Ets a:

Joan Llacuna

Joan Llacuna

Joan Llacuna

Jaume Farrés

Joan Llacuna i Carbonell va néixer a Igualada el 15 d'octubre de 1905, a la casa familiar del carrer de l'Aragall (actualment Antoni Franch), en el si d'una família de petits adobers, allunyada de les esferes literàries.

De l'etapa de la infantesa, a més del temps escolar i el temps familiar, té molta importància el temps de joc pels carrers, les places, l'entorn del riu i els afores d'una Igualada que, amb el pas del temps, esdevindrà un referent mític de la seva poesia. Els records i la reelaboració nostàlgica del paradís perdut de la infantesa seran decisius en la seva personalitat i la seva praxi poètica posterior. Gairebé tota la seva poesia neix del record i l'evocació idealitzada d'aquests anys feliços.

Als quinze anys, acabada la formació elemental, entra a treballar a l'oficina local de la Caixa de Pensions, entitat per la qual treballarà fins a la jubilació. Per aquests anys se li desperta l'interès per la literatura que es consolida a través d'una sèrie de lectures que seran la base de la seva formació autodidacta. Paral·lelament a la vocació literària, es desperta en el poeta una profunda consciència religiosa, que no abandonarà fins a la mort.

L'any 1924 publica els primers articles en revistes locals. Més tard, als 22 anys, inicia la seva activitat poètica i publica els primers poemes a la premsa a partir de 1928. Seran anys d'efervescència en què participa activament en iniciatives culturals a Igualada (és un dels fundadors de la Revista d'Igualada, el 1929, o del grup Annabis, el 1944) i publica els primers poemes també fora de la seva ciutat natal (en periòdics com El Temps de Valls, el 1931, La Revista de López-Picó i el suplement literari de La Publicitat o La Veu de Catalunya).

De l'any 1927 al 1933 fa substitucions itinerants en diverses oficines de la Caixa: Sitges, Balaguer, Barcelona, Tortosa, i Valls. En aquesta darrera localitat, hi coneix Teresa Puig i Garrell, amb qui es casarà l'any 1931. El 1933, quan la parella retorna a Igualada, Llacuna té gairebé enllestit el seu primer llibre de poemes, escrit majoritàriament a Valls, Ònix i níquel, que publicarà l'editorial Altés l'any 1934 i suscitarà reaccions diverses. El camí poètic continua amb Nyora (1935), un breu recull de poemes que l'autor no arriba a publicar en vida i no passa de ser una provatura de nous camins.

El 1935 neix a Igualada la seva única filla Teresa, al mateix temps que comencen els treballs del que havia de ser el gran projecte poètic de Llacuna, que no culminarà definitivament fins el 1961, quan Aurora de l'Aragall tindrà la seva edició popular definitiva.

La guerra civil espanyola suposarà un cop important en la trajectòria vital i poètica de Llacuna. Va ser mobilitzat a mitjans de l'any 1938 i tenim constància que va ser destinat a fer serveis auxiliars d'oficina a Manresa. Per poc temps, perquè amb la retirada de les tropes republicanes passa a França on és detingut en passar la frontera i posteriorment repatriat i tancat en un camp de concentració prop de Santander, d'on el traurà, amb molts treballs, la seva esposa. A conseqüència del tràngol que va suposar l'episodi de la guerra, la seva salut se'n va ressentir i la seva personalitat va canviar. Llacuna va veure que tot el seu món es trencava, desapareixia, de manera definitiva. L'episodi més dramàtic i il·lustratiu d'aquest trencament és la breu però intensa relació que va mantenir amb Rosselló-Pòrcel. La guerra, la derrota i la mort liquiden una generació d'artistes i els lligams que s'havien establert entre ells estaran definitivament condicionats per les circumstàncies històriques adverses.

Després de la guerra Llacuna no se sent còmode a Igualada. La nova correlació de forces l'ofegava (a nivell laboral, poètic i vital) i el camí que va emprendre a partir de 1944 va ser la fugida. S'instal·la a Rubí, on exerceix com a delegat de l'oficina de la Caixa. No s'integra en la vida social i cultural de Rubí i es limita a complir amb diligència amb les seves obligacions professionals i manté en privat la seva vocació poètica. El silenci poètic perllongat i la introspecció és la resposta que Llacuna adopta davant de la indiferència i el rebuig que els seus versos provocaven. Continua llegint...

Si vols citar aquesta pàgina...

Actualitat literària sobre Joan Llacuna a LletrA, la literatura catalana a internet (Universitat Oberta de Catalunya)

<http://lletra.uoc.edu/ca/autor/joan-llacuna>

 
   

multimèdia sobre l'autor

més

       
       
Poesia dibuixada
argus, els millors continguts literaris a internet
>>
Viquilletra