Ets a:

Qui sóc i per què escric

Biel Mesquida

Telloc, 21 de novembre de 1995

Molt dilecte i de mi car i coral amic P-M, he trescat molt abans d'arribar fins aquí. Feia dies i nits, un parell (en sentit mallorquí), que intentava enfilar unes teringues de mots per respondre uns interrogants que em fas quasi sense adonar-te i que em produeixen neguit, perquè no sé com contestar-los. Entre tots, el que em persegueix és aquell que insinues quasi com si m'ho retraguessis: Per què escrius? Abans d'agafar la Montblanc i el paper que em va dur n'Òscar Pujol -el poètic i savi amic que fa un diccionari sànscrit-català- de Benarés, fet per mans artesanes índies, i borratxar les primeres lletres, he intentat sense èxit posar El lado más bestia de la vida (Take a Walk on the Wild Side), vell amic Lou Reed, nou amic Albert Pla! El tocata només m'ha deixat sentir un Lluís Llach amb la seva veu pintada amb tots els colors de Porrera i musicada amb uns sons escenogràfics on "Els masos cauen" i "Europa creix sobre els vostres morts mercadejats sense vergonya." Quan en Lluís em recitava un "passen els núvols talment com antics vaixells/roden món/greus i misteriosos/van cap a Sarajevomathausen..." has vingut a tota, P-M de l'ànima, i m'has dit que a Iugoslàvia la pau havia començat. T'he seguit davant la tevé i he vist amb una alegria commocionada en Clinton que contava fil per ronda com els serbis, els bosnians i els croats han signat aquest dimarts de tardor un acord de pau a Dayton (Ohio) i han acabat una guerra que ha durat quatre anys i ha assassinat dues-centes cinquanta mil persones, especialment de la societat civil i indefensa.

Per afegitó ahir, com qui no diu res, em demanares que t'escrivís unes lletres per explicar-te la meva obsessió per l'escriptura. Et vaig dir que tu mateix et feies la pregunta i te la contestaves. I em mirares com si te n'estranyassis. Saps que habitam entre murs escrostonats on voldria fer les pintades més senzilles i seductores que em van i vénen pel cap en un exercici de lectura i pensament amb tota casta de vies i viceverses. Crec que em diràs que embull l'ombra de les paraules per fer llums que de vegades són negres. Sí, intent bastir una obra literària menor amb la caixa forta dels mots dels clans (que quasi arriben a ser, amb el nou diccionari de I'IEC, un hiperbanc de dades) catalans, i tu saps que som un enamorat dels parlars megamilionaris de polifonies de les diverses zones geogràfico-culturals catalanesques, intent fer un quequeig amb la barreja de lletres i sentits que expressin un parell (de bell nou en sentit mallorquí) de músiques lletrenques que entretenguin els humans i els donin els plers del gust. Diràs, lúcid i sever P-M, que ja he començat a desbarrar, sense témer-te'n que aquesta és una de les poques habilitats que practic. Fer volar els dits plens de lletres a la percaça d'unes fràgils formes belles. Em replicaràs que saps que la bellesa és terrible i que tot acte bell es paga. Escoltes mossa els mitjans de comunicació especialment els àudio- visuals. Sí, ja sé que la Internet et resulta barroera i que viure en digital no és el teu fort. Emperò fa poc em llegies, quan Gilles Deleuze va dir el darrer "no" tan bestialment humà, unes paraules seves que deies que es podien aplicar a unes quantes "coses" meves. Trob increïble que als meus escrits els diguis "coses". I em llegies: "Faire du nouveau en littérature, c'est faire bégayer la langue, c'est-à-dire la minorer, tant il est vrai que les grans écrivains inventent un usage mineur de la langue majeur dans laquelles ils s'expriment. Écrire, c'est dérégler, déréglementer le langage, lu¡ faire suivre des lignes de sorcière." Com el llamp que troba el cap que el para i el recull, una resplendor m'ha fet veure que molta de la meva feina d'escriptura té una única passió: fer de l'aprenentatge de la lletra i de la seva pràctica en les manufactures a consciència de Literatura & Sons, un art de viure. Potser és per aquesta idea elemental per on podràs, aimat P-M, entreveure'm com qui mira per un gradulux. Visc, i besa'm després de dir-t'ho, en un estat d'insatisfacció íntima, de desconeixença pròpia i de pèrdua d'identitat agudes. Per això mateix vull fer servir la llengua, trampejar-la, sense la més mínima il.lusió. Hi ha hores en què no m'agrada escriure i, en altres, és una font de plaers quasi fisiològics. Em sent omnisexual i és a través de la lletra que puc recercar territoris de sexes que em produeixen una real excitació. Continua llegint...

Paraules clau d'aquest autor

Si vols citar aquesta pàgina...

Actualitat literària sobre Biel Mesquida a LletrA, la literatura catalana a internet (Universitat Oberta de Catalunya)

<http://lletra.uoc.edu/ca/autor/biel-mesquida>

 
   

multimèdia sobre l'autor

més

       

també t'interessarà...

       
argus, els millors continguts literaris a internet
>>
Viquilletra
Mestresclass
>>