Ets a:

Gabriel Galmés

Perdonin si no he donat gaire espectacle

Joan Orja entrevista Gabriel Galmés [1990]

1. Data i lloc de naixement.

2. Allò de vostè que vol que se sàpiga (família, formació, situació laboral, vicis, aficions, etc.).

Vaig néixer el 29 de març del 62, com tothom. Allò que vull que es sàpiga de mi és el que pos als llibres i el que explic a la gent quan m'ho demana. La meva situació laboral és simple: som professor d'anglès a l'institut de FP de Manacor i tenc accions en una acadèmia al mateix poble, més que res, perquè no em passi el que passa a Celaya. La meva família es compon de pares, germans, dona i un fill innocent. La meva formació és l'habitual: una carrera universitària poc productiva i nocions sobre el que s'ha de dir a la gent quan te la trobes pel carrer. D'aficions, no en tenc. Vicis, alguns, però això no és compte de ningú.

3. Allò que li agrada que diguin quan parlen de vostè. Allò que li desagrada que diguin quan parlen de vostè.

Quan parlassen de mi, m'agradaria que diguessen que som galà, simpàtic, intel·ligent, culte, divertit, enginyós, viril, modern, obert, europeu, educat, efectiu, agut, cavallerós, elegant, franc, discret, fi, delicat, ferm, segur, feiner, trempat, fidel, optimista, generós, amable i digne. No m'gradaria que diguessen el contrari.

4. Quina mena de relació manté amb el seu poble o ciutat?

On jo visc, Manacor -branca Porto Cristo, per sort-, és una ciutat d'un estil inimitable i de mal definir; el que em reporta no és més que el que ocorre a tothom amb el seu poble: que com que és d'allà, el coneix. Però el gust de passar per carrers coneguts pot mudar-se en la necessitat d'un canvi d'aires, sense per això haver-se de plantejar cap relació amor-odi ni cap sentiment nacional ni cap depressió, ni res de res. Em sembla que el que passa és que ens agrada molt transcendentalitzar qüestions poc transcendents.

5. Quines condicions necessita per escriure? Quant de temps hi dedica?

Les condicions que necessit per escriure són, també, molt precàries. He de mester temps, tranquil·litat i silenci, estar descansat i no tenir problemes insalvables que em distreguin. Hi dedic, això sí que és una pena, poc temps: tot el que em deixen les obligacions laborals i familiars, i les necessitats de diversió, que m'he imposat ben conscientment.

6. Resumeixi la seva història literària.

Resumesc la meva història literària: Parfait amour (1986); la traducció de la novel·la de Queneau Un hivern dur (1988); El Rei de la casa (1988). A part d'alguns articles. Ben mirat, això és un curriculum complet.

7. Sigui amable i respongui una vegada més aquest tòpic: quin és per a vostè el perfil ideal de l'escriptor?

El perfil ideal de l'escriptor és el d'aquell que té qualitat estètica i conceptual, autor d'una obra llegible. I, personalment, que mantingui la independència i procuri no apuntar-se als primers que arriben, i que no tengui la idea estranya de fer-se milionari venent tot el que pensa. I, ja que hi estem posats, que no es cregui ésser el bon Jesús.

8. Per a què serveix la literatura?

La literatura serveix per passar-s'ho bé. Per passar-s'ho bé. Per passar-s'ho bé.

9. L'escriptor tria la llengua?

L'escriptor, com que és una persona, usa la seva llengua. Jo sé que em diran que hi ha casos en què decideix provar-ho amb altres llengües. Però allò de la llengua materna és una cosa que no es pot defugir tan fàcilment, ni necessita explicacions (farien aquesta pregunta al senyor Cela, al senyor Cervantes o al senyor Quevedo?).

10. Quan publica un llibre, què voldria de la crítica?

Voldria que la crítica fos honesta i que no es fixàs més que en la qualitat, tant per repartir lloances com per rebentar. I que es llegissen els llibres sencers. Continua llegint...

Si vols citar aquesta pàgina...

Actualitat literària sobre Gabriel Galmes a LletrA, la literatura catalana a internet (Universitat Oberta de Catalunya)

<http://lletra.uoc.edu/ca/autor/gabriel-galmes>

 
   
>>
Poesia dibuixada
argus, els millors continguts literaris a internet
>>
Viquilletra