Ets a:

Joaquim Carbó

Joaquim Carbó, un luxe

Pep Albanell

Si hagués de definir en Joaquim Carbó amb una sola paraula i atenent-me a la relació que tinc amb ell fa prop de trenta anys, triaria sense dubtar ni un moment tolerància. Ell és, de totes les persones que conec i que he tractat, la que em sembla que el seu comportament s'ajusta més a la definició que el diccionari dóna d'aquest concepte: "Disposició a admetre en els altres una manera de pensar, d'obrar, d'ésser diferent a la nostra". Hom pressuposa, en la persona tolerant, altres qualitats com és ara la generositat, l'empatia, els bons sentiments. El que en podríem dir un perfil de "bona persona". En el cas d'en Carbó, aquests pressupòsits són certs: és una bona persona.

Després d'una afirmació tan categòrica he d'afegir ràpidament que en la meva idea de bona persona no incloc cap mena de babaisme moral o intel·lectual, i que no crec pas que les bones persones no s'hagin d'exaltar o no els somogui la indignació, la passió o la ira quan s'acaren amb comportaments que repugnen les seves conviccions o atempten contra els seus drets. Crec que en Carbó és una "bona persona" amb les idees força clares; si més no, molt més clares que molts de nosaltres.

No sé si deu ser veritat que algú va dir algun dia que amb bons sentiments no es poden escriure bones novel·les. Pràcticament la totalitat de la literatura infantil i juvenil d'en Joaquim Carbó -i una part important de la literatura d'aquesta mena escrita durant tot el segle vint en el món- és la demostració pràctica que aquesta frase és una boutade sense cap base sòlida. Els bons sentiments, com la perversitat o la temeritat, no són altra cosa que matèria primera literària i depèn de quin tractament i quin ús literari en fa cada autor per determinar-ne la qualitat de l'obra resultant.

Tots les autors som, en el fons, una mica els nostres personatges: els construïm amb allò que tenim o no tenim, el que creiem o el que no creiem, el que estimem o el que odiem... Per això, en Joaquim Carbó també podria dir: "N'Henry Balua sóc jo." I així ha estat com ha creat una mena d'heroi situat al pol oposat dels intrèpids i temeraris aventurers de la novel·la d'acció, campions o superhomes que protagonitzen les tradicionals narracions d'aventures, però tan interessants i inquietants com ells. Ens ha donat històries d'un gran interès, muntades meticulosament i habitades per uns personatges profundament humans, assequibles, senzills, honestos, compromesos amb el món on viuen i, encara que es moguin en escenaris exòtics i allunyats, molt propers al lector. No es tracta de fer personatges políticament correctes -de vegades no ho són gens!-, sinó personatges humanament correctes, que és tota una altra cosa. Perquè que s'escrigui amb bons sentiments no vol pas dir que l'autor doni l'esquena a la realitat més cruel i escabrosa que l'envolta. Ans al contrari: la rebel·lió contra la injustícia social, l'anàlisi dels conflictes d'interessos, la lluita per una vida digna, són també constants en l'obra infantil i juvenil d'en Joaquim.

Però aquest Carbó benèfic té un Mr. Hyde literari en la seva obra per adults. Tot allò que no solen ser els seus protagonistes infantils i juvenils, ho poden ser, per contrast -i potser per compensar!- els seus personatges de la literatura per a adults. Si la literatura infantil d'en Carbó sol estar poblada de lluitadors i idealistes, en la seva literatura "per a adults" abunden els personatges que, mig víctimes, mig botxins, es mouen entre l'estultícia i la injustícia de la seva situació social i moral. En Carbó ens posa al davant una nodrida galeria de gent egoista, obcecada, curta de mires -i, sovint, curta de sort- que se'ns presenta sota el prisma deformador d'un humor corrosiu i implacable. Les històries, que solen transcórrer en la nostra societat i en els nostres ambients, no estan bastides sobre trames complexes o grans intrigues. Solen ser les cròniques de fets bastants quotidians, on els personatges, agrament conscients de les seves limitacions, lluiten per evitar les petites derrotes que els convertiran -lluny de la grandesa tràgica del veritable perdedor- en el contraretrat de l'heroi: petits, enllardats i irredempts. I més que amb humor, les peripècies d'aquests no guanyadors se'ns expliquen amb una ironia implacable, amb un sarcasme que, de vegades, pot esdevenir sàdic i tot. Continua llegint...

Si vols citar aquesta pàgina...

Actualitat literària sobre Joaquim Carbó a LletrA, la literatura catalana a internet (Universitat Oberta de Catalunya)

<http://lletra.uoc.edu/ca/autor/joaquim-carbo>

 
   

multimèdia sobre l'autor

més

       
>>
Poesia dibuixada
argus, els millors continguts literaris a internet
>>
Viquilletra