Ets a:

Francesc de Borja Moll

Tria de fragments

Francesc de B. Moll

Impremta i editorial

La meva base econòmica, en aquest tercer any després de la mort de Mn. Alcover, continuava essent la feina d'impremta. Aquell taller que el canonge havia muntat per editar el Diccionari i els altres llibres seus, premia cos com a empresa encarada a una clientela molt vària, tant d'edicions com de treballs comercials (aqueixa multitud d'impresos petits que els de l'ofici anomenaven remendería, i adquiria un prestigi creixent, fill de la preocupació per l'obra ben feta. La norma que jo donava als operaris era, simplement, de "fer-ho bé", encara que això implicàs més despesa de temps o de material. Si durant una tirada es descobria que hi havia una errada o altre defecte, s'aturava la màquina i no es continuava la impressió fins que s'havia corregit la deficiència. Això encaria la producció, però prestigiava la casa, i durant els quinze anys que vaig regir la impremta vaig veure augmentar la clientela, malgrat que mai no vaig admetre de competir en els preus: el qui ens encarregava feina, sabia que no l'obtindria a preu baix, sinó probablement més alt, però més ben feta que a qualsevol altra impremta de la nostra categoria.

Una altra norma que em vaig imposar, va ser la d'estar jo mateix a la imptemta quasi totes les hores laborals. A la primeria hi duia feina personal meva, per dedicar-hi les estones que pogués, però prest em vaig trobar absorbit per la feina derivada de la impremta: cada vegada es feia més intensa i freqüent la correcció de proves, la solució de problemes administratius, i sobretot la recepció de visites de clients; aquestes eren la cosa que m'enutjava més, perquè la mesura del temps que em prenien no depenia de mi, sinó dels visitants. Naturalment, els encàrrecs de clients em representaven una desviació de les meves ocupacions preferides (literàries o filològiques), però eren l'única font d'ingressos positiva i no en podia prescindir, perquè d'allò sortia el manteniment de la família. (...)

Iguals en la barbàrie

Des del primer dia de guerra, es va posar en funcionament a Mallorca una tenaç persecució dels elements considerats perillosos per haver-se significat dins partits d'esquerra: tots -republicans, socialistes i comunistes- eren englobats en la denominació de rojos, i tots eren encalçats implacablement.

En esser agafat, un rojo es trobava davant diverses possibilitats: en els casos de més bona sort, l'empresonament, per un temps que podia esser indefinit mentre duràs la guerra; en els altres casos, podia haver-hi: a) empresonament amb formació de causa (consell de guerra) que podia acabar amb afusellament, amb condemna a diversos anys de presó o amb absolució; b) empresonament amb posterior intervenció d'elements no militars sinó milicians, que treien el pres de la presó i el liquidaven a qualsevol vorera de camí; c) execució immediata sense prendre's ni la molèstia de tancar el suposat rojo. Aquest darrer procediment era el més adequat a satisfer venjances personals, a obtenir per substitució càrrecs lucratius i a qualssevol altres motivcacions que no tenien res a veure amb les diferències ideològiques.

Els presos polítics, a Ciutat, estaven reclosos principalment a Can Mir, gran local situat allà on avui hi ha el Cine Augusta. Com que abans havia estat magatzem de taulons, els presos veien humporísticament que habitaven a l'Hotel Tauló. D'aquella presó improvisada sortien sovint grups de reclusos que, cridats en diverses nits, ja no hi tornaven ni tornarien mai a esser vists enlloc. (...)

Professor d'institut

El fet d'haver-se establert en el batxillerat l'estudi de l'italià em va suggerir la idea d'oferir-me com a professor d'aqueixa llengua a l'Institut Nacional d'Ensenyança Mitjana. Ho vaig dir al director, Mn. Bartomeu Bosch, i ell em digué que li aniria millor proposar-me com a professor d'alemnay, perquè acabava de jubilar-se el catedràtic don Pedro Bonet de los Herreros. Vaig acceptar i aquell mes d'octubre de 1938 vaig començar a ensenyar alemany als alumnes del setè curs de les dues seccions -masculina i femenina-, que, encara que constituïen un sol Institut, funcionaven en pisos i horaris diferents, per allò (tan sagrat en aquell temps) de la separació de sexes. Al cap d'un parell d'anys es constituí l'Institut femení independent, i jo vaig quedar en el masculí. Continua llegint...

Si vols citar aquesta pàgina...

Actualitat literària sobre Francesc de Borja Moll a LletrA, la literatura catalana a internet (Universitat Oberta de Catalunya)

<http://lletra.uoc.edu/ca/autor/francesc-de-borja-moll>

 
   

multimèdia sobre l'autor

més

       
argus, els millors continguts literaris a internet
>>
Viquilletra
Mestresclass
>>