Ets a:

Blai Bonet

Blai Bonet

(Nou diccionari 62 de la literatura catalana)

Santanyí, 1926-1997. Poeta i novel·lista. El 1939 ingressà en el Seminari de Palma, on va llegir Hesíode, Píndar i Homer. Ben prest la tuberculosi marcà la seva vida i la seva obra. El 1948 deixà el Seminari i alternà les estades a Santanyí i al sanatori de Caubet. El 1950 es revelà com a poeta quan Bernat Vidal i Tomàs llegí Quatre poemes de Setmana Santa en la tertúlia de Guillem Colom. Són estampes de la natura interpretada segons els rituals cristians, on el poeta es convida a gaudir de la vida i expressa el dolor per no poder-se unir amb Déu. A Entre el coral i l'espiga (1952) accentua el tractament del paisatge humanitzat. Consta de dues parts antitètiques: el coral i l'espiga, les quals són les imatges de "sang" i "mística", de "mar" i "terra", de la salut i de la malatia, de l'amant i de l'amat. La paraula hi floreix en un devessall de símbols i metàfores amoroses, on el poeta es queixa de l'absència de l'amat.

A Cant espiritual (1953; Premi Óssa Menor 1952) uneix religiositat i sensualitat; alterna l'oració densa i la pregària lleugera. Aquests poemaris reflecteixen la petja dels clàssics, del Càntic dels càntics, d'Ausiàs March, de San Juan de la Cruz, de Joan Maragall i de la Generación del 27: Lorca, Alberti i Guillén. Entre 1953 i 1968 residí a Barcelona. Amb Comèdia (1960, Premi de la Crítica) s'acosta al realisme social. És un recull de dinou poemes, on traça la seva biografia fins a l'entrada en el Seminari. Hi tracta la relació de Catalunya amb Espanya, amb ressons d' Espriu, Sagarra, Blas de Otero i Goytisolo. Comèdia tanca el cicle de poesia aplegada al llibre El Color (1986), sota l'epígraf de Goethe que diu "Els colors són les passions de la llum". Per a Bonet, la poesia és el color que dóna el caràcter a la vida.

L'Evangeli segons un de tants (1967, Premi Carles Riba 1962) assenyala un nou cicle que seguirà amb Els fets (1974), el títol del qual evoca els Fets dels apòstols. És un llarg cant narratiu i descriptiu, en el qual reflexiona sobre l'ésser humà, amb una visió profètica.

Has vist, algun cop, Jordi Bonet, Ca n'Amat a l'ombra? (1976) és un llarg poema de ressons lul·lians, que barreja la reflexió metafísica i el discurs popular, en un intent d'encabir diversos nivells del llenguatge: el monòleg, la tècnica cinematogràfica i el collage. A Cant de l'arc (1979) referma la idea de dissolució de les coses i, influït per la teologia moderna, afirma que l'únic l'ateisme possible és el «Deus Absconditus». El títol procedeix de la Complanta de David (2S1:15-27). El poder i la verdor (1981) i Teatre del gran verd (1983) són els seus llibres més críptics. Els termes "poder i verdor" del primer al·ludeixen a un combat real entre estat i naturalesa, repressió i espontaneïtat, censura i llibertat. A Teatre del gran verd sura l'antibel·licisme, amarat d'humor. Aquí el poeta potencia els recursos del llenguatge.

El Jove (1987) i Nova York (1991) suposen una renovació. A El Jove inaugura el llibre amb "Ecce puer", que al·ludeix al poemari de Joyce i a l'Ecce Homo dels Evangelis, l'antítesi del qual és Judes: una figura constant a tota l'obra de Bonet que conté els temes de la solitud i el pecat. A Nova York el poeta escomet el tema de la ciutat com un àmbit existencial, metàfora de l'esperit del nou temps.

La novel·lística de Blai Bonet s'inaugura amb El Mar (1958; Premi Joanot Martorell 1957) i continua a Haceldama (1959), que desenvolupa una problemàtica de caràcter existencial, relacionable amb Camus. El títol és un homenatge a l'Evangeli de sant Mateu (27:3-10), que significa "Camp de Sang" i remet a la traïció de Judes, car el protagonista és víctima de la guerra i, alhora, la guerra el converteix en botxí. A Judas i la primavera (1963) introdueix les noves tècniques narratives del nouveau roman i hi persisteix el ressò de l'existencialisme cristià. Hi recrea aspectes viscuts per l'autor: el poble, el seminari, el sanatori, els barris baixos de Barcelona... Míster Evasió (1969) és la història del jove Marc Esquert que escriu la novel·la, on rememora el seu passat. És una obra transgressora, influïda per l'Ulisses de Joyce, car és una espècie de collage que reprodueix diferents tipus de llenguatges, des de la descripció objectiva a la inclusió de diàlegs, monòlegs interiors, anuncis publicitaris... Continua llegint...

Paraules clau d'aquest autor

Si vols citar aquesta pàgina...

Actualitat literària sobre Blai Bonet a LletrA, la literatura catalana a internet (Universitat Oberta de Catalunya)

<http://lletra.uoc.edu/ca/autor/blai-bonet>

 
   

multimèdia sobre l'autor

més

       

també t'interessarà...

       
argus, els millors continguts literaris a internet
>>
Viquilletra
Mestresclass
>>