Ets a:

Isa Tròlec (Joan Baptista Mengual Lull)

(c)La Veu del País Valencià

Isa Tròlec

Víctor Labrado

Un país sense novel·la


Isa Tròlec, o Joan Baptista Mengual Lull, va irrompre l’any 1976 amb la novel·la Ramona Rosbif, en un dels moments literaris més optimistes de tot el segle XX al País Valencià. Nascut l’any 1945 (a Sanet i els Negrals, la Marina), s’havia llicenciat en medicina (1968) i psiquiatria (1974) a la Universitat de València i, com a escriptor, era encara un perfecte desconegut, absolutament inèdit.

Sanet i els Negrals, 1945 - València, 1992. Escriptor valencià

L’aparició de Ramona Rosbif, guanyadora del premi Octubre de narrativa, l’Andròmina, va marcar una fita en el món editorial valencià, amb un èxit de públic que no hi tenia precedents. A l’hora de quantificar aquest èxit, Mercè Picornell (2007) parla de «més de trenta mil exemplars venuts» i Antoni Prats (1998) n’enregistra onze edicions, que data els anys: «1976, 1979, gener de 1980, novembre de 1980, febrer de 1983, setembre de 1983, 1984, 1985, 1989, 1993, 1994», a les quals cal afegir-ne un altra, la darrera, del 1999. Un quart de segle, doncs, de vigència editorial dóna la mesura de l’acollida càlida, de l’èxit sostingut del llibre. Més sorprenent encara si tenim en compte la manca de tradició, i de públic lector, que tenia el gènere –en català– al País Valencià. Només quatre anys abans, el 1972, des de les pàgines de Serra d’Or (n. 149) Joan Fuster assenyalava en “Una carència singular” la manca quasi absoluta de novel·la valenciana.

No cal dir que, si aquesta novel·la havia d’existir, calia trobar un públic prou extens que la fes possible. Al llarg dels 60 i primeries dels 70, al País Valencià, la situació havia madurat fins a oferir als novel·listes les condicions mínimes necessàries. Referint-se a aquell procés, Josep Iborra afirma: «Fuster serà el primer escriptor valencià modern que aconsegueix tenir un públic, com després Raimon, i l’Estellés que s’incorporarà després d’un llarguíssim silenci. I que aquest públic era –o serà aviat– també, el públic de la Rodoreda i l’Espriu, de Villalonga i de Pla... Per fi hi havia a València una primera constitució, elemental encara, d’un petit circuit que s’ampliava en connectar-se amb la miniliteratura de Catalunya. Avui –deia Josep Iborra per al 1990–, aquesta miniliteratura és ja la dels països de parla catalana. Hi ha llibreries, hi ha distribuïdors, hi ha un públic –un gueto però un públic, no una tertúlia–, hi ha moltíssima més gent que sap llegir i escriure...» Llegir i escriure en català, gràcies, entre altres iniciatives, als cursos de llengua organitzats, des de primeries dels 70, per l’Institut de Ciències de l’Educació i el Secretariat de l’Ensenyament de l’Idioma. I altres factors que s’havien donat: les noves llibreries combatives del final del franquisme i de la transició, a les ciutats valencianes grans i mitjanes, que reservaven un espai generós al llibre en català; i gràcies també als Premis Octubre, que des de l’any 1973 actuarien com un estímul eficaç en retribució i en notorietat als autors, en difusió a les obres premiades. Si els de poesia i assaig acollien també els autors de Catalunya i de les Illes, l’Andròmina, dedicat a la narrativa, incloïa els primers anys una clàusula proteccionista que hi establia la participació exclusiva de novel·listes valencians. Continua llegint...

Si vols citar aquesta pàgina...

Actualitat literària sobre Isa Tròlec / Joan Baptista Mengual Llull a LletrA, la literatura catalana a internet (Universitat Oberta de Catalunya)

<http://lletra.uoc.edu/ca/autor/isa-trolec-joan-baptista-mengual-rull>

 
   
       
>>
Poesia dibuixada
argus, els millors continguts literaris a internet
>>
Viquilletra