditat, escaient i expressiu eivissenquisme- és una vella i singular tasca interior. El poeta no l'acaba mai: "Nasquérem per morir amb mil mots a la boca". Hi ha moltes altres activitats en l'autor d'aquest vers: culturals, cíviques, professionals, la pintura. I els ocis, tan sovint fecunds en l'artista. Però sempre, aflorant ara i adés, corre la poesia.

Sí. Com neix el poeta? De quina manera es va formant, de primer ocultament, després com més va més a la llum, de l'adolescència ençà, gairebé des de la infantesa? On aprèn el poeta a manejar les paraules, a moure's sàviament pels mars de l'idioma, d'acord amb els obscurs sotracs o les sorprenents volades? Josep Marí arriba a escriure amb tanta llibertat com exactitud. És en poesia molt eivissenc i al mateix temps s'alça de l'illa per àmbits innominats. És en alt grau personal -també dins aquella altra illa de l'home solitari-, sense deixar de mantenir-se exterior i col·lectiu. El veiem seriós, però no abandona gaire temps un estat de recreació, d'ironia, de gràcia. Pot veure les coses objectivament, i no cedir gens d'unes fermes conviccions.

Marià Villangòmez, pròleg a La veu dispersa (1982)

L'expressió poètica de Josep Marí és cenyida i harmoniosa, tant a nivell lingüístic -un bell, puríssim i elegant català, brufat adesiara d'algun oportú eivissenquisme- com a nivell mètric. En aquest darrer aspecte, la seva gamma de registres és prou extensa, des de l'estructura closa del sonet fins a l'agilitat de la cançó, passant per formes més lliures, però -com adverteix Villangómez- mai esfilegassades o deixatades. El poeta, efectivament, no es complau en la recerca ni en l'experimentació formal, sinó que més aviat es lliura a aprofundir en les possibilitats de les formes tradicionals. En aquest sentit diu Villangòmez que la poesia de Josep Marí se situa en una línia clàssica.

Però no sols en aquest sentit. Fidel a la suggestió de la gloriosa cultura mediterrània, Josep Marí obre la seva poesia a una tradició secular d'humanisme: l'home com a mesura de totes les coses, l'arrelament en una petita pàtria, el somriure inacabable del mar, la contemplació del paisatge propi com a punt de partida d'una meditació envers la coneixença absoluta, i el temps que passa irrecobrable, i la vida, i la mort, i adesiara, també, el somriure subtil de la ironia. L'home, doncs, i la seva terra.

Josep Maria Llompart, de la presentació de La veu dispersa (1982)

D'ençà que un oblidat poeta del segle XVIII va ajuntar dos quartets i dos tercets -de tan inspirada manera que, en paraules de Borges, se li va revelar un arquetipus-, el sonet es va construint en una forma poètica que ha exhibit gran capacitat de supervivència. Allò que va començar essent un elegant tipus d'epigrama -tan apte per declarar un amor com per denigrar un enemic- ha demostrat la seva eficàcia en tots els avatars de la modernitat i ha superat, sa i estalvi, tots els tràngols de les avantguardes. És l'únic llegat formal de la tradició que encara, en els nostres temps d'anarquia retòrica, no ens apareix com a anacrònic.

Des de la temàtica religiosa de peces de Sol, i de dol de Foix, fins al verbalisme inintel·ligible d'alguns textos de Brossa, per posar dos exemples extrems, es pot dir que el sonet ha gaudit de bona salut, i donada la seva versatilitat per adaptar-se a nous regostres, en podria continuar gaudint si els poetes més hàbils en mantinguessin el cultiu. Continua llegint...

Paraules clau d'aquest autor

Si vols citar aquesta pàgina...

Actualitat literària sobre Josep Marí a LletrA, la literatura catalana a internet (Universitat Oberta de Catalunya)

<http://lletra.uoc.edu/ca/autor/josep-mari>

 
   
       
>>
Poesia dibuixada
argus, els millors continguts literaris a internet
>>
Viquilletra