Ets a:

Francesc Trabal, novel·lista

Dolors Oller

Francesc Trabal i Benessat neix a Sabadell el 5 de maig de 1899. Personatge inquiet i brillant, té, des de molt jove, un paper actiu i destacat dins la cultura catalana de l'època. A divuit anys, i a la seva ciutat natal, forma part d'un cercle d'amics en què figuren personatges importants del món de les lletres, l'art i la política. Joan Oliver, amic seu i company de tasca, de viatges i de facècies durant molts anys, ens en dóna, al seu llibre Tros de paper, una semblança cordial, anecdòtica, sensible i suficientment rigorosa per fer-nos adonar del caràcter i les activitats de Trabal i del seu grup d'amics durant aquells anys d'adolescència o de joventut; i també gràcies a la informació amable i valuosa de Joan Oliver, puc dir que Francesc Trabal era un home entusiasta, sociable i ple d'activitats culturals. Redactor i director més tard del Diari de Sabadell, hi escriu articles curiosos, divertits, plens d'acudits nous i d'embolics colpidors, molt en la línia dadaista d'épater burgesos i també polítics. Anima i dirigeix revistes, debats, associacions, com per exemple la Federació d'Associacions de Música -una sèrie de grups d'amics de la música que, situats un a cada cap de comarca, i depenent tots de l'Associació de Música de Barcelona, feia possible el miracle que totes les ciutats del Principat poguessin escoltar, als seus teatres, les millors figures del món de la música. També col·labora en la creació de les edicions "La Mirada" de Sabadell que més tard es fusionarien amb l'editorial Proa amb el nom de Col·lecció "La Mirada". I és en aquestes edicions sabadellenques on apareix, l'any 1925, el seu primer llibre: L'any que ve, que el situarà com a humorista i escriptor, i formant part d'un grup que va ésser anomenat el Grup de Sabadell.

L'any que ve és un llibre d'acudits de Trabal, il·lustrats amb dibuixos d'ell mateix i de Joan Oliver, Antoni Vila Arrufat, Ricard Marlet, Lluís Parcerisa, Josep M. Trabal, Armand Obiols i Miquel Carreras. El llibre és presentat per un pròleg de Josep Carner que parla de la significació del llibre, del tipus d'humor que representa: "Un Humor Indeliberat, Difós, Secret dins l'Automatisme Tradicional de les Paraules Òbvies". I parla del grup com de "... ànimes selectes unides per la cordialitat jocunda, curiositat subtil, emulació quotidiana..." i encoratja el Grup de Sabadell que "ha sapigut empalar el nostre primer defecte col·lectiu -l'Obvietat- amb la llança de l'humor Suprasensible (...) Si no fóssim tan obvis, ens sofisticaríem una mica més i hi guanyaríem", i continua dient Carner: "Del Grup de Sabadell ens ve una llum elegantíssima, depuradora, una crítica civilíssima, una causticitat reconfortant..." Aquesta citació de Carner ens pot explicar una mica la lectura i l'humor d'aquest llibre. Un humor en què la connexió entre dibuix i text descobreix la inutilitat de la paraula per a l'expressió d'una idea. Estem força prop de l'humor avantguardista, de la reflexió sobre la incapacitat que té el llenguatge codificat per comunicar idees molt subjectives o noves, i de la fita de buscar els jocs de paraules ambigües, de múltiple significat. Al capdavall, la influència dels corrents de l'època no és d'estranyar en un home que, com Trabal, feia viatges periòdics per Europa i mantenia lligams amb l'estranger. L'any 1929 publica, a la mateixa editorial, L'home que es va perdre, una novel·la en la qual el protagonista, Francesc Picabia, sacsejat per un xoc sentimental, agafa una neurosi progressiva que es tradueix en l'afany de perdre coses. Aconsegueix perdre des d'una ploma estilogràfica fins al Parlament d'Estocolm, des d'una secretària fins a un hospici de nens xinesos. En tot cas, el que compta no és la versemblança dels fets sinó la dels personatges, i la senzilla descripció d'ambients i reaccions i l'humor febrós, de situacions absurdes, d'aventures complicades que acabaran en tragèdia: la del protagonista perdut de si mateix, boig, devorant la seva amant. L'any 1930, i també dins les edicions "La Mirada", publica Judita, la història d'un idil·li sexual tancat en ell mateix. Els protagonistes, folls d'un amor enfebrit i idealitzat per platonisme, busquen un amagatall "per ells dos sols" i se'n van a viure a una platja deserta de Califòrnia on comença el desencant i el desvetllament del misteri. Hi ha un desdoblament de personalitat i un canvi en l'òptica del protagonista; i ella, l'amant dolça i apassionada, sincera i generosa, la Lidotxka plena d'aventura i de sensibilitat, es converteix en la Judita cursi i fatigant, tirànica i òbvia. La novel·la està narrada pel protagonista en forma de cartes a un amic, la qual cosa ens dóna una visió irònica del personatge i de la situació. L'amour fou de la primera part, es converteix en un atzucac que l'autor resol de la manera menys dolorosa: l'absurd. La protagonista, ballant sobre un camp de flors, deixa de turmentar el seu amant en explotar en l'aire, "va fer un pet com una gla i va quedar a trossos". En aquest llibre, es fan evidents els grans dots de Trabal com a escriptor eròtic, un dels seus trets més importants i constant a totes les seves novel·les, fins i tot a les que són més de joc com la que edità l'any 1931, Quo vadis, Sànchez?, d'ambient esportiu i amb il·lustracions d'en Castanys. Obra dintre la línia humorística més senzilla (pel tema, per les reaccions, pels gags), deixa entreveure veladament una altra de les constants de Trabal: la insatisfacció. El protagonista, un pobre home desclassat, fa els impossibles per aconseguir l'estima de la classe que ell admira i de la qual només obté humiliacions i disgustos. Després d'una novel·la de fallit misteri psicològic com és Era una dona com les altres, Francesc Trabal torna a reprendre el tema de l'amour fou a Hi ha homes que ploren quan el sol es pon, paròdia de drama sentimental i burgès, dins una línia caricaturescament naturalista, que va ser publicada per edicions Proa, col·lecció "La Mirada", l'any 1933. A la mateixa col·lecció publica, tres anys més tard, Vals, la seva novel·la de més èxit i que li valgué el premi Crexells 1936. Resseguint l'estructura d'una peça musical in crescendo, Francesc Trabal teixeix, sobre el fons d'un ambient ciutadà i d'una problemàtica burgesa, la història i el fracàs d'un noi de vint anys, sensible, desvagat i romàntic; d'un romanticisme que el fa ser una mica inconscient, una mica covard i molt infeliç. Deixant a part una mena de determinisme biològic amb ressons de novel·la del dinou, Vals està escrita amb simplicitat narrativa i fluïdesa, i els recursos cinematogràfics del seu llenguatge i l'expressionisme amb què se'ns mostra l'aspecte més essencial per al coneixement de cada situació, són una mostra de la sensibilitat de Trabal per als mitjans estètics que l'època proposava, i també de la seva qualitat com a escriptor. Continua llegint...

Paraules clau d'aquest autor

Si vols citar aquesta pàgina...

Actualitat literària sobre Francesc Trabal a LletrA, la literatura catalana a internet (Universitat Oberta de Catalunya)

<http://lletra.uoc.edu/ca/autor/francesc-trabal>

 
   

també t'interessarà...

       
argus, els millors continguts literaris a internet
>>
Viquilletra
Mestresclass
>>