Ets a:

Joan Coromines

N'han dit...

Però era també molt diferent de la majoria de les persones. Posseïa una intel·ligència privilegiada, que havia, tanmateix, alimentat sense treva i que va esmerçar, íntegrament i amb profunda consciència, en una de les causes més nobles de l'home, el seu llenguatge: la nostra parla multifacètica i enlluernadora de cada dia, de cada generació, de cada Bell Indret de la nostra, de la seva intensament estimada terra.

Tenia també una voluntat que la gent, mancats de models comparables i d'alternativa per al diccionari, qualifiquem de fèrria. Seria, efectivament, difícil d'atribuir cap altre adjectiu a una llarguíssima vida de llargues hores diàries d'inversió en una tasca prefixada i inamovible.

I era coherent fins a les últimes conseqüències. Ho era en la seva incommovible ideologia política i en la seva praxi lingüística i cívica. Ho era enmig d'un món i d'unes persones que sovint no podem o no sabem o no tenim valor de ser-ho, enterenyinats amb mil raons que se'ns interposen a cada moment.

La personalitat complexa de Joan Coromines ha de ser valorada d'aquesta manera, amb la seva integritat i amb la seva de vegades aparent contradicció, com un home intensament nostre, en el sentit més universal i més particular d'aquest qualificatiu.

Joan Coromines ha estat, a una distància difícil d'avaluar, la persona que ha conegut la llengua catalana de manera més profunda, matisada, extensa i emotiva. I l'estudiós que li ha aixecat un monument de dimensions més vastes i de valor més incalculable; i més encara si tenim en compte l'època, extremament delicada per a la llengua, en què s'ha fet la seva aportació. Coromines ha estat un altre dels poquíssims homes de la nostra història que, havent-se proposat una tasca pública de la màxima noblesa i generalitat, l'ha realitzada d'una manera explícita i indiscutible. Només un esperit de poca volada i de visió atípica podria regatejar-li el lloc més alt entre els nostres filòlegs de tots els temps.

La intel·ligència, la tenacitat i la coherència congrien, però, amb massa facilitat certes manifestacions negatives de la condició humana. Avui que Joan Coromines ens deixa ens hem de preguntar si el nostre poble, si les persones que n'ostenten la representació, han sabut assimilar i transmetre la gegantina i abrandada contribució que aquest home ha fet a la llengua catalana.


El 1930 Pompeu Fabra i Josep Maria de Casacuberta el reclamaren perquè col·laborés en dues de les tasques més importants que duia a terme la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans: el Butlletí de Dialectologia Catalana i l'Oficina d'Onomàstica i Toponímia, a la qual havia estat atribuïda la fixació dels noms dels municipis catalans en un moment en què hom intuïa la proximitat de la recuperació de l'autogovern per a Catalunya.

Això li permeté, entre el 1930 i el 1936, establir les bases de les seves dues grans obres, el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana i l'Onomasticon Cataloniae. La guerra del 1936 i el seu compromís a defensar la llibertat de Catalunya amb les armes i l'exili, primer a França i després a Amèrica, en retardaren els treballs de recerca de materials i els corresponents de la redacció, però cridat a les universitats de Cuyo, a l'Argentina, primer, i de Chicago, després, hagué de donar prioritat a la seva condició de romanista i dirigí l'impuls que duia en recollir materials lexicogràfics i establir etimologies cap al Diccionario crítico etimológico de la lengua castellana, aprofitant els seus coneixements de totes les llengües de la península Ibèrica, però des que pogué tornar a fer estades a Catalunya, el 1952, aprofità tot el temps lliure que els seus compromisos docents li permetien per recórrer, un a un, tots els indrets dels països de llengua catalana que la guerra havia obligat a ajornar. Continua llegint...

Si vols citar aquesta pàgina...

Actualitat literària sobre Joan Coromines a LletrA, la literatura catalana a internet (Universitat Oberta de Catalunya)

<http://lletra.uoc.edu/ca/autor/joan-coromines>

 
   
>>
Poesia dibuixada
argus, els millors continguts literaris a internet
>>
Viquilletra