Ets a:

Paraula de poeta

Palma de Mallorca, 1933-2011. Poeta



Alguns punts per fer una mica de camí

La poesia no és cap exclusiva de res ni de ningú. Podem definir-la com una manera especial de veure o percebre la realitat i, per tant, es pot trobar en totes les arts i en qualsevol experiència personal (però cal no confondre-la amb els bons sentiments).

Normalment, consideram que la poesia és un gènere literari. Parlant amb propietat, també ho és, un gènere literari, però no és sols això. Cal insistir en el fet que es pot donar poesia en la música, en la pintura, en el dibuix, en el gravat, en el disseny, en el teatre, en el cine, en la dansa, en el mim, en la novel·la, en l'escultura, en l'arquitectura, etc., etc.; en definitiva, en totes les arts.

Com a gènere literari, és el més eminentment i radicalment oral. La poesia èpica es configura, pren cos, abans que no existís l'escriptura. La primera dipositària de la poesia és la memòria. La mètrica en facilita la memorització.

Hi ha molts tipus de poesia i, per això, les definicions de la poesia són realment innumerables. Segurament la concepció més estesa és que la seva finalitat o el seu objectiu primordial és crear o produir bellesa. El poeta seria així una mena d'orfebre que treballaria amb paraules i sintagmes especialment recercats, i amb imatges i mites, i crearia uns joiells o unes joies verbals que serien els poemes. Per a un servidor, la poesia no és merament un mitjà per a crear bellesa, és un mitjà també per a provar de conèixer una mica més la realitat, un mètode de coneixement, com ho puguin ser la ciència o la filosofia.

En qualsevol cas, el llenguatge de la poesia sempre és un llenguatge en tensió, que requereix un cert esforç de comprensió per part del lector o de l'oient. Recórrer a la consulta al diccionari no ens ha de fer mandra. Tampoc les necessàries relectures, insistir en el nostre escodrinyament d'uns textos que, de primer, ens semblen estranys i que no acabam d'entendre. Perquè un poema és justament aquell text que sempre ens demana que el tornem a llegir. Entre altres motius, perquè el seu llenguatge no és mai unívoc, com ho és el llenguatge matemàtic, i com aspira tothora a ser-ho el llenguatge científic. Val a dir que un poema no té un significat únic i exclusiu. El llenguatge poètic sempre es presta a una pluralitat d'interpretacions. I encara que l'autor sigui qui millor ens pugui explicar les seves intencions, cada lector té tot el dret del món a fer la seva pròpia interpretació respecte a quins han estat els resultats eventualment aconseguits.

En definitiva, cap text no acaba d'existir si el lector, o l'oient, no se'l fa seu. Val a dir que la seva intervenció no és mai -contra el que pugui semblar- del tot passiva; ben al contrari, és sempre decisiva. Sense la seva contribució receptora, no hi ha text que funcioni realment.

P.S. Queda clar que concep la poesia més com una acció -una percepció, una acció cognitiva- que com un resultat. Participar en aquesta acció és possible però requereix un esforç.

Bartomeu Fiol

Tres poemes de l'autor


"No ens mourem d'aquí..."

No ens mourem d'aquí -tu ho saps ben cert-,

a aquesta riba atansats, abocats a la ventada,

als nords de la pluja i als silencis de l'asfíxia

-tossuts, tossuts, tossuts,

arruixats, sorruts i llords

i tot el que vulgueu-,

sense un ben establert salconduit

amb molt pesats segells, regalimosos,

on, amb claredats de sang, estigui escrita

tota la veritat, lletra per lletra.

De Calaloscans (1966)

El lector

Canten preguntes i menten trumfos. Qui Continua llegint...

Si vols citar aquesta pàgina...

Actualitat literària sobre Bartomeu Fiol a LletrA, la literatura catalana a internet (Universitat Oberta de Catalunya)

<http://lletra.uoc.edu/ca/autor/bartomeu-fiol>

 
   
       
       
argus, els millors continguts literaris a internet
>>
Viquilletra
Mestresclass
>>