Jordi Sierra i Fabra: escriure en caiguda lliure

Andreu Sotorra

Si existeix un virus que afavoreixi l'escriptura, el pacient més idoni per fer-ne un estudi científic és sens dubte l'escriptor Jordi Sierra i Fabra (Barcelona, 26 juliol 1947), un escriptor encasellat mediàticament com a autor de literatura infantil i juvenil, però amb una extensa obra que, més recentment, s'ha adreçat amb un interès testimonial i memorialístic de la seva generació a un lector adult.

La producció literària de Jordi Sierra i Fabra és tan espectacular que ell mateix ha hagut de sortir al pas de les faules que es creen al voltant del personatge i que, amb la facilitat de difusió contemporània de les xarxes socials, es converteixen sovint en difamació. Més de 400 llibres i desenes de reedicions —alguns amb trenta, quaranta, cinquanta i setanta edicions—, i traduccions a més de vint-i-cinc llengües, alimenten la suspicàcia i, tot s'ha de dir, l'enveja —més o menys sana— del sector, fins al punt que corre la falsa brama que Jordi Sierra i Fabra té col·laboradors que "fabriquen" literatura per encàrrec seu —negres a sou, vaja!—, quan en realitat l'escriptor barceloní es tanca al seu estudi de Vallirana, a tocar de la Serra de l'Ordal, on escriu, escriu i escriu, sobretot després de tornar d'algun dels seus viatges arreu del món amb guions i apunts molt elaborats, sense ni tan sols disposar d'una secretària o un secretari que li ordeni la vida professional.

És cert que qui no conegui prou bé l'autor pot caure en la temptació de pensar que en comptes d'un en són tres, valgui l'acudit: el Jordi, el Sierra i el Fabra. Perquè és evident que la capacitat creativa de l'autor està elevada al cub, en relació a l'obra que altres col·legues seus són capaços de reunir al llarg de la seva vida creativa.

L'explicació, si és que n'hi ha alguna, es troba segurament en els orígens literaris de l'autor: l'autodidactisme, la lectura des de molt petit, la lluita contra la negativa paterna de dedicar-se a escriure, l'anarquisme en la tria de les seves lectures, la curiositat imparable per tot el que l'envolta, una mirada optimista de la vida, la febre d'escriure com si el món s'acabés a cada pàgina...

Jordi Sierra i Fabra conserva com un tresor petites publicacions artesanes de butxaca —textos escrits a mà, acompanyats de dibuixos i enquadernats matusserament— que elaborava quan tenia només vuit o nou anys. I per entendre encara més el que això significa, cal recordar que parlem de finals dels anys cinquanta del segle passat, quan les circumstàncies escolars de l'època, ofegades i controlades per la Dictadura, no eren precisament les més òptimes per fomentar la llibertat d'expressió.

La trajectòria que ha portat Jordi Sierra i Fabra a ser durant la primera dècada del segle XXI l'autor de l'Estat espanyol amb més obra publicada, i probablement també, amb més obra premiada i, allò més important, l'autor que més lectors ha fet des de les escoles de primària i els instituts de secundària, ha estat la seva constància i la confiança en ell mateix. Va ser molt aviat, l'any 1978, que va quedar finalista del Premi Planeta de novel·la i des d'aleshores l'anar i venir a premis i editorials, a vegades amb èxit i a vegades amb frustració, és una constant que mai no ha frenat la seva convicció que el més important per a ell és escriure.

Segons les seves pròpies dades, fàcilment comprovables i fiables, Jordi Sierra i Fabra, al 2012, ha superat la majúscula xifra de 10 milions d'exemplars venuts d'entre tots els seus llibres. Afortunadament, l'autor no es valora només pel seu pes en tones de paper sinó també pel contingut de la seva obra. El seu palmarès compta amb la majoria de premis de narrativa més importants atorgats en els últims anys com el Gran Angular, el Barco o Vaixell de Vapor, tant en les modalitats catalana com castellana, repetidor en diferents edicions; l'Edebé en les modalitats tant infantil com juvenil; el Barcanova, el Joaquim Ruyra, el Ramon Muntaner, el Columna Jove... i així fins a una trentena de premis, sense comptar, finalistes, mencions i seleccions com la candidatura al Premi Andersen de Literatura Infantil i Juvenil, una mena de Nobel d'aquest àmbit. Però també amb distincions de premis per a adults com el més recent, el Ciudad de Torrevieja del 2011, per la novel·la Sombras en el tiempo. I, d'una manera especial, cal esmentar el Premio Nacional de Literatura Infantil y Juvenil, atorgat pel Ministeri de Cultura espanyol, l'any 2007, per l'obra Kafka y la muñeca viajera (en català: Kafka i la nina que se'n va anar de viatge, Empúries, Grup 62, 2009).

De fet, com en tants altres casos, l'escriptor entra en el món literari a través de novel·les per a adults, guardonades amb premis com el Villa de Bilbao i l'Ateneo de Sevilla. A la dècada dels anys setanta, Jordi Sierra i Fabra —que deu anys abans havia estat un dels fundadors del popular programa radiofònic El Gran Musical i col·laborador de Ràdio Barcelona - Cadena SER, cosa que el porta després a editar diverses revistes musicals i publicar diversos assaigs sobre història de la música, biografies de músics i també una Història de la Música Rock, en sis volums— escriu encara només en castellà i no serà fins a finals dels anys vuitanta, amb una biografia de Joan Manuel Serrat, i sobretot a partir del 1993, que amb la novel·la El temps de l'oblit, guanyadora del premi Columna Jove, que farà el pas decisiu cap a la literatura escrita en català, estimulat per la mateixa editorial Columna, dirigida llavors per Miquel Alzueta i coordinada per l'editora Oblit Basieira. Des d'aleshores, Sierra i Fabra ha alternat l'escriptura en les dues llengües tot i que, cada vegada més, la creació en català ha estat sovint la primera opció abans de les edicions traduïdes posteriorment al castellà.

Destriar, entre l'extensa obra de Jordi Sierra i Fabra, aquelles novel·les que més han sobresortit d'entre la seva producció, més que una tasca difícil podria ser una labor de resultat injust per al mateix conjunt de la seva obra. L'autor té un estret lligam de compromís personal amb la societat del seu temps, que expressa a través del canal de la literatura. I des d'aquest compromís, la seva obra aprofundeix en les qüestions més punyents de la societat que l'envolta i que assetgen, sobretot, la gent jove.

En aquest sentit, una novel·la que denuncia el perill de les drogues, Camps de maduixes (SM / Cruïlla, 1997), títol inspirat en una cançó dels Beatles, "Strawberry Fields Forever" —Sierra i Fabra, col·leccionista d'una discoteca de més de 30.000 discos, és un fan del grup de Liverpool, com va mostrar en una biografia de John Lennon— és estadísticament l'obra més llegida de l'autor i amb més reedicions, gairebé setanta. Però també es pot remarcar El temps de l'oblit (Columna, 1993), esmentada més amunt, una novel·la que s'avança vint anys a la inevitable reconciliació o petició de perdó entre membres d'ETA i les seves víctimes mitjançant dos fills dels dos bàndols oposats.

Es pot situar també en un espai destacat de la seva quilomètrica prestatgeria, la novel·la distingida amb el Premio Nacional de Literatura Infantil y Juvenil, que recrea un Kafka menys críptic i més humà del que és habitual, Kafka i la nina que se'n va anar de viatge (Empúries - Grup 62, 2009), i que Sierra i Fabra estructura a partir d'un plec de cartes que, presumptament, Franz Kafka va escriure durant tres setmanes a una nena que va trobar plorant mentre passejava per un parc de Berlín el 1923, just un any abans de la mort de l'autor txec.

Aquesta és una de les novel·les de Jordi Sierra i Fabra que s'aparta més del costumisme juvenil que impregna moltes de les seves obres i s'endinsa en una especulació literària que té la flaire d'un text clàssic, com podria ser el de Lewis Carroll i la seva universal Alícia. Amb aquesta obra, Sierra i Fabra aconsegueix una doble funció: provocar la polèmica en el lector adult coneixedor de Kafka i fer intrigant als lectors adolescents un autor imprescindible de la literatura universal com Kafka.

Jordi Sierra i Fabra no en té prou amb la seva aportació a la literatura com a autor prolífic. I per això s'ha embrancat en els últims anys en diversos projectes que el fan pioner en aquest camp i amb molt pocs o amb cap precedent des de la iniciativa privada. Em refereixo a diversos projectes ja plenament consolidats: la creació de la Fundació Jordi Sierra i Fabra, per ajudar joves escriptors en l'inici de la seva carrera; la creació del Premi Literari Jordi Sierra i Fabra per a joves, que s'atorga anualment; la Fundació del Taller de Lletres Jordi Sierra i Fabra amb seu a Medellín (Colòmbia); a més del projecte d'una revista digital oberta a la creació dels autors joves. També és l'impulsor de la iniciativa que coordina el Consell Català del Llibre per a Infants i Joves i que pels voltants de Sant Jordi organitza visites de grups d'escriptors catalans a alguns dels hospitals infantils per regalar i signar llibres entre els nens i nenes que hi estan ingressats. Unes iniciatives que el 2010 es van veure reconegudes per The International Board on Books for Young People amb el Premi IBBY - Asahi, de Promoció de la Lectura, pel seu projecte de Pla Lector desenvolupat a Colòmbia dins d'un dels programes de la seva Fundació amb la col·laboració de l'Ajuntament de Medellín.

  • Donants de veu
  • Poesia dibuixada
  • Massa mare
  • Música de poetes
  • Premi LletrA