Ets a:

N'han dit...

- Què fa d'Ausiàs March un poeta extraordinari?

- La seva capacitat de dir la veritat. La capacitat extraordinària d'expressió. La seva llengua és extraordinària i, a més de dir la veritat, sap que fa por. Per tant, això que he observat suara, el salt d'una paraula que sembla innòcua a la realitat del cardar, la gent no el fa. Aquest salt fa por.

Gandia, c. 1400 - València, 1459. Poeta i cavaller valencià medieval

Ausiàs March ha estat molt mal llegit. Això de veure que comença essent un petit idiota més o menys cretí -en la concepció de l'amor angèlic i bestial-, i tot el cicle d'Ausiàs March vist com a totalitat, això no s'ha vist, no es veu, no té relleu dins el que s'escriu d'ell. Fixi's, un home com Joan Fuster se n'havia d'haver adonat i no recordo que en digués res. I ningú no llegeix Ausiàs March. En això, hi insisteixo. Aquesta veritat que diu Ausiàs March no interessa ningú. Els professionals de l'estudi de la literatura no se n'adonen. Ells van fent la seva feineta... La gent hauria d'anar amb Ausiàs March sota el braç. Això de donar la veritat, als savis, no els interessa. Llegeixen la paraula "delit" i no veuen que ha de ser la
rebolcada, com diuen els de TV3.

Joan Ferraté entrevistat per Lluís Bonada: "Era un salvatge i un insolent", El Temps, núm. 645 (octubre 1996)

Reclam a tots los meus predecessors,

cells qui Amor llur cor enamorà,

e los presents e lo qui naxerà,

que per mos dits entenguen mes clamors;...


(XXV, 33-36)

Així s'exclama, de manera colpidora, Ausiàs March, reclamant, cinc segles

després de la seua mort corporal, l'atenció de tots els qui han experimentat

la força de l'amor, per a cridar-nos la immortalitat del seu propi

sentiment.

E lo desig en mi jamés morrà

(Ibid. 10)

I gràcies a la meravellosa força evocadora de la paraula poètica, aquest seu

crit, com tota la resta de la seua vasta obra, roman viu entre nosaltres i

és capaç d'encomanar-nos encara ara el calfred de l'emoció, demostrant prou

bé allò que tots sabem: que la literatura, i especialment la poesia, és una

sublimació artística de la paraula, i la paraula és comunicació: el pont

essencial de l'expressió del pensament i del sentiment, el fonament del

diàleg i de la comprensió entre els humans.

Albert G. Hauf. "Ausiàs March: el clamor del silenci" publicat a L'illa. Revista de lletres núm. 18 (1997)

De l'exemplum que encapçala la part del present llibre que dedico a la lírica de March se'n desprenen dos corol·laris. Primer, que, com que cada generació de crítics sol produir (almenys "nord enllà") la seva interpretació dels textos antics, no cal meravellar-se si el 1992 se'ns ocorre de rebel·lar la ideologia de fons que informa llibres encara tan imprescindibles com els que Amadeu Pagés va dedicar a definir l'amor en Ausiàs March. Segon, que la relació amor-matrimoni no és ni de bon tros tan descomptada ni evident com es pensaven el frare Matfre Ermengaud, de Besiers, els poetes tolosans de les Leys d'amors o C.S. Lewis. Avui dia les constants culturals que, per entrar en matèria, forneixen en safata a March els arguments per a la seva polifacètica i asfixiant reflexió sobre la inanitat de l'amor són tan poderoses, clares i contundents que vénen ganes de proclamar-les; senzillament per provar de llegir els versos del poeta des d'un terme de referència segur.

Lola Badia. Tradició i modernitat als segles XIV i XV. Estudis de cultura literària i lectures d'Ausiàs March (Barcelona, 1993) Continua llegint...

Paraules clau d'aquest autor

Si vols citar aquesta pàgina...

Actualitat literària sobre Ausiàs March a LletrA, la literatura catalana a internet (Universitat Oberta de Catalunya)

<http://lletra.uoc.edu/ca/autor/ausias-march>

 
   

també t'interessarà...

       
argus, els millors continguts literaris a internet
>>
Viquilletra
Mestresclass
>>