Ets a:

Joaquim Amat-Piniella

Joaquim Amat-Piniella

David Serrano Blanquer

Manresa, 1913 - Hospitalet de Llobregat, 1974. Novel·lista



Joaquim Amat-Piniella va participar com a tinent d'artilleria durant la Guerra Civil. Exiliat a França el setembre de 1939, passarà pels camps de concentració d'Argelers i Sant Cebrià abans de ser obligat a allistar-se a la 109 CTE, destinada a tasques de suport a la Línia Maginot el desembre. L'ocupació alemanya el durà primer a un frontstalag i finalment a Mauthausen el gener de 1941. Allà passarà pels kommandos de Ternberg (1942-1944) i Redl-Zipf fins a ser alliberat a Ebensee el 6 de maig de 1945. Després d'una breu estada a París s'instal·la a Sant Julià de Lòria, on mecanografiarà els 71 poemes de Les llunyanies, poemes de l'exili (1940-1946), i escriurà K.L. Reich. Ja a Barcelona el 1948, publicarà El casino dels senyors (1956), Roda de solitaris (1957) i La pau a casa (1959). Albertí havia intentat en va publicar la seva novel·la dels camps malgrat els processos de depuració a què la va sotmetre el mateix autor per evitar la censura. Finalment, la versió esporgada presentada per Carlos Barral es publicarà en castellà el febrer de 1963. Joan Sales la publicarà en català a l'octubre d'aquell mateix any. El 1965 rep el premi Fastenrath com a millor obra publicada des de 1963. K.L. Reich és una de les aportacions més rellevants de la literatura concentracionària europea.

Va ser escrita a Sant Julià de Lòria entre el setembre de 1945 i l'abril de 1946, simultàniament a la transcripció dels 71 poemes de l'exili, que va deixar inèdits. Es tracta de la seva primera aportació com a novel·lista, després del llibre de semblances Ombres al calidoscopi (1933). Lògicament, la intenció d'Amat és publicar-la perquè, tot just arriba a Barcelona, on tindrà el seu exili interior atesa la impossibilitat de tornar a Manresa, escriu a l'amic Agustí Bartra: "Aquests dies he acabat la refundició del llibre sobre els camps" (02/02/1948), malgrat que és conscient que ho fa "sense gaires esperances de poder-lo publicar" (ibídem). Per carta, Amat evidencia una obvietat: ell hauria publicat la versió de 1946, corregida a mà el 1948, si les circumstàncies ho haguessin permès, però malauradament el franquisme i els seus òrgans censors ho impossibilitaren. Durant els anys cinquanta, Amat va marcant i suprimint diversos fragments de la novel·la amb la intenció que el seu editor aconsegueixi d'obtenir-ne el permís, com reconeix el mateix Amat a Joan Sales: "A l'amic Albertí li va ser denegada l'autorització de censura en presentar-ne fa anys una versió esporgada i llimada per totes bandes." (27/06/1963). Finalment, després de disset anys i d'haver publicat diverses novel·les, el seu amic Carlos Barral aconseguirà obtenir els drets d'edició i la versió castellana sortirà finalment el 25 de febrer de 1963. A partir d'aquí, Joan Sales li denega l'edició de La línia recta (inèdita), i li proposa editar K.L. Reich, cosa que fructificarà finalment el 15 d'octubre. Aquesta edició, que és la que coneixíem fins a l'aparició de la d'Edicions 62, compta amb un fragment imposat pel propi Joan Sales (vegeu David Serrano (2004), p. 259) i un intent greu d'intervenció del mateix Sales, que pretén eliminar la reflexió ontològica final, que el mateix Amat aconsegueix d'esmenar i evitar a temps.

Durant aquest llarg període, Amat aconsegueix publicar-ne alguns fragments a la revista Per Catalunya (1945), Antologia (1947) i Por qué (1963). Als dos primers hi trobem el mateix llenguatge, to i recursos que en l'edició íntegra d'Edicions 62. L'obra està organitzada en divuit capítols que segueixen una estructura clàssica d'introducció, nus i desenllaç i compta també amb un paratext inicial, la "Nota de l'autor", on es justifiquen els objectius que persegueix la novel·la, l'elecció del gènere i la seva finalitat. Continua llegint...

Si vols citar aquesta pàgina...

Actualitat literària sobre Joaquim Amat-Piniella a LletrA, la literatura catalana a internet (Universitat Oberta de Catalunya)

<http://lletra.uoc.edu/ca/autor/joaquim-amat-piniella>

 
   

multimèdia sobre l'autor

més

       

També t'interessarà

       
argus, els millors continguts literaris a internet
Viquilletra
Mestresclass
>>