Ets a:

Joan Roís de Corella

(c)La Veu del País Valencià

Joan Roís de Corella

Una àmplia i selecta audiència


La biografia del cavaller Joan Roís de Corella (1435-1497) ens és mal coneguda i la seva obra presenta, molt sovint, una datació problemàtica. Nascut al voltant del 1435, sens dubte va ser un escriptor de vocació literària molt primerenca i devia assolir, encara en plena joventut, un ràpid i ben reconegut prestigi literari. Així ho fa pensar, com ara, el Debat que va sostenir amb el príncep de Viana. L’hereu de la Corona li va adreçar una carta per debatre amb ell quina, de dues possibles dames, deu preferir l’enamorat: «de las cuales damas fuesse la una muncho amada –per aquest enamorat– y él non d’ella amado, e la otra que a él amase y él no a ella, ¿a cuál d’estas daría la vida?». Si tenim en compte que aquest dissortat príncep va morir el 23 de setembre del 1461, Joan Roís de Corella devia tenir –màxim– uns vint-i-cinc anys d’edat quan el de Viana el va distingir proposant-li aquell joc literari, una mica innocent, però ben simptomàtic pel que fa al reconeixement del jove escriptor. I sembla que aquest interès per l’obra de Corella entre els cercles cultivats pròxims a la casa reial devia ser sostingut. L’any 1496 el rei Ferran el Catòlic escrivia al batle general del regne de València perquè li procurés un exemplar de la traducció, feta pel mateix Corella, del Vita Christi o Cartoixà. El rei va promoure poc després la traducció i publicació (1502-1503) d’aquella mateixa obra al castellà.

Gandia, 1435 - València, 1497. Escriptor i mestre en teologia

El Tirant lo Blanc aporta així mateix un altre indici poderós de l’èxit i reconeixement immediats que devia aconseguir Corella amb les obres de joventut. Les seves narracions basades en temes de la mitologia clàssica van admirar i inspirar en alt grau Joan Martorell, que no va dubtar a plagiar-les ara i adés, com també va plagiar el Debat amb el príncep de Viana, quan escrivia la novel·la, entre el 1460 i el 1464, un temps en què Corella no devia arribar encara als trenta anys.

D’altra banda, l’èxit de públic lector obtingut per l’obra corelliana sembla haver estat, així mateix, molt notable. A Lo somni de Joan Joan (1497), de Jaume Gassull, en una moguda escena costumista, hi trobem unes dames de l’alta societat valenciana parlant de les seves lectures. Una d’elles fa:

–Digau, senyora:
i vós que sou gran oradora
i gran legista,
que al·legau tant lo Psalmista
e lo Tirant,
perquè esta i io estam altercant,
digau-nos, com
lo déu d’amor ha nom de nom?

La interpel·lada, incapaç d’anomenar Cupido, l’adreça a una altra senyora present en la reunió, que suposa de més cultura literària:

–Diga-us-ho ella,
Que del senyor mossèn Corella
llig los més dies
totes les sues poesies.

Al costat del Tirant lo Blanc i del Llibre dels Salms, doncs, les obres rimades de Corella eren d’obligada lectura entre les dames de l’alta burgesia i de l’aristocràcia valenciana. I potser no sols les rimades. Referint-se a les seves narracions de temàtica mitològica, Joan Fuster apunta que el públic femení, d’alguna manera ja entrava en els càlculs de l’escriptor, i li condicionava l’escriptura. Corella, diu Fuster, «a l’hora de planejar les seves narracions, procurava centrar-les sempre en una figura de dona, i per poc que pogués, situava el relat en la ploma d’una dona. Les heroïnes de Corella, en efecte, “escriuen”: Ècuba “escriu” el seu Plant; Biblis “escriu” la seva Lamentació; la Història de Jason i Medea és una admonició que la mateixa Meda “escriu” per a adoctrinament de les dones. El fet de ser contada en primera persona conferia a la relació un accent més colpidor.» Continua llegint...

Paraules clau d'aquest autor

Si vols citar aquesta pàgina...

Actualitat literària sobre Joan Roís de Corella a LletrA, la literatura catalana a internet (Universitat Oberta de Catalunya)

<http://lletra.uoc.edu/ca/autor/joan-rois-de-corella>

 
   
       
>>
Poesia dibuixada
argus, els millors continguts literaris a internet
>>
Viquilletra