Ets a:

©AELC

Andreu Martín, el jugador compulsiu

Àlex Martín Escribà


Escriptor de novel·la negra nascut a Barcelona el 1949

“Escriure gènere significa jugar, és a dir, acceptar una literatura que té unes regles pròpies, una complicitat amb el lector, i que manté una comunicació”. Amb aquestes paraules podríem definir la carrera novel·lística d’Andreu Martin, que porta ja trenta anys oferint-nos històries de “lladres i serenos” i ha esdevingut l’escriptor més polivalent i prolífic que ha tingut la novel·la negra al nostre país. A hores d’ara són ja gairebé un centenar de novel·les publicades, en les quals ha tocat tot tipus de gèneres i subgèneres –policíac, negre, fantàstic, eròtic–, que l’han convertit en tot un clàssic i un referent, en un home que pot jugar en qualsevol posició, que és capaç d’escriure en català i en castellà, i que toca totes les variants que es proposi amb un mestratge difícil d’igualar.

Si ens centrem estrictament en la seva vessant literària –darrere quedarien estudis de psicologia; guions de còmic, cinema i televisió; multitud de pròlegs; estudis del gènere; textos teatrals; direccció de col·leccions; escriptura de parides; col·laboracions en revistes (Cambio 16, Tiempo i Gimlet)– la seva obra resultaria pràcticament inclassificable per la quantitat de temàtiques i de personatges emprats al llarg dels trenta anys que duu en aquest ofici. I és que l’Andreu ha abordat la novel·la policíaca des de tots els angles i temàtiques possibles: des de la violència explícita i implícita i la venjança desaforada a Pròtesi; a fenòmens paranormals i personatges bojos a Història de mort; la denúncia de tràfic il·legal d’immigrants a Muts i a la gàbia; l’agressivitat, els conflictes mentals, el terror i la sexualitat desequilibrada a Si és no és; la fatalitat dels personatges que no poden canviar el seu destí a Barcelona negra o Zero a l’esquerra; la trepidant història real de màfies i corrupcions polítiques a Barcelona Connection i Societat Negra; el món de la droga, del joc i de la violència a Jesús a l’infern; la xarxa de les sectes a Per l’amor de Déu; el revisionisme històric a Barcelona tràgica o Cabaret Pompeya; el procediment policíac rural replet de personatges a Jutge i part; la prostitució i el rostre del psicòpata a L’home que tenia raor; la crònica social del passat recent amb la imatge del franquisme, la llei de premsa i el món estudiantil a Veritats a mitges; assassins fascinants enfocats des de l’òptica del mal i de la violència a Bellísimes persones, o històries d’atracadors a Cop a la virreina. Totes aquestes obres completen un recorregut ben heterogeni i diversificat.

Ara bé, dins el corpus cal destacar un seguit de característiques comunes en la seva obra. En primer lloc, l’adopció dels personatges des de tots els punts de vista. Segons conta l’Andreu, “la utilització d’un mateix detectiu hauria restat versemblança a les meves novel·les i, a més, hagués estat una limitació de fronteres que em privaria del plaer d’innovar i de divertir-me”. A més, afegia que molts dels seus personatges principals “també podien morir de la mateixa manera que ho feien els altres”. Amb aquestes idees, doncs, trenca amb la viabilitat d’emprar sempre un mateix detectiu en sèrie. Aquest tret, com veiem, li dóna un estil particular que l’autor utilitza amb l’objectiu d’incrementar la versemblança de les seves històries. Encara més: més enllà de la utilització d’un personatge lligat a la persecució del crim, els protagonistes de l’Andreu pertanyen a diferents càrrecs i extraccions socials. És a dir, tant es pot narrar la història des del punt de vista del detectiu, malfactor o criminal, com des del de la víctima. Des de representants dels cossos de seguretat (com són els casos de l’inspector Huertas, policia incorruptible, tossut i idealista, o la parella del comissari Redondo i l’inspector Juárez), fins a detectius privats com l’Àlex Barcelona, més conegut com “El Barna”, o investigadors ocasionals com el gitano Julio Izquierdo, passant per guardes jurats amb antecedents penals, narcotraficants, jutges corruptes, periodistes, psiquiatres que adquireixen altres personalitats, fotògrafs, delinqüents de poca i molta mena o assassins en sèrie, entre una llarga llista. Molts tenen sempre un element en comú: el temor a les seves vides, a la riquesa, a la pobresa, que els situa sempre entre el bé i el mal. Continua llegint...

Paraules clau d'aquest autor

Si vols citar aquesta pàgina...

Actualitat literària sobre Andreu Martín a LletrA, la literatura catalana a internet (Universitat Oberta de Catalunya)

<http://lletra.uoc.edu/ca/autor/andreu-martin>

 
   

multimèdia sobre l'autor

més

       
>>
Poesia dibuixada
argus, els millors continguts literaris a internet
>>
Viquilletra