Ets a:

Enric Valor

N'han dit...

Castalla, 1911 - València, 2000. Narrador, gramàtic i folklorista



Infància i vida familiar


Enric Valor i Vives va nàixer a Castalla el 22 d’agost del 1911. Va ser el segon de dos germans. El pare, Enric Valor i Amorós, i la mare, Dolors Vives i Amorós, componien una família culta i benestant, amb una biblioteca particular ben nodrida i freqüentada, que va influir poderosament en la formació del fill. Propietaris agrícoles, rendistes, els Valor tenien el domicili familiar en una gran casa del carrer Major de Castalla. Depenien, però, d’un patrimoni fràgil, i la seua situació era més prompte modesta dins del sector social preeminent de la vila. Van ser una víctima primerenca de les primeres convulsions dels nous temps: com que la vinya era el sector dominant de les propietats familiars, l’acció combinada de la fil·loxera i del bloqueig alemany de l’any 1916, que va afonar l’exportació de vi, els obligaria endeutar-se i, després d’uns anys de greus dificultats, acabarien perdent-ho tot.

La despossessió es va consumar l’any 1926, quan Enric Valor anava pels 15 anys. Va ser una amarga experiència que va marcar profundament el futur escriptor. En parlaria en la llarga entrevista Enric Valor. Converses amb un senyor escriptor, de Rosa Serrano, i ell mateix en faria matèria literària en Temps de batuda, on el protagonista, Frederic Genovard, passaria per un tràngol idèntic en una edat semblant.


Elda, Alacant, Catarroja i València


Perdudes les terres i la casa familiars, els Valor van eixir de Castalla i van iniciar un llarg període de provisionalitat: primer a Elda (1926-1932) i, més tard, a Alacant (1932-1934), per a acabar definitivament a València, després d’un breu període a Catarroja. El jove Enric Valor no en va eixir derrotat, al contrari: les dificultats els van fer créixer i van fer d’ell un lluitador. No sols treballava per guanyar-se la vida i ajudar la família, sinó que també assumia plenament la seua nova condició social afiliant-se, el 1930, al Partit Comunista, i encara trobava temps per a diverses activitats alhora intel·lectuals i polítiques: col·laborava en la premsa (El Tio Cuc, El Luchador, El País Valencià, La República de les Lletres), publicava les primeres narracions curtes, es decidia a escriure una novel·la i es comprometia amb el valencianisme. (...)


La guerra


Per la seua edat, Enric Valor es va haver d’incorporar ben prompte a files. Ell mateix diria, diverses vegades al llarg de la seua vida, que va ser un soldat fidel a la República fins al darrer dia de la guerra. Personalment es va comprometre en la gestió d’una col·lectivitat agrícola en la Castalla natal. Aquella experiència li va servir de base després per a Temps de batuda i Enllà de l’horitzó, narracions en què el component autobiogràfic resulta decisiu: Frederic Genovard, protagonista de les dues novel·les i alter ego d’Enric Valor, patirà contradiccions, molèsties i situacions de perill greu, per la seua doble vinculació, afectiva i familiar, d’una banda, amb la classe social d’origen, la dels privilegiats, i ideològica, d’altra banda, amb la classe social dels explotats, amb la qual s’havia compromés políticament.


La postguerra


A la fi de la guerra, Enric Valor no desistiria de les conviccions i il·lusions que havia concebut els anys abans, almenys de les que va considerar essencials. Des de la primera postguerra es va integrar en la resistència cultural valencianista, mogut no sols per l’estima sincera que sentia per la llengua i pel país propis, sinó també pel fet que li permetia satisfer una passió personal profunda: la seua vocació literària.
Continua llegint...

Paraules clau d'aquest autor

Si vols citar aquesta pàgina...

Actualitat literària sobre Enric Valor a LletrA, la literatura catalana a internet (Universitat Oberta de Catalunya)

<http://lletra.uoc.edu/ca/autor/enric-valor>

 
   

multimèdia sobre l'autor

més

       
       
>>
Poesia dibuixada
argus, els millors continguts literaris a internet
>>
Viquilletra