Poeta de Barcelona: Jordi Valls

El món segons Valls

jordivalls — Fri, 09 Mar 2007 11:44:34 +0000

Tota violència explícita és moralment rebutjada per la nostra cultura, menys aquella que considerem “necessària” per a l’ evolució o progrés de l’ espècie. Quan dic “Violència gratuïta” no em vull emmarcar en l’ agressió de l’ altre sense cap mena de justificació -que és com generalment s’ entèn aquesta popular expressió-. La violència gratuïta de la que parlo és aquella violència subtil però implacable, que no és culpa de ningú però que ens va destruïnt, a poc a poc. Així el pas del temps que ens envelleix i ens mata, la transformació de la ciutat que ens aliena i ens atabala, la pèrdua de referents familiars, d’ amistat, d’ amors perduts o impossibles que configuren aquesta violència sense culpables, però que és tan demolidora o més que l’ altra.

Poesia retallada i altres consideracions

admin — Mon, 12 Feb 2007 22:02:49 +0000

Adam Zagajewski al llibre, en defensa del fervor, concratament al capítol “contra la poesia” creu que el poeta actual gira sobre dos eixos: d´una banda la reflexió intelectual com una “análisis audaz del rostro cambiante de nuestro mundo”, i de l´altra, la vida espiritual, entesa com un donar forma a la vida interior. Dos eixos que es destorben i que en certa manera es contradiuen, però com dues cares de la moneda s´acaben complementant. Jo hi afegiria la capacitat d´observació, la mirada inteligent de qui sap junyir aquests dos eixos. Al final, com sosté Zagayewski la poesia no ens pot fallar en els moments crítics de la vida.

He llegit el llibre “Casa de misericòrdia” de Joan Margarit, un poemari del tot despietat, dur i absolutament desesperançat. La victòria de Margarit en aquest nou treball és no deixar indiferent al lector, i obtenir de la realitat aquelles descripcions obsessives, aquell paisatge devastat que és la consciència de la mort, de la solitud, del “desamparament”, i això és el que destaca el poeta, posant el dit a la nafra i burxant, amb l´austeritat de no deixar-se portar per les imatges que el distreuen. Llegiu “Casa de misericòrdia”, descobriu l´horror darrere la màscara. Poesia sincera i absolutament humana.

Escoltar amb paciència, contestar amb sentit comú.

desperta Barcelona!

admin — Thu, 25 Jan 2007 11:18:22 +0000

Omplim de poesia la nostra ciutat! No defallim, sortim de les catacumbes. Insisteixo amb els poemes, si me´ls feu arribar en farem alguna de grossa. Salutacions.

escolta Barcelona!

admin — Thu, 25 Jan 2007 11:05:12 +0000

El poeta de Barcelona us vol demanar la vostra col.laboració, a totes i tots. Els interessats envieu-me poemes de temàtica Barcelonina, propis o d´algú que us hagi impactat. Els poemes que més apareguin seran sel.leccionats i apareixeran en aquesta mateixa pàgina.

Endavant i feu-me´ls arribar.