Ets a:

Joan Baptista Xuriguera

Joan Baptista Xuriguera i Parramona

Josep Camps i Arbós (UOC)

Joan Baptista Xuriguera va néixer a Menàrguens (La Noguera) el 17 de juny de 1908. Amb cinc anys es traslladà amb la seva família a Lleida. Serà a la capital ponentina on s’iniciarà en el món de la literatura de la mà del seu germà gran, Ramon, que el 1926 havia esdevingut director de la revista Lleida. Hi publicarà poemes i narracions i, sobretot, articles de crítica que responien als paràmetres de la més estricta modernitat en què ressenyarà autors catalans contemporanis (Miquel Llor, Joan Puig i Ferreter, Josep Pla, Ernest Martínez Ferrando) i estrangers (Stefan Zweig, André Malraux). Lleida desapareixerà, després de cent trenta números, el juny de 1930 a causa de la censura imperant que havia impulsat el règim monàrquic d’Alfons XIII, poc després de la desfeta de la dictadura de Primo de Rivera ja que en un dels darrers editorials la revista s’havia posicionat nítidament a favor de la República. També entre 1926 i 1930 col·laborà en altres diaris i revistes com El País (amb el pseudònim de Tirant lo Blanc), Vida Lleidatana, Art o L’Opinió. Uns anys en què simultaniejarà la literatura amb l’activisme polític. Així, el 1926 participà en el grup lleidatà del Partit Comunista Català, encapçalat per Víctor Colomer. Al mateix temps, des del si de Joventut Republicana, impulsà l’Agrupació Cultural Lleidatana, que organitzà certàmens històrics, literaris o folklòrics, i conferències a càrrec de personalitats rellevants de la política i la cultura catalanes com Manuel Serra i Moret o Joan Puig i Ferreter. Finalment, el maig de 1930 es convertí en un dels fundadors de Joventut Esquerrana, una agrupació de tendència marxista que es féu conèixer a través del manifest “A la joventut lleidatana” i de L’Espurna, que es definia com un “Setmanari de cultura i sociologia”.

Seguint les petges del seu germà Ramon, un remarcable literat i activista cultural, el gener de 1932 Xuriguera també s’instal·là a Barcelona on va dur a terme una intensa activitat política −fou membre destacat dels partits d’orientació comunista Bloc Obrer i Camperol (BOC), on ingressà des de Joventut Esquerrana, i Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM)− i literària. Participà en mítings i conferències i col·laborà en els òrgans del BOC: Front, del qual esdevingué secretari de redacció, i L’Hora. Estretament lligats als fonaments ideològics del BOC són els opuscles L’organització de la joventut (1931), que traeix una sincera admiració pel règim soviètic; i La cuestión religiosa (1932), que mostra un anticlericalisme radical. Xuriguera, durant el període de la República, va destacar també com a narrador amb les novel·les Desembre (1934), Hilde (1935) i Margarit (1959, tot i ser escrita el 1935), que responien a dos dels centres d’interès de la narrativa de l’època: la crítica a la societat burgesa des d’un punt de vista revolucionari i la psicologia dels personatges.

Xuriguera, poc després d’esclatar la Guerra Civil, l’agost de 1936, retornà a Lleida per a formar part de l’Ajuntament en representació del POUM, després que el govern de la ciutat fos reemplaçat per un comitè municipal. Li fou encomanada la Regidoria de Cultura i una de les primeres tasques que dugué a cap fou la creació del Servei Municipalitzat de Teatres i Cinemes per evitar que el sindicat cenetista s’apoderés de la gestió dels locals d’espectacles de Lleida. Paral·lelament a les tasques administratives, assumí la direcció del diari Combat, l’òrgan de la Joventut Comunista Ibèrica a les Terres de Ponent. En plena revolució, el 15 de desembre de 1936, estrenà, a benefici del Socors Roig del POUM, al lleidatà Teatre Victòria, el drama social La pau regna al camp, l’única peça teatral que publicà durant la dècada dels trenta. Amb motiu de l’exclusió del POUM del govern de La Paeria després dels Fets de Maig de 1937, abandonà Lleida i retornà a Barcelona on es va dedicar, fonamentalment, a la creació d’una literatura de combat. L’abril de 1938 es traslladà amb la seva muller, la balaguerina Dolors Solà –amb qui s’havia casat el 17 desembre de 1936– i la seva mare a viure a La Vajol. L’octubre d’aquest any moriran els altres dos germans Xuriguera, Pere i Pau: el primer a 35 anys, en combat al front de l’Ebre; el segon, a 25 anys, víctima d’odis polítics, en un batalló de càstig a El Perelló. Arran de conèixer la notícia de la caiguda de Barcelona, el 26 de gener de 1939, decidí travessar la frontera i s’exilià, com havia fet mesos abans el seu germà, a França, on va morir el 1966.
Continua llegint...

Si vols citar aquesta pàgina...

Actualitat literària sobre Joan Baptista Xuriguera a LletrA, la literatura catalana a internet (Universitat Oberta de Catalunya)

<http://lletra.uoc.edu/ca/autor/joan-baptista-xuriguera>

 
   

també t'interessarà...

       
>>
Poesia dibuixada
argus, els millors continguts literaris a internet
>>
Viquilletra